Carregant ...

Veus paral·leles: simbiosi poètica entre els Països Catalans i Bèlgica

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Fotografia de l'acte, que es va celebrar ahir al vespre.

Fotografia de l’acte, que es va celebrar ahir al vespre.

En matemàtiques, dues línies paral·leles mai no es creuen. En el fascinant món de la literatura, però, dues veus paral·leles, i en el cas concret que ens pertoca, contemporànies, poden fixar punts comuns. I això és el que s’aconseguí ahir, un any més, a Tarragona. En aquesta ocasió, els Països Catalans i la Bèlgica d’expressió francesa van gaudir d’un espai de trobada gràcies a la poesia, en una vetllada que es convertí en una autèntica simbiosi literària entre llengües, cultures, i al cap i a la fi, realitats, maneres de concebre el món que ens envolta.

L’actriu Mireia Chalamanch, que s’encarrega de conduir l’acte i interactuar amb els autors, ens pregunta quin nexe podem establir entre els països de parla catalana i la Bèlgica francòfona. Difícil qüestió. Malgrat haver sofert, ambdues nacions, l’asfixia de la corona reial, assegura que, en línies generals, és complicat establir-hi vincles clars i ferms.

L'actriu Mireia Chalamanch (esquerra) interactua amb la belga Caroline Coppé (dreta).

L’actriu Mireia Chalamanch (esquerra) interactua amb la belga Caroline Coppé (dreta).

El català, perseguit durant diverses etapes de la seva història, i víctima d’una situació de bilingüisme social, en què la llengua castellana intenta eixamplar el seu camp d’acció per tots els mitjans (Wert n’és l’enèsim símbol); i el francès a Bèlgica, una llengua majoritària que ha anat esborrant silenciosament del mapa el való. Ens trobem, doncs, pràcticament amb una mescla d’aigua i oli. Tot i les diferències, però, l’esdeveniment s’acaba convertint en una posada en comú, en un acostament intercultural enriquidor.

Tres poetes belgues i tres de catalans

Caroline Coppé (1946), Karel Logist (1962) i Grégoire Polet (1978) són els tres poetes belgues que reciten les seves creacions en francès, mentre Chalamanch hi interactua i ens ofereix les versions adaptades al català, gràcies a les traduccions d’Albert Mestres, Annie Bats i el propi Grégoire Polet. Un detall que agraïm aquells que, malauradament, tan sols sabem dir merci beaucoup, mon chéri i poca cosa més en francès.

El mateix succeeix amb els poemes en català, que també disposen de la seva respectiva traducció. Josep Ballester (1961), Tònia Passola (1951) i Aina Riera (1982), tres autors de parla catalana, provinents d’Alzira, Barcelona i Palma de Mallorca, respectivament, també ens delecten amb el seu món poètic. Això sí, malgrat la duplicitat de llengües que formen part de l’acte, alguns temes es repeteixen: la quotidianitat, els mots, l’amistat, la crítica social…la literatura és un llenguatge universal.

Onze edicions i la presència de Tarragona 

Ana Haterly i Montserrat Abelló, en una fotografia de la primera edició del cicle (Font: Institució de les Lletres Catalanes).

Ana Haterly i Montserrat Abelló, en una fotografia de la primera edició del cicle, celebrada el 2003, a Barcelona (Font: Institució de les Lletres Catalanes).

L’esdeveniment, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, celebra ja la seva onzena edició, que es titula “De les Ardenes al Montnegre”, fent al·lusió a una regió belga, que comparteix territori també amb França i Luxemburg, i al massís de la nostra Serralada Litoral, situat entre el Maresme i el Vallès Oriental. El projecte, ideat i dirigit per Albert Mestres, nasqué l’any 2003 com una trobada de dones poetes catalanes i portugueses, i amb el temps han aconseguit que els autors catalans sumin sinèrgies amb amazics, bascos, gal·lesos, eslovens i romanesos, entre d’altres.

Es tracta de la desena vegada que la nostra ciutat hi participa. Tarragona hi és present com a ciutat, però també gràcies al fet que, durant tots aquests anys, hagin participat en el cicle escriptors de les nostres contrades, com Montserrat Abelló, Xavier Amoròs, Magí Sunyer, Lurdes Malgrat i Isabel Ortega.

Una ruta literària per la ciutat

Anna Gispert, presidenta de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua Catalana (APELLC), el col·lectiu que, des que l’Ajuntament, dos anys enrere, va decidir que no assumia les despeses de l’acte, ha agafat les regnes de l’organització de l’efemèride a la ciutat, ens explica que han aprofitat la tarda per mostrar els encants de Tarragona als sis autors convidats, per mitjà d’una petita ruta literària. Per ensenyar-los espais emblemàtics com el Balcó del Mediterrani, la Rambla o l’Amfiteatre, han llegit versos de Josep Carner, dels tarragonins Olga Xirinacs i Magí Sunyer, i de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot, que tingué una estreta relació amb la ciutat, com demostra especialment el llibre Ciutat a Cau d’Orella (1953).

Els sis poetes, d'esquerra a dreta: Grégoire Polet, Aina Riera, Karel Logist, Josep Ballester, Tònia Passola i Caroline Coppé.

Els sis poetes, d’esquerra a dreta: Grégoire Polet, Aina Riera, Karel Logist, Josep Ballester, Tònia Passola i Caroline Coppé.

Una experiència única en un lloc privilegiat

Gaudim del recital al bell mig del pati del Seminari, mentre el cel es va enfosquint i la nit li guanya la partida al dia. Ens trobem en un lloc privilegiat, davant de la capella de Sant Pau, datada del segle XIII. La propera parada del festival internacional Veus Paral·leles és avui, al Centre de Cultura Contemporània de València. I durant el que resta de juliol, passarà per Palma, Badalona i Barcelona. Esperem que puguem gaudir l’any vinent d’una dotzena edició a la nostra ciutat.

TEXT I FOTOGRAFIES: ENRIC GARCIA JARDÍ


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *