Enmig d’una ciutat grisa i pobra culturalment, com era la Tarragona de la dècada dels 60, una llibreria va esdevenir el punt de referència i l’alternativa al poder de la dictadura. Una història que molts desconeixen i que ara es pot recuperar amb la publicació d’un llibre de Ramon Marrugat.
Marrugat és l’ànima de la Llibreria de la Rambla, que neix l’any 1968 per connectar amb la tradició catalanista i republicana de la ciutat. Serà durant més d’una dècada l’aixopluc de les inquietuds del món educatiu i cultural, el feminisme, l’ecologisme i l’activisme polític.
La Tarragona antifranquista participa a través de la llibreria d’aquella aliança entre cultura i política, un moviment que crea l’Assemblea de Catalunya i permet una sortida diferent de la dictadura. Aquesta és la tesi de l’historiador Josep Maria Muñoz, director de la revista “L’Avenç” i presentador ahir de La Llibreria de la Rambla (1968-1980) i l’alternativa cultural a Tarragona.
Muñoz afirma que l’establiment i la seva activitat integra en aquell moment Tarragona a la xarxa cultural del pais i la connecta amb la modernitat. Enfront d’una ciutat aparentment ancorada al passat, la llibreria fa una “feina de suplència” que tindrà sentit fins a completar els processos electorals a l’Estat, Catalunya i els ajuntaments.
Poder polític, Església i mitjans
Marrugat, satisfet de veure la sala d’actes de l’Arxiu plena de gom a gom (en un dia de pluja i amb una desena d’activitats simultànies), defineix amb dues paraules aquella Tarragona: provincianisme i provincialisme. Una ciutat marcada per la proximitat amb el poder polític del franquisme; el paper de l’Església molt contrari a la llengua, a diferència d’altres diòcesis; i uns mitjans de comunicació (“Diario Español” i “Radio Tarragona”) utilitzats pel poder amb censura i sectarisme.
A l’autor el van acompanyar ahir noms propis de la cultura com l’escriptor Magí Sunyer i la historiadora Montserrat Duch, i de polítics socialistes com Josep A. Burgasé, Manel Fuster i Antoni Pujol. Marrugat va tenir temps d’explicar alguna anècdota de l’època (la mare que li xiuxiueja que ha apuntat la nena a un curset de sardanes) i argumentar l’escassetat de fotografies, per la por i la precaució que reclamaven els participants en aquelles activitats “clandestines”.
El llibre l’edita el Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem d’Oliver del Camp de Tarragona. La idea de la publicació arrenca quan el 2007 Marrugat fa dipòsit de tota la documentació de la llibreria a l’Arxiu Històric de la ciutat. El seu director i amfitrió de l’acte, Jordi Piqué, se’n sentia ahir molt orgullós. La ciutat ja compta amb un relat que permet explicar un període històric decisiu per al pais.
[…] catalanisme i el republicanisme. El seu fundador, Ramon Marrugat, ha recollit enguany en un llibre, La Llibreria de la Rambla i l’alternativa cultural a Tarragona (1968-1980), la trajectòria del […]