19.1 C
Província de Tarragona
Dilluns, març 18, 2024

Novelda

Seguidors del Nàstic arribant a l'estadi del Llagostera (foto: Q.Pons)
Seguidors del Nàstic arribant a l’estadi del Llagostera (foto: Q.Pons)

Recorden les teories de l’evolució de la humanitat que la història acostuma a ser un trajecte cíclic que es transforma en un alt percentatge de possibilitats gràcies a l’atzar. Atzar capritxós i habitualment gens controlable pels factors que intervenen en qualsevol moviment o mutació de l’instant.

Realitats fàcilment demostrables pels protagonistes en qualsevol cas. El futbol lògicament tampoc s’escapa ni dels cicles ni dels milions de tòpics que l’omplen i el remenen per dins fins arribar a esgotar al lector, oient o espectador que acaba fart de rivals petits, de partit a partit, de no mirar la classificació, del futbol és així…

La repetició de períodes ja viscuts i les odioses comparacions amb moments passats amaneixen també comentaris de bar, tertúlies de rambla i pàgines de diaris. I és que la història cíclica agafa força per explicar o intentar fer quadrar els números en trams determinats de temporada.

La Magdalena

Recordo, de fet, i gràcies a converses dels darrers dies, una fatídica tarda a La Magdalena de Novelda on el Nàstic va caure per 3 a 2 davant de l’equip local.

Era la temporada 2003/04, jornada 35, i els grana trencaven una ratxa de quatre jornades guanyant, complicant-se la classificació final per al play-off que es va aconseguir de forma matemàtica en l’última jornada.

Eren temps en què un jove Javi López dirigia l’equip alacantí que era capitanejat des de la gespa per un heroi convertit en l’etern botxí grana, Fèlix Prieto. El Nàstic de Vinyals, però, generava pocs dubtes de que aquell bloc no fallaria tot i la derrota a la Magdalena.

Al cap de nou anys

Nou anys més tard, l’atzar ha fet que Llagostera hagi pogut ser el nou Novelda per a l’afició grana, que una barreja d’Enric Pi i Lixandru siguin els botxins i que ara mateix el gris s’hagi apoderat dels que menys confien en el famós ‘tornarem’. Són els pessimistes endèmics que apareixen de tant en tant en els moments de crisi i que, això sí, després s’omplen la boca del famós “jo ja ho deia” quan les coses van bé. En aquests moments, comptats amb els dits de les mans entre la Marea Grana que es va veure el passat dissabte a Llagostera.

El mateix president, Josep Maria Andreu, ho va poder comprovar només baixar del cotxe en un bany d’optimisme de l’afició entregada i que cantava el nom del, com deia un article d’aquest mateix blog, “líder” de la “primavera grana”.

Ho va veure també Salamero, expulsat de la banqueta i compartint tertúlia amb diferents seguidors a peu de camp. I, de fet, amb algunes excepcions ho va veure tothom que, tot i l’emprenyada general, el mal partit de l’equip i la por a que sigui la pressió la que ens pugui, tot fa pensar que l’essència de Novelda ha de seguir viva en les pròximes jornades. Com en altres èpoques va persistir al Municipal del Pla o a la mateixa Magdalena.

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here