For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

El calendari d’actuacions castelleres

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Cinc de set dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a la plaça de les Cols (foto: cedida)

Cinc de set dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau a la plaça de les Cols (foto: cedida)

En un món casteller que cada vegada pren més importància i que està plenament consolidat en el punt de mira d’aficionats, ciutadans i mitjans de comunicació, molts cops hom es centra només en els castells aconseguits en una actuació puntual o al llarg de la temporada, però hi ha tota una sèrie de condicionants que influeixen molt en l’assoliment d’aquests objectius.

Evidentment, degut a la seva complexitat, no ens podem aturar en tots i ens centrarem en un que sota el meu punt de vista és el més important perquè engloba molta part de l’aspecte tècnic però també de la part administrativa d’una colla. Aquest condicionant del que miraré de fer cinc cèntims és la confecció del calendari d’actuacions.

A mode d’introducció cal dir que el calendari d’actuacions va íntimament lligat a la planificació dels assaigs setmanals i anuals. Aquests són els grans desconeguts per la majoria de la gent i l’autèntica clau per entendre el desenvolupament que està vivint el món casteller i en concret, i de forma individualitzada, les colles. No obstant, i per no allargar-me perquè mereixen un capítol a banda, em centraré en les actuacions.

interessos tècnics i econòmics

Per a una colla, aquestes tenen, al meu parer, tres finalitats que sovint es barregen en una mateixa diada i poden entrar en conflicte com, per exemple, en el cas d’una actuació que interessi pel tema econòmic i no pel tema tècnic o a l’inrevés.

Tres de nou de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (foto: M, Neus Baena)

Tres de nou de la Colla Jove Xiquets de Tarragona (foto: M, Neus Baena)

– La primera finalitat, i principal perquè és el leitmotiv d’una colla castellera, és aconseguir els objectius intermedis i finals que té la colla en una determinada temporada. És a dir, aquells castells límit que són els que marcaran la victòria o fracàs i/o aquelles evolucions tècniques que fan que una colla creixi qualitativament: per exemple, les rotacions  en el folre, l’estrena de canalla nova, etc.

No es va al màxim nivell durant tot l’any, hi ha tota una sèrie d’actuacions que conformen els pics alts, unes diades en el que ningú es guarda res, emmarcades principalment en les festes majors, i d’altres que tracen el camí de preparació. És molt important per a una colla que les segones siguin de qualitat ja que són les que marquen el tempo d’una temporada.

– La segona finalitat és el prestigi, la imatge que aconsegueix la colla actuant en diades de gran importància històrica, mediàtica, etc.. Moltes d’aquestes conformen el calendari tradicional que seguien les colles vallenques ja en el segle XIX i que giren al voltant del Camp de Tarragona i el Penedès, però d’altres, degut a la creació de noves colles a començament de la dècada dels 90 del segle passat, a l’ampliació del calendari tradicional i a l’expansió geogràfica fora de les comarques abans citades són de nova fornada.

En l’època de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació, per a una colla ser visible davant de l’opinió pública és gairebé sinònim d’existir. Per aquest motiu, a les colles els hi interessa molt ser-hi presents o provocar que una diada prengui cada cop més importància. Això assegura presència obligada en els mitjans de comunicació visuals, escrits, digitals.

Dos de vuit dels Xiquets de Tarragona, fa uns dies, a la localitat de Bonastre (foto: Xiquets de Tarragona)

Dos de vuit dels Xiquets de Tarragona, fa uns dies, a la localitat de Bonastre (foto: Xiquets de Tarragona)

– La tercera finalitat, i ara mateix la de més dificultat per a les colles, és l’econòmica. Una agrupació castellera, com la resta d’entitats culturals o no, té tota una sèrie de despeses anuals lligades al local social, al vestuari dels castellers, a les activitats, etc., i la principal font d’ingressos, que no la única, és el que es cobra en les diades.

A part d’aquestes tres finalitats, les colles tenen en compte particularitats que tenen incidència en l’elecció d’una o altra actuació o a l’hora de confeccionar el calendari final.

El primer és el que anomeno el “calendari assimilat”. Aquest concepte és la tendència de les colles a intentar establir un calendari d’actuacions que en un tant per cent molt alt es repeteixi any rere any provocant que el casteller el tingui assimilat creant així una alta fidelització i un augment del nucli dur que assisteix a totes les diades.

Per aconseguir-ho, és necessària la complicitat amb ajuntaments, associacions, colles… en una paraula, amb els organitzadors. La competència és molt gran i les colles estan apostant per implicar-s’hi més, coneixedores també del moment complicat que viuen per exemple les administracions.

cohesió interna

El segon és la recerca i introducció d’actuacions fora de Catalunya que ajuden al que en argot casteller s’anomena “fer colla”, és a dir, cohesionar els seus integrants creant vincles que van més enllà de l’espai d’assaig i que són positius en la dinàmica d’una entitat.

Assaig dels Xiquets del Serrallo a l'exterior del seu local (foto: Enric Garcia)

Assaig dels Xiquets del Serrallo a l’exterior del seu local (foto: Enric Garcia)

Les actuacions d’intercanvi són el tercer. Moltes vegades, entre agrupacions de diferents localitats i que organitzen diades de colla o en poblacions sense colla pròpia, hi ha l’intercanvi, fet que facilita i abarateix el cost d’una actuació.

I, finalment, lligat al context econòmic, les colles tenen tendència, sempre que sigui possible, a actuar en zones geogràfiques properes, ja que una de les despeses importants existents i que es troba inclosa en la remuneració són els autocars llogats pel desplaçament. A més distància, més cost i menys guany net.

Així doncs, quan en les grans diades de Tarragona, la nostra colla preferida o de referent aconsegueixi la seva gran fita, pensem que al darrera hi ha una planificació que comença l’any anterior i es manté constant des dels mesos de febrer o març. Els resultats mai surten per casualitat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *