El FET A TARRAGONA publica la següent crònica i crítica d’Enric Garcia Jardí sobre la Nit dels Premis Literaris:
La platea del Teatre Metropol no es va arribar a omplir per assistir a l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. En les darreres files abundaven les butaques buides. A la poca afluència de públic, cal afegir-hi la falta de ritme d’un acte del qual foren moltes les persones que van marxar abans que finalitzés. En línies generals, i malgrat que les comparacions siguin odioses, es va trobar a faltar la màgia de la nit de Santa Llúcia, celebrada el passat desembre al Teatre Tarragona.
Malgrat els esforços de la presentadora Mercè Rovira –que es va mostrar força nerviosa-, dels discursos breus i ben travats dels guanyadors, i de l’amenització musical de Joan Reig i Refugi, la nit no fou del tot rodona. El discurs de l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, tampoc no va contribuir-hi, ja que, paradoxalment, va impregnar de faltes lingüístiques la nit tarragonina de les lletres catalanes.
Històries breus
El primer premi que es va atorgar fou el 15è de Narrativa Curta per internet Tinet. El secretari del jurat, Enric Brull, i el vicepresident primer de la Diputació, Albert Vallvé, van pujar a l’escenari per lliurar el guardó al valencià Vicent Enric Belda, per l’obra Vi bo. L’autor de la Costera, en el seu discurs, va guanyar-se la complicitat del públic assegurant que, com havia guanyat el premi amb un conte curt, seria breu també en els agraïments. Belda va explicar que havia escrit l’obra pensant en el seu pare i en la seva “miserable infantesa de post-guerra”. A més, va afirmar que en el conte apareixen els seus records personals com a escolanet, als anys seixanta, en què, com a ajudant de missa, es va “afeccionar de manera irremeiable al sabor dolç i ranci del vi bo”.
Traducció d’un clàssic
Després fou el torn del 13è Premi de Traducció Vidal Alcover, l’únic guardó d’aquest tipus que es lliura a les nostres contrades. Santiago Pallàs, president del Consell de centre del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona i Jordi Jané, secretari del jurat, foren els encarregats d’atorgar-lo a Montserrat Camps, per la traducció del text Hermes Trismegit. Escrits sagrats (Corpus Hermeticum), una obra clàssica de la qual prové el terme “hermètic”, i que, segons Camps, “conjuga elements de l’orígen de la nostra cultura” i explica “l’orígen del món, dels éssers humans”. La barcelonina va voler destacar el fet que guanyés, precisament amb aquesta obra, a la “capital de la província Tarraconense”.
Un matemàtic rus
I tot seguit arribà el torn del 23è Premi de Novel·la Pin i Soler, segurament el reconeixement més popular de la nit, que fou anunciat pel secretari del jurat, Pitu Rovira, i lliurat per l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros. El Pin i Soler d’enguany se’l va endur el biòleg i escriptor Jordi de Manuel, per l’obra Manperel. La novel·la es basa en una persona real, el matemàtic rus Grigori Perelman, que va resoldre un dels Set Problemes Mil·leni, fet pel qual li van atorgar la prestigiosa medalla Fields, a la qual va renunciar, així com també al milió d’euros amb què estava dotada.
De Manuel assegura que, després de llegir la notícia als mitjans, es va dir a sí mateix que havia d’escriure sobre Perelman. Tanmateix, en l’obra, el protagonista s’instal·la amb la seva mare i el seu gos en una illa deserta, des d’on condicionarà el futur de la humanitat. En el seu discurs, De Manuel va voler destacar les dificultats que suposa escriure una novel·la, que va comparar amb córrer una marató o la gestació d’un fill. El barceloní també va agrair “la valentia dels membres del jurat”, ja que considera que es tracta d’una novel·la “diferent”, i va dedicar l’obra als “talents desaparcebuts”.
Premis nEts, València i Google Translator
En la roda de premsa prèvia a l’acte de lliurament es va parlar clar i català, i els tres premiats es van mullar a l’hora de fer declaracions. Jordi De Manuel es va mostrar partidari dels “premis nets”, ja que considera, de forma punyent, que “n’hi ha que no ho són”.
Montserrat Camps va destacar que Tarragona aposti per un premi de traducció, ja que és “el parent pobre de la literatura”. Molts creuen que tot es pot trobar a “Google Translator”, i en aquest sentit, Camps va afirmar que no creu que aquesta plataforma pugui traduir “la bona literatura”.
I Vicent Enric Belda, va agrair la convocatòria de premis literaris arreu dels Països Catalans, ja que sinó considera que “simplement no hi hauria literatura en valencià”.
Els guanyadors van estar acompanyats de la regidora de Cultura, Carme Crespo, que va tenir grans dificultats a l’hora de pronunciar títols en llatí, grec i alemany que apareixien a les seves respectives biografies.
Consolidació dels premis
Els tres guardonats enguany són persones amb una llarga trajectòria en els seus respectius camps. Els premis de Tarragona s’han convertit “en un dels més participatius de les lletres catalanes”. Un total de 389 originals es van presentar a les tres categories: 95 al Pin i Soler, 15 al Vidal Alcover i 279 al Tinet. Aquestes bones xifres també avalen el fet que els premis s’hagin convertit en una cita important per a la literatura catalana.
Tot i que la nit ens deixà amb un sabor agredolç, podem parlar d’uns Premis Literaris Ciutat de Tarragona consolidats, en bon estat de salut.
…I sembla ser que l’entrega de Premis es va fer al principi de la nit, curtet i rapidet, perquè tots els polítics presents a l’acte havien d’anar a remenar la cua, la corbata o el que fos i fer-se la foto a la Feria de Abril, que es veu que això sí que és un acte cultural important per als “nostres” (?) represetants polítics i no això de la literatura catalana, total, per tres premis! Gran espectacle de cadires buides d’autoritats a mig concert! Quins coll…!
I què me’n dieu del Pin i Soler d’enguany…? Com pot ser que amb 93 exemplars el premi quedés desert…?
La veritat no ho entenc, i més encara amb la nota apareguda a l’Avui, 18/05/2014: “La xifra de participació al premi de novel·la Pin i Soler era, amb 93 obres presentades, la segona més alta de la història d’aquesta convocatòria, dotada amb 21.000 euros i la publicació de l’obra guanyadora a Columna, i que és la cirereta dels premis Ciutat de Tarragona, que es van entregar ahir. Però el jurat “no ha arribat a un acord per establir un guanyador final” i el premi ha estat declarat desert. “No ha estat per manca de qualitat de les obres, sinó perquè hi hagut diversitats d’opinions en el jurat”, segons la regidora de Cultura, Begoña Floría”. M’imagino que per a molts dels 93 autors que s’hi han presentat això ha estat una presa de pèl.