Carregant ...

El Serrallo més literari

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els assistents realitzant una de les lectures al Pantalà de Fusta.

Els assistents a la ruta literària realitzant una de les lectures al Pantalà de Fusta.

El barri del Serrallo s’impregna de lletres. Josep Pin i Soler, Josep Pla, Olga Xirinacs i Josep Maria Sabaté són tan sols quatre dels tretze autors que se citen durant el recorregut, que dura prop d’una hora i mitja, i en el qual es fusionen assaig, narrativa i poesia. Quinze lectures que fan referència al barri marítim de la ciutat i a les tradicions marineres, entre d’altres.

Un viatge al passat del Serrallo

La literatura ens permet gaudir d’experiències úniques. A través de l’escriptura, i en el cas concret que ens pertoca, de la lectura, els humans podem arribar fins a horitzons que el progrés tècnic i científic no ha trepitjat. I, en aquest sentit, la ruta literària ens ofereix la possibilitat d’emprendre un viatge al passat del barri marítim de la ciutat.

El restaurant Buenos Aires, els orígens del Pont de la Petxina i l’antic emplaçament del Club Nàutic són alguns dels llocs en què ens aturem. Em sorprèn especialment la informació que ens ofereix Esteve Masalles, responsable de la secció local de la Biblioteca Pública, sobre el Reial Club Nàutic de Tarragona, que fou fundat l’any 1878, i que l’anomenaven “el club dels xiflats”, perquè molta gent no entenia com hi havia persones que “en hores de lleure se n’anaven a remar”. També s’hi esmenten tradicions perdudes com la subhasta cantada, a la Llotja de Pescadors, i oficis artesans com el del mestre d’aixa, la persona que s’encarrega de construir i reparar embarcacions.

L’eufòria econòmica i l’aiguat de Sant Lluc

Malgrat que els emplaçaments es converteixen en els personatges protagonistes de la ruta, també hi destaquen, especialment, dues dates: 1918 i 1930. La primera, perquè fou un moment, segons Masalles, d’autèntica “eufòria econòmica” per a l’Estat espanyol, que s’havia mantingut neutral durant la Gran Guerra (1914-1918), i per tant, estava immers en un moment de creixement. De fet, al Serrallo, aquell any,  es va inaugurar el segon edifici de què va disposar el Nàutic com a seu  social, es va ampliar el Pont de la Petxina, i va néixer la mítica i ja desapareguda empresa Astilleros Tarragona.

I la segona data, 1930, perquè fou quan es va produir l’aiguat de Sant Lluc, la gran riuada del Francolí que va devastar carrers i edificis del Serrallo i de la Part Baixa de la ciutat, com l’edifici del Nàutic que precisament esmentàvem.

Imatge de l'antiga seu social del Club Nàutic, destrossada per la riuada de l'Aiguat de Sant Lluc, l'any 1930. (FONT: Arxiu Històric de Tarragona).

Fotografia de l’antiga seu social del Club Nàutic, destrossada per la riuada de l’Aiguat de Sant Lluc, l’octubre de l’any 1930. (FONT: Arxiu Històric de Tarragona).

El valor afegit pels propis serrallencs

Durant la ruta, que comença al Museu del Port i finalitza al costat de la Puda, ens acompanyen dues persones que han nascut i crescut al Serrallo, que en són història viva. Es tracta de Josep Tules “Pitu Mosquits i Carme Pedrol, que ens expliquen anècdotes que són autèntics tresors, que representen el valor afegit de la ruta.

Pedrol, davant del Monument a la Família Pescadora, ens comenta que l’escultura fou esculpida pel mateix artista que va fer els gegants del barri, l’escultor montblanquí Josep Agustí i Feliu; i en “Pitu” ens narra la travessia que ja fa molts anys que alguns serrallencs duen a terme, caminant, fins a Sant Magí de la Brufaganya.

Esteve Masalles explicant la història del Pont de la Petxina. Al darrere, es pot observar la fira de les festes de Sant Pere.

Esteve Masalles explicant la història del Pont de la Petxina. Al darrere, es pot observar la fira de les festes de Sant Pere.

El soroll de la Fira i les bones sinèrgies

L’acte, que compta amb l’assistència de més de trenta persones, està organitzat per la Biblioteca Pública i el Museu del Port de Tarragona. Com que la ruta ha estat un èxit de convocatòria, repetiran l’experiència una segona vegada, el proper 6 de setembre. Això sí, de ben segur que serà una vesprada més màgica, ja que el fet que en aquesta ocasió s’hagi fet coincidir amb les festes de Sant Pere ha provocat que en alguns dels indrets molt concrets la lectura de textos s’hagi barrejat amb la música de la fira i d’activitats com els playbacks.

Però aquesta no és la única activitat en què ambdues institucions sumen sinèrgies. El proper 12 de juliol celebren, conjuntament, La Nit del Far de la Banya, una vetllada que combina música i poesia, i en què podrem tornar a gaudir dels plaers de la literatura ben a la vora del mar.

TEXT I FOTOGRAFIES: ENRIC GARCIA JARDÍ


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *