Tot i la seva joventut, Jordi Suriñach ja ha marcat una etapa brillant en les retransmissions de diades castelleres. Aquest periodista, tarragoní d’adopció, ha posat veu apassionada i equilibrada a través de Tarragona Ràdio a l’època més espectacular del món casteller.
Una d’aquestes grans cites, el Sant Fèlix de 2006, és l’origen de la història que avui expliquem. Aquell dia es van trobar pilotant una retransmissió esplèndida i digna de premi els cinc protagonistes de la crònica: el ja mencionat comandant de vol Jordi Suriñach; la copilot Raquel Sans; la cap d’operacions a terra Cinta Olivan; i els auxiliars de vol Jordi Crespo i Jordi Andreu. Cinc estrelles tarragonines del món casteller.
Van acabar la transmissió radiofònica (i el vol) amb nota d’excel·lent i un sabor de boca molt dolç, però curiosament no s’han tornat a trobar professionalment tots cinc fins ara, set anys després. I trien el Cafè del Metropol per presentar la seva nova aventura a la xarxa: www.cdecastells.cat
Una mirada enrere
L’acte arrenca recordant la mítica jornada de 2006, amb els comentaris dels cinc periodistes-castellers i les narracions del 3 de 10 carregat i el pilar de 8 amb folre i manilles descarregat pels Castellers de Vilafranca. La veu trencada de Suriñach encara posa els pèls de punta!
La mateixa veu –ara, molt més tranquil·la- explica que C de Castells vol ser un lloc a Internet per dir coses del món casteller, coses diferents i interessants, sense rànquings, cròniques setmanals ni notes de premsa de les colles.
Una aposta de futur
Cinta Olivan es remunta a l’Alemanya de 1924 per explicar el disseny i la tipografia que han triat per al seu digital. Una tipografia de nom “Futura” (tot un presagi) que la qualifica de “clàssica i moderna”. El color vermell del web està vinculat a “l’amor i la passió” que tots cinc han posat en el projecte.
Raquel Sans presenta els continguts dels primers set articles que ja es poden llegir i veure: “Volem explicar històries personals, humanes”. I trobem, entre d’altres, la història de Quico Pino, un casteller amb 49 anys d’ofici o la trobada de Gorka Bertran i Hugo Vives, caps de pinyes de la Jove i els Xiquets de Tarragona, respectivament. Tot, molt ben escrit i amb un disseny atractiu i elegant. Un producte “cinc estrelles” tarragoní.
Un debat impossible
Entre els assistents, castellers veterans i joves; moltes cares conegues de les colles tarragonines; Alfons González, president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya; i Xavi González, director del Concurs de Castells, que s’acaba emportant de premi en un sorteig el joc d’El Nan casteller.
La seva butlleta és la triada perquè els auxiliars Crespo i Andreu protagonitzin el moment més delirant de l’acte: un debat sobre la publicitat a les camises. A Crespo li toca defensar la postura i a Andreu, criticar-la. Enmig de les rialles del públic, el debat no s’allarga més de cinc minuts i acaba amb un Crespo agobiat, exclamant: “Això de la publicitat és indefensable”.
És hora d’obrir altres debats, és l’hora del Toc de vermut (amb olives i patates).
