Carregant ...

Inventar-se la feina, buscar-se la vida

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge de la manifestació dels sindicats majoritaris aquest 1 de Maig a Tarragona (foto: tarragona21)

Imatge de la manifestació dels sindicats majoritaris aquest 1 de Maig a Tarragona (foto: tarragona21)

“Reinventar-se” és la paraula de moda, tot i que sigui un verb inexistent. Consulteu qualsevol diccionari de la llengua catalana i comprovareu que “reinventar” no hi apareix enlloc. I malgrat això, sembla que tothom s’ha de “reinventar” per mirar de sortir vius d’aquesta maleïda crisi.

Aquest és el quadre general: prop d’un milió de catalans sense feina, segons l’última Enquesta de Població Activa. Gairebé un 29 per cent d’atur entre les persones en edat de treballar de les comarques tarragonines. I un president espanyol que demana paciència i es resigna a unes xifres dramàtiques que han augmentat de manera espectacular des que ocupa el poder fa catorze mesos.

Amb aquest context i amb el desprestigi dels sindicats (que tornaven a commemorar l’1 de Maig de la mateixa manera que fa 10 o 20 anys), els poders públics no paren d’insistir als ciutadans que cal “reinventar-se”. Cal ser emprenedor, cal muntar-se la pròpia feina, cal tenir visió de negoci… I tot plegat, enmig d’una recessió econòmica sense precedents.

Abocats a l’emprenedoria

Davant la impotència per reactivar l’economia i crear nous llocs de treball, les administracions envien massivament la gent aturada a l’emprenedoria, i organitzen cursos, tallers i sessions formatives com els que ofereix l’Ajuntament a través de Tarragona Impulsa.

Fiscalitat, comptabilitat i tipus de societats mercantils són alguns dels temes que s’hi aborden. Lideratge, motivació, treballar en equip i tenir clar el projecte són conceptes habituals en aquest tipus de sessions.

Ofrena floral de l'alcalde de Tarragona i altres dirigents socialistes a Pablo Iglesias coincidint amb el Dia del Treballador (foto: Mauri Fernández)

Ofrena floral de l’alcalde de Tarragona i altres dirigents socialistes a Pablo Iglesias coincidint amb el Dia del Treballador (foto: Mauri Fernández)

No es tracta de criticar i menystenir aquesta oferta de formació, jo mateix n’he estat un dels usuaris i en faig una valoració positiva. Però no tothom ha nascut per a ser emprenedor. Per a inventar-se una feina, cal tenir habilitats i capacitats. Perquè sigui viable el negoci, s’ha de veure l’oportunitat i que la sort t’acompanyi.

Bancs, partits polítics i sindicats 

És molt dur crear-se una feina en plena crisi econòmica, amb un alt grau d’incertesa i angoixa, sense accés al crèdit de les entitats financeres (la banca) i amb molta burocràcia i traves per part de l’administració pública (la política). Alguns ho aconsegueixen, però són una immensa minoria.

Amb banquers i polítics en el punt de mira, les persones aturades i les que volen inventar-se una feina se senten representades pels sindicats? Els sindicats ajuden aquells que s’han de fer-se autònoms a la força i buscar-se la vida laboral? Fa temps que el malestar social no es canalitza a través de les organitzacions sindicals, sinó a través d’altres col·lectius i plataformes que realment sí estan a prop dels que més pateixen.

Un altre 1 de Maig queda enrera, amb les manifestacions i pancartes de sempre i amb les típiques i tòpiques declaracions dels líders sindicals. Passat el Dia del Treballador, els que no tenen (tenim) feina, els (ens) toca seguir pensant com inventar-la i com fer-la viable. En definitiva: buscar-se la vida, “reinventar-se”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Inventar-se la feina, buscar-se la vida”

  1. Olga Xirinacs ha dit:

    No hi ha res més frustrant i absurd que aprendre i aprendre i no tenir perspectives d’aplicar enlloc allò que has après. Engreixar el cervell fins que exploti, sense possibilitats de vies comunicatives.
    S’ha escrit molt sobre el tema: Kafka, Castilla del Pino, etc. etc.
    Entre el que frustra, avui, hi ha els mals exemples dels depredadors que mantenim, que ens roben quantitats inimaginables i aboquen el poble a la desesperació i als polítics a una demagògia ben fàcil, perquè ja no és demagògia sinó veritat.

  2. Albert Ollés ha dit:

    Coincideixo amb l’autor que els sindicats s’han quedat desfasats i han d’actualitzar el seu ‘modus operandi’, però crec que si no tenen la força i capacitat de mobilització d’antuvi és perquè la majoria dels treballadors actuals han perdut la consciència de classe i l’espèrit crític i de lluita per defensar els drets que van aconseguir els nostres avis i pares.

    La pérdua d’aquest llegat és responsabilitat nostre, i no dels sindicats. L’individualisme, la dèria consumista i el ‘borreguisme’ primen hores d’ara sobre la solidaritat i l’unió, dos valors que van ser claus en les conquestes socials i laborals dels segles XIX i XX.

    Quants d’aquells que no es manifestaven fa uns anys ni seguien les vagues a les seves empreses s’han quedat ara sense feina? Quants van sortir ahir al carrer, malgrat tot el que ja està passant, en comparació amb els que van anar a fer una barbacoa o a la platja. Com en el cas dels polítics, crec que cada societat té els dirigents i les lleis que es mereix.

    Fins que els treballadors no abandonin la seva passivitat actual, tot esperant que algú eteri vingui a salvar-los, i tornin a lluitar pels seus drets, no canviarà res. Em sembla molt adient, en aquest cas, la famosa cita de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *