L’amor per l’ofici de pescador. La passió per un treball dur, que s’ha anat transmetent de generació en generació, i que malgrat les evolucions tecnològiques, porta intrínsec un fort sentiment de pertinença, una enorme càrrega sentimental. Tot plegat ens evoca una de les havaneres més emblemàtiques del nostre país, que parla sobre un fill de pescador que es nega a ser frare, malgrat que la seva mare el pressiona. Per davant de tot, però, ell anhela fer-se a la mar i que el bressin les onades. Un afecte peculiar per a una professió especial.
Treball en equip, perseverança, capacitat de resistència. Aquests són alguns dels valors que ens transmet l’audiovisual “Lligats a la Mar”, que disposa d’un marcat component psicològic. Realitzat per un grup d’alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu de Grau Superior de Realització d’Audiovisuals i Espectacles de l’Institut Pere Martell de Tarragona, ens permet conèixer un món desconegut per a molts.
El passat mes de juny van rebre el Premi Miramar de Televisió, que atorga el Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) a Catalunya, per una versió de 5 minuts del documental original. La seva proposta va destacar entre els vuitanta treballs que es van presentar a la cinquena edició d’aquests premis, en les categories de ràdio i televisió.
Han après molt amb aquesta experiència. En parlem amb Sònia Tomegròs i Albert Torres, dos dels cinc premiats. Ramon Sanmartin, Laia Segués i Luis Antonio Torres no han pogut venir perquè són fora de la ciutat. Ens trobem al Pantalà de Fusta. Som en un lloc immillorable, tenint en compte la temàtica del treball, i que la brisa de vora mar ens dissimula la calor insuportable.
LA DIFÍCIL SITUACIÓ DEL SECTOR
L’audiovisual mostra el caràcter vocacional dels pescadors, que no defalleixen malgrat les dificultats, que els toca patir, que no són pas poques. La situació és preocupant, i l’horitzó que s’albira és negre. “No veus futur, no veus una llum”, explica Andreu Domènech, propietari de l’embarcació Maria Ferré Dos. “Però aprens a viure amb aquesta duresa”, afegeix. Al mal temps, estima per la teva feina.
“Veus que s’aixequen molt d’hora, que no arriben fins a les cinc o les sis de la tarda, i que els costa molt arribar a final de mes”, ens narra Torres. A més, Tomegròs ens explica que tenen mil i un maldecaps per rebre les pertinents subvencions, fet que també es denuncia en el documental.
“Si em moro a la mar no cal que patiu”, assegura Jordi Albiol, el pescador jubilat més vell. La seva visió, símbol de la maduresa vital i professional, contrasta, en la versió de 10 minuts, amb la de Jordi Pla, el pescador en actiu més jove, que actualment treballa a La Tortosina. Ambdós formen part de la Junta de la Confraria de Pescadors de Tarragona, que manté aquesta curiosa tradició de comptar amb les veus de la joventut i l’experiència en les seves reunions.
MÚSICA COMPOSADA PER A L’OCASIÓ
No tan sols disposen d’unes imatges originals, gravades amb quatre càmeres diferents, sinó que s’han valgut també de l’ocasió per crear la seva pròpia música. Tomegròs, que és violinista, va composar una banda sonora que van enregistrar amb l’Escola de Música de Valls. Aquest aspecte enriqueix encara més el producte que aquest seguit de joves ens presenten.
SORPRESA AL PARLAMENT
Casualitat o no, els van atorgar el guardó la vigília del dia de Sant Pere, patró dels pescadors. Potser la data ja era premonitòria.“No ens ho esperàvem”, assegura Torres. “Ens ho vam prendre com un viatge al Parlament, per passar el dia a Barcelona i tornar”, confessa. Competien, entre d’altres, amb alumnes de comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra.
RESISTINT AMB INSPECCIONS, CROISSANTS I ENSAIMADES
Després de dos anys de formació, han acabat el cicle. Ara s’enfronten al complicat panorama laboral. De moment, se’n surten amb feines que no tenen cap tipus de relació amb el que han estudiat. Ell realitza controls de qualitat en una empresa d’inspeccions, i ella fa croissants i ensaimades, un dia a la setmana, per a una empresa de Llorenç del Penedès, mentre valora si finalment marxa, a principis d’any, a Austràlia, per estudiar-hi música.
Veient resultats com aquests, és una llàstima que de moment tot aquest talent no es pugui explotar on pertoca. Malgrat tot, ells no perden l’esperança, i això és el més important. “L’important és anar fent coses, ampliant currículum, presentant-te a concursos… no quedar-se estancat”, afirma Tomegròs. No es donen per vençuts, i mantenen la il·lusió per fer-se un lloc en el món de la comunicació audiovisual.
Lligats a la mar. Cedit per Pere Martell Imatge i So. Versió premiada, de 5 minuts.
