La seva arribada no deixa indiferent a ningú a la ciutat. Parla de les transformacions que Rouco Varela mai no proposarà. Ni ell ni cap altre peix gros de la institució eclesiàstica. Teresa Forcades, monja benedictina de Montserrat des de fa prop de 17 anys, és una persona amb un marcat compromís social. Sí, a diferència d’altres.
La seva figura ja es va popularitzar quan va denunciar públicament els abusos de la indústria farmacèutica, i ara torna amb les piles carregades envers les contradiccions del sistema capitalista. Presenta a Tarragona Procés Constituent, la iniciativa política que va empendre el passat 10 d’abril amb l’economista Arcadi Oliveres i que s’està escampant ràpidament arreu de les contrades catalanes. Prop de 38.000 adhesions individuals ja els avalen.
Resposta massiva
El poder de convocatòria de Forcades és indiscutible. Vint-i-cinc minuts abans de l’hora prevista perquè l’acte comenci s’obren portes a la sala de l’Antiga Audiència. No hi ha més remei, la cua per entrar-hi ja envaeix el carrer. Molts es quedaran sense ni tan sols poder accedir a l’interior del recinte. A les cinc de la tarda, Jordi Martí, militant de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Tarragona i responsable de presentar a Forcades, anuncia el canvi d’emplaçament.
Anem a la plaça de la Font. Èxode i exhibició de força. La imatge davant de l’Ajuntament fa goig. Però arriben els gegants, i amb ells els tècnics de Cultura. Avui se celebra el Corpus Christi i la tradicional cercavila. Hi participen les autoritats i es vol evitar possibles aldarulls o situacions tenses, així que ens envien al Camp de Mart. Molts, per pujar-hi, triem el carrer Salines. Allí ens topem amb al regidor Xavier Tarrés, que baixa amb una vespa direcció plaça de la Font. Somrisc. La seva cara d’estupefacció no té desperdici.
Arribem a l’Auditori del Camp de Mart i n’hi ha que pregunten, irònicament, si després haurem de desplaçar-nos fins al Nou Estadi. L’organització, via Twitter, parla de prop d’un miler de persones. Amb pràcticament una hora de retard Forcades comença a parlar.
“Capitalisme i democràcia són incompatibles”
El discurs de Forcades és àgil, amb un to marcadament pedagògic i, sobretot, carregat d’humilitat. La seva capacitat discursiva i el seu esperit crític em condueixen fins a pensadors contemporanis com Stéphane Hessel, José Luis Sampedro, Naomi Klein o Zygmunt Bauman. Parla, entre d’altres, de conceptes com la Taxa Tobin (per gravar les transaccions financeres) i, tanmateix, tinc la sensació que sembla relativament fàcil seguir el fil de la conferència.
Esbossa una anàlisi clara i contundent del capitalisme. Assegura que no es tracta d’un sistema socioeconòmic “que defensi un major grau de llibertat individual per a la majoria dels ciutadans”, i afegeix que, si fos d’aquesta forma, ella en seria una defensora.
Trenca dogmes. La monja diu que “capitalisme i democràcia són incompatibles” i destrueix el mite de la relació d’aquest sistema amb la no regulació. En aquest sentit, afirma que “regula brutalment”, i que ho fa sempre “a favor d’una minora”. El rebuig a l’establishment, a les elits polítiques i econòmiques, és latent. Alhora, deixa clar però, que no està en contra de la “iniciativa privada” que, segons ella, “es pot estructurar en un altre marc que no sigui el capitalista”.
Independència i justícia social
Forcades proposa la independència catalana com una eina per millorar la justícia social. Alliberament nacional i social com a conceptes lligats de la mà. En aquest sentit (i en d’altres), proximitat ideològica amb la CUP. Forcades considera que hem d’assumir la “sobirania plena”, i és per això que amb Procés Constituent proposen la Declaració Unilateral d’Independència.
Pacífic, democràtic i radical
Amb aquests tres adjectius Teresa Forcades descriu com ha de ser el moviment que han engegat. Forcades demana, sobretot, que Procés Constituent, malgrat la necessària unitat d’acció, no es converteixi en un projecte “monocroma”, i que s’enriqueixi de la pluralitat d’opinions. El col·lectiu, de moment, se sustenta en els 10 punts del seu manifest, unes bases ideològiques que parlen, entre d’altres, d’expropiació de la banca privada, socialització de les empreses energètiques, derogació de la llei d’estrangeria, dret al propi cos i defensa de la democràcia participativa.
L’anàlisi que fan Forcades i Oliveres sobre la situació actual és interessant. Ara tan sols caldrà estar atents per comprovar com es concreten les seves propostes i quina resposta tenen socialment. “Sabem que no és fàcil”, assegura Forcades. S’han marcat l’Onze de Setembre com a data per concloure si Procés Constituent disposa d’un suport suficient per tirar endavant i fer trontollar el mapa polític català.
Sigui quina sigui la resposta social, Forcades i Oliveres no es presentaran com a representants de l’alternativa política. De moment, la primera presa de contacte amb Tarragona ha estat massiva. Dijous 13 de juny, a les 19h, al local del sindicat d’ensenyament USTEC-STE, situat al carrer August número 21, se celebrarà la primera assemblea del col·lectiu a la ciutat.
Jo vaig estar a la Selva del Camp i va passar el mateix, van tenir que canviar el lloc de la presentació. Del castell vam anar a l’església que estava plena a vessar. Aquesta es l’Església que ens agradaria a molts tenir i no aquesta jerarquia encarcarada poruga i aferrada al poder..
Àngel Conesa.