Advertisement
Carregant ...

La gestació dels Gegants Moros Petits

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Àngels Cantos, perfilant els Gegants Moros Petits, que es presentaran públicament durant les Festes de Santa Tecla d'enguany.

L’escultora Àngels Cantos està perfilant els detalls dels Gegants Moros Petits.

Encara falten unes quantes setmanes perquè arribi Santa Tecla, però al seu taller, situat al carrer Mediona, la Festa ja és ben viva. Les fotos dels Gegants Moros han envaït el seu estudi. Es coneix tots els detalls dels rostres dels qui diuen que foren uns cortesans dels Cosroes, la reialesa persa. Ens explica que un dels ulls de la geganta original està molt més obert que l’altre. Per a nosaltres pot semblar quelcom anecdòtic, intrascendent, però per a ella qualsevol minúcia pot ser bàsica perquè el resultat final sigui al més acurat possible.

L’escultora tarragonina Àngels Cantos és la responsable de bastir unes rèpliques petites dels Gegants Moros, que es presentaran enguany, en el marc de les festes de la patrona de la ciutat, i que faran ballar nens del col·legi Lestonnac. L’encàrrec és difícil. “Amb aquest tipus de còpies estàs molt exposat a les crítiques, perquè has de fer un motlle partint de zero i la cara ha de ser exacta a la de la peça existent”, ens explica. Sent una enorme responsabilitat: “No saps els nervis que estic passant”, confessa.

Tanmateix, no és la primera vegada que Cantos s’enfronta amb un repte d’aquest tipus. Pel que fa al Seguici Petit, ja fou la responsable de construir el Drac Petit i els Negritos Petits, entre d’altres. Es tracta d’una escultora amb una dilatada experiència en el món de la cultura popular. Tot just ha acabat d’arranjar un gegant de Colldejou, i a partir d’ara se centrarà de forma exclusiva en aquesta tasca. El 17 de setembre és la data límit que li han marcat per enllestir les dues peces.

Estructura d'un dels braços dels gegants.

Estructura d’un dels braços dels gegants (Foto: Quim Pons).

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ D’UN GEGANT

Sentim curiositat per saber com es construeix un gegant. El procés ens costa de visualitzar, i la tarragonina ens l’ha de descriure, amb paciència, un parell de vegades. Primerament, dibuixa una silueta d’un nen que serveixi de referència de les mides dels joves que l’hauran de portar, que solen tenir entre 10 i 12 anys.

Aleshores crea “una estructura de poliespan, amb tela de galliner i quatre fustes travesseres que en suporten el pes”. Tot seguit, comença a donar-li forma amb el fang. Per no perdre el fil amb les proporcions, es marca uns punts de referència. Quan disposa del gegant fet amb fang, hi afegeix el guix i divideix l’estructura en dos motlles, que són una mena de “negatius”. Seguidament, els omple de fibra de vidre —un material menys pesant— i n’extrau els dos originals, que s’han de tornar a unir per disposar d’una única figura sobre la qual pintar.

LES PROPORCIONS I LA SEMBLANÇA

L’escultora ens revela que “el més difícil és fixar les proporcions i aconseguir que les peces s’assemblin a les originals”. Considera fonamental “mantindre la desproporció que existeix entre els gegants Moros, Vells i Negritos, també en les respectives rèpliques petites” (malgrat que la dels Gegants Vells encara no existeixi). La reducció que ha dut a terme aquesta vegada és d’un 30%. Calcula que ell mesurarà uns 230cms i ella uns 215cms, aproximadament.

Fotografies del Gegant Moro, que són la base que utilitza Cantos per fer-ne una rèplica per als més petits.

Fotografies del Gegant Moro, que són la base que utilitza Cantos per fer-ne una rèplica per als més petits.

Pel que fa a la semblança, Cantos es guia per les fotografies que té a l’estudi sobre els Gegants Moros antics, construïts l’any 1851 per Bernat Verderol, que actualment es troben totalment despullats, darrere d’una cortina de la Casa de la Festa. Segons la tarragonina, però, les ombres de les imatges són molt traïdores, i quan li generen massa dubtes acaba baixant a l’edifici de la Via Augusta per observar els gegants personalment.

Després d’una estona xerrant, no es pot resistir més i ens els destapa. A simple vista, costa una mica reconèixer-los. Quan estigui tot muntat serà molt més senzill (celles, cabells, joies, pintura…). Però sí que és cert que, parant-hi atenció, ja es poden entreveure les similituds en detalls com el nas, la boca o la forma dels ulls.

LA JOIERIA, “LA CIRERETA”

Ens desplacem tan sols uns metres, fins al carrer Major, per parlar amb Antonio Gómez, el joier. Ell disposa de més llibertat per crear, i això permet que la seva feina esdevingui el valor afegit, allò que singularitzarà més les figures. “Serà la cirereta del pastís”, diu, convençuda, Cantos.

“Tot té un sentit, les peces s’interrelacionen i estan equilibrades”, afirma Gómez. “No es tracta de simples adornaments”, afegeix. El joier també declara que ha volgut “donar-li un toc molt actual, partint de temes molt distintius de la ciutat”.Amb ell utilitza com a motiu el bestiari de la Catedral, que representa la força; i amb ella “la fragilitat de la rosassa”. Això sí, tot té lligam amb el mateix indret de la ciutat, perquè es van adonar que en la majoria de fotografies dels gegants Moros apareixia, com a fons, la Catedral. Ens ensenya l’ornamentació que ha estat preparant, en primícia. Però no us la podem mostrar amb imatges. Caldrà esperar al dia de la presentació.

Treball en equip. Ambdós van estar preparant junts, durant dos mesos, el projecte, en què van estudiar en profunditat, entre d’altres, el llibre Los gigantes y enanos de Tarragona y protocolo municipal, de Joan Salvat i Bové, una obra que és pràcticament de lecutra obligada per als amants i estudiosos del Seguici Popular de la ciutat.

Gómez considera que estan preparant “uns gegants del segle XXI”. Estan “documentats”, basats en el passat, però alhora aporten novetats. Fins i tot hi introdueixen “materials nous” com el Corian. Durant tot el procés cal remarcar que han comptat també amb la supervisió de la Comissió Assessora del Seguici, amb la qual manifesten que han treballat “molt de gust”.

aconseguir “Unes peces de referència”

Cantos i Gómez són ambiciosos. “Volem que es converteixin en unes peces de referència en el món geganter”, assegura el joier. De moment, abans de presentar-los i poder comprovar les reaccions del públic, hauran de fer cara a un mes i mig amb molta feina per endavant. I nosaltres ens haurem de conformar amb el tastet que ens han permès.

L'escultora tarragonina treballant al seu taller, situat al carrer Mediona.

L’escultora tarragonina treballant en el seu taller, situat al carrer Mediona.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *