“Gràcies i salut, company Recasens”. Josep Anton Burgasé acomiada amb aquestes paraules el seu pare polític, l’home que ho ha estat tot en la seva vida pública. Tanca d’aquesta manera un discurs molt emotiu –dels més brillants que li recordo- en l’acte institucional de comiat al primer alcalde de Tarragona de l’etapa democràtica.
Burgasé ha arrencat el seu parlament mirant el fèretre del traspassat Josep Maria Recasens i adreçant-se al seu successor a l’alcaldia, Joan Miquel Nadal, recordant que ara fa 34 anys es trobaven tots tres al mateix saló de plens en la constitució del primer consistori de la democràcia.
Gran imatge d’unitat institucional: els alcaldes Josep Fèlix Ballesteros i Joan Miquel Nadal, asseguts, junts, davant el fèretre de l’alcalde Recasens cobert amb la bandera de Tarragona i custodiat per dos agents de la Guàrdia Urbana.
Idees profundes
El que va ser número dos de Recasens durant una dècada traça un perfil del finat: origen senzill, treballador incansable, arrelat a la terra, catalanista de sempre, defensor de la identitat nacional, republicà que va lluitar pels drets de les classes populars…
“Un alcalde exemplar”, afirma Burgasé. “Un socialista que ha donat exemple per la seva coherència i enteresa ideològica”. Un home de fortes conviccions personals i ideològiques que “no va ser neutre” i que va dedicar els seus principals esforços “a les zones més necessitades de la ciutat”.
A més de la faceta política, Burgasé i uns minuts més tard Ballesteros destacaran de Recasens la seva tasca com a historiador que li va valdre –potser, massa tard- el títol de doctor honoris causa per la URV.
L’actual alcalde fa un parlament amb nombroses vinculacions personals que es remunten a la primera reunió al despatx de l’alcaldia quan Ballesteros era tècnic de Joventut i conclou, emocionat, adreçant-se a Recasens: “He complert les dues condicions bàsiques que em vas demanar”.
Records familiars
Paraules que tanquen un acte de poc més de mitja hora en què també han intervingut els fills de Recasens, Roser i Daniel, i una néta ha interpretat al xelo El Cant dels Ocells davant un públic molt nombrós que omplia el saló de plens, la sala d’actes i la rotonda del Palau Municipal.
Homenatge senzill i popular com el que l’ajuntament i molts ciutadans van retre el 24 de setembre de 2007 al llavors regidor d’Urbanisme, Josep Lluís Navarro, que va morir sobtadament quan només feia tres mesos que havia entrat al consistori com a independent dins de la candidatura de Ballesteros.
El Cant dels Segadors anticipa la sortida del fèretre que és portat a espatlles per històrics dirigents socialistes de Tarragona com Joan Maria Abelló, Xavier Sabaté, Manel Fuster i Joan Ruiz, i un de molt més jove com Carles Castillo.
Una sortida amb llargs i sentits aplaudiments per a l’avi, el mestre, el company, l’amic, l’historiador i l’alcalde.
