Ens acostem a la platja del Miracle a les onze del matí, malgrat que ells ja fa una bona estona que hi són. De fet, els dinou operaris de la companyia Gironina porten des de les quatre de la matinada treballant en la preparació de l’espectacle, que començarà a dos quarts d’onze de la nit. Han vingut amb 9 furgons i un tràiler des de Vimbodí, on disposen del magatzem. Malgrat que hagin matinat tant, no acabaran de muntar-ho tot fins a les set de la tarda.
La feinada que hauran de realitzar durant tota la jornada és considerable. Quan finalitzi el castell de focs, s’hauran de quedar recollint fins, com a mínim, les dues de la matinada. Tanmateix, si el temps no desllueix l’exhibició, l’esforç acabarà tenint un merescut reconeixement amb els aplaudiments del públic i, potser, amb el premi de la 23a edició del Concurs de Focs Artificials Ciutat de Tarragona.
Hem triat a l’atzar el dia de visita a la punta del Miracle. L’arsenal de pirotècnia que hi tenen preparat és imponent. Concretament, disposen de prop 1.000 quilos d’artefactes que il·luminaran la nit tarragonina i l’ompliran de colors. La quantitat de tubs que hi ha em fan pensar en l’orgue de la Catedral. I què voleu que us digui, la comparació no em sembla excèntrica. Al cap i a la fi, tant en la música com en els focs artificals és fonamental controlar el tempo i el ritme.
“Pepe” Benlloch: l’ànima del castell de focs
“Pepe” Benlloch és l’artista. Ell és el cervell, les mans i el cor de l’espectacle. “El 80% del castell està fabricat per mi”, ens comenta, i afegeix que aquest és un “valor afegit”. I no li falta pas raó, ja que moltes companyies utilitzen un elevat percentatge de coets comprats a l’estranger. Ell, en canvi, és el mestre artesà, representa la passió per aquest ofici.
Nascut a Benissanó, Benlloch és un valencià autèntic, dels que, sortosament, encara parlen la llengua del Tio Canya. Pell rostida pel Sol i conversador infatigable, assegura: “Jo vinc amb la il·lusió de guanyar, però primer cal cremar-lo“. El que és indubtable és que ell s’hi ha esforçat de valent. Fa dos mesos va pujar un dissabte per inspeccionar el terreny des d’on havien de llençar els focs.
Malgrat ser home parlador, ens costa endinsar-nos en el llenguatge que utilitza, ple de tecnicismes. Carcasses, foc creuat, parcs aquàtics… sort que Xavi González, tècnic de cultura de l’Ajuntament de Tarragona, que ens acompanya durant la visita, ens ajuda a entendre el camp lèxic propi del món de la pirotècnia.
Un gest de complicitat
Benlloch té preparada una sorpresa, tot i que primer s’assegura que no ho publiquem abans de l’espectacle. Estan instal·lant unes lletres gegants, que ocupen uns dos metres d’alçada i deu de llargada, en què s’hi pot llegir la paraula “Tarragona”. El mot s’il·luminarà en ple espectacle, durant uns 40 segons, i esdevindrà un gest de complicitat —inèdit— amb el públic de la ciutat. “Estem molt agraïts que ens hagin convidat”, assegura el valencià.
Convençut, diu que venir al concurs internacional de focs artificials de Tarragona és “com torejar a Las Ventas”. I ja ens disculparan els antitaurins, però el símil està molt ben parit. A més, diu molt del renom que s’ha guanyat l’esdeveniment a nivell estatal, i fins i tot internacional, malgrat que l’any passat, per dificultats econòmiques, no es pogués celebrar.
“Venim a per totes”, reitera diverses vegades. La dinàmica del grup Pirotècnica Gironina és participar en 2 o 3 concurs a l’any. No són partidaris d’actuar a tot arreu i haver de repartir massa els esforços. I és un compliment que considerin Tarragona com un lloc adient per cremar totes les naus amb l’objectiu ferm d’emportar-se el primer premi. “Seran 18 minuts a saco“, avança Benlloch.
La instal·lació manual de centenars d’artefactes pirotècnics, distribuïts en tres espais diferents de la punta del Miracle i enmig de grans mesures de seguretat, contrasta amb el sistema informatitzat que dirigeix, des d’una cabina tancada, el llançament del castell.
El primer tro d’avís i un creuament de mirades
Sota un contundent Sol de migdia i amb unes vistes fantàstiques de la ciutat al fons, Benlloch i González enraonen sobre els dos moments bàsics per als participants en el concurs. El primer, a un quart d’onze de la nit, quan sona el tro d’avís, perquè es pot comprovar si bufa el vent i en quina direcció. El millor és que corri una briseta de terra cap a mar. En cas contrari, o amb el vent del tot calmat, és bastant probable que l’espectacle quedi deslluït —com va succeir dimecres—.
El segon moment arriba pocs minuts després de les onze de la nit. “Quan en Xavi s’acosta a la zona on estem nosaltres, després de l’espectacle, amb la mirada m’ho diu tot, encara que no em digui res”, reconeix el mestre pirotècnic. I el tècnic de Cultura, alhora, assegura que l’expressió dels participants també denota com ha anat l’actuació.
Els guanyadors, diumenge a les 12h
Benlloch i la seva gent ja han deixat neta la zona rocosa del Miracle, perquè s’hi instal·li una altra empresa, en aquest cas Pirotecnia Valenciana. El ritme de muntatge i desmuntatge d’aquests dies és frenètic. Dimecres ja van estar presents a l’esdeveniment Focs d’Artifici Europlà, i dissabte ho faran els francesos d’Euro Bengale. A veure qui s’endú el premi. Sembla que, malgrat l’espectacle ofert, el fum s’ha convertit també en adversari de la Gironina, tot i que potser no de forma tan pronunciada com amb els d’Europlà. Veurem com respon el temps la resta de dies. La gent, no obstant això, se n’ha anat satisfeta. Aquest diumenge, a les 12h sabrem qui ha estat el guanyador del concurs d’enguany, un esdeveniment que la ciutat ha sabut recuperar i que no ha de permetre que se’ns torni a escapar de les mans.
TEXT I FOTOGRAFIES: RICARD LAHOZ I ENRIC GARCIA
