Carregant ...

El món casteller de Tarragona

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Un moment del Concurs de Castells 2012 a la Tarraco Arena Plaça, un espectacle únic i singular que se celebra a Tarragona (foto: David Oliete)

Un moment del Concurs de Castells 2012 a la Tarraco Arena Plaça, un espectacle únic i singular que se celebra a Tarragona (foto: David Oliete)

Les festes majors de Tarragona tenen un ric patrimoni cultural i els castells, per la seva història, per les seves colles passades i presents, tenen una importància molt gran. En els darrers temps he vist punts de deixadesa o de no prou valoració per part de l’Ajuntament que m’han fet reflexionar.

Abans però, m’agradaria contextualitzar-ho tot.

Des de fa molts anys, en un procediment que altres localitats han copiat, les colles castelleres tenen assignada anualment una partida pressupostària per part de l’Ajuntament. Aquests diners no són en cap cas una subvenció, sinó un conveni per les actuacions oficials en què hi participen les quatre colles (Sant Jordi, Sant Joan, Sant Magí, Diada Nacional, Santa Tecla, La Mercè i el pilar a l’ofrena floral de l’11S).

Aquesta partida té uns condicionants:

–         Un barem que marca la quantitat a rebre per part de cada colla i que ve marcat pels castells aconseguits al llarg de la temporada anterior, és a dir, pel nivell assolit.

–         El gener de la temporada 2012 es va notificar a les colles que el conveni es reduïa en un 50%. Al novembre del 2011, unilateralment i sense tenir en compte els pressupostos de les colles ho havia fet un 15%. És a dir, una reducció del 65% en menys d’un any.

–         Les colles reben la col·laboració i complicitat inestimable, incomparable i decisiva dels tècnics de Cultura de l’Ajuntament, autèntics herois veient el context econòmic i polític.

–         El conveni cada vegada es cobra més tard però no per això, com és lògic, el compromís casteller de les colles amb la seva ciutat es rebaixa.

A part d’aquesta partida, l’Ajuntament organitza el primer diumenge de festes de Santa Tecla una actuació castellera a la plaça de la Font amb les dues millors colles locals i dues colles de fora. No vull encetar aquí cap debat, al meu parer estèril, sobre la celebració o no d’aquesta diada. Els resultats en quant a castells aconseguits, en quant a número d’espectadors i en presència de la ciutat en els mitjans de comunicació visuals i escrits són palpables i fora de tot dubte.

un esdeveniment únic i singular

Cada dos anys, l’Ajuntament de Tarragona, té una despesa molt important en l’organització del Concurs de Castells. Despesa que es disminueix notablement gràcies a la col·laboració d’altres administracions i patrocinadors.

Les colles de Tarragona tenen el premi corresponent a la seva posició final igual que la resta de colles participants, com no podia ser d’una altra manera. Per altra banda, tots els diners que inverteix el consistori són per a la promoció de la ciutat i d’un certamen característic que no té cap altre ciutat del món.

Un exemple de la imatge de Tarragona fora de Catalunya: la Colla Jove actua a Euskadi (foto: Joep Ardila)

Un exemple de la imatge de Tarragona fora de Catalunya: la Colla Jove actua a Euskadi (foto: Joep Ardila)

Sempre he pensat que la nostra Setmana Santa és molt important, però n’hi ha d’altres a Catalunya i a l’Estat espanyol. Igual passa amb les nostres festes majors, Sant Magí i Santa Tecla. Però el Concurs de Castells és un espectacle de cultura tradicional singular i únic de gran projecció mundial per Tarragona i l’Ajuntament ha tardat molt en començar, reitero començar, a entendre-ho.

Enguany, al llarg de la darrera setmana de juny, les colles i el Patronat de Turisme han tirat endavant la Setmana Castellera, amb l’objectiu de donar a conèixer la història castellera de la ciutat. Un projecte encara embrionari però que pot donar els seus fruits.

Dit tot això, sembla que les colles hagin de donar les gràcies per tot l’anterior. Res més lluny de la realitat. En l’actualitat, les colles castelleres són les entitats amb més dinamisme a la ciutat, aglutinadores de centenars de ciutadans de totes les edats i condicions i milers d’afeccionats, instruments de cohesió i integració social, organitzadores i ideòlogues de molts actes al llarg de tot l’any, porten el nom de Tarragona dins i fora de Catalunya tant en les actuacions com en els mitjans de comunicació, són l’objectiu de retransmissions televisives de la nostra ciutat, etc. Per tot això, crec que la “inversió” en les colles és menor del que hauria de ser.

desinterès polític

Aquí m’agradaria reflexionar sobre els punts que, al meu parer, demostren la poca valoració de tot plegat.

– Les colles disposen d’un local cedit per l’Ajuntament (espero que Xiquets del Serrallo puguin brindar amb cava en un espai curt de temps) les despeses dels quals, no només les corrents sinó sovint de dignificació i estructurals, són assumides per les colles. Els edificis són municipals, protegits en algun cas, i sense la feina i inversió de les entitats segurament estarien en un estat com a mínim qüestionable. S’hi apleguen en molts casos més de tres cents persones en els assaigs amb tot el que això comporta.

– Les colles col·laboren amb altres entitats de Tarragona cedint els seus espais al llarg de l’any per fer assemblees, concerts, exposicions, reunions, a les entitats de Setmana Santa; i també com a vestuaris pels artistes que actuen a la plaça del Rei. En definitiva, el dia a dia d’aquests edificis no és fàcil, i més quan s’assumeixen despeses que van més enllà del manteniment.

– Les nombroses activitats que organitzen les colles durant les festes anuals de la ciutat dirigides a la ciutadania en general, i que amplien i fan treure pit als responsables polítics a la presentació dels programes, són pagades per les pròpies colles.

– A Tarragona, existeix el Consell Municipal de Castells, un òrgan hereu del desaparegut Patronat Municipal de Castells, l’objectiu del qual és tractar sobre els temes castellers de la ciutat. Està format per representants de les quatre colles, responsables polítics i tècnics de Cultura. En els darrers dos anys aquest Consell s’ha reunit només per tractar l’aspecte econòmic i fer una repassada als horaris de les actuacions a la ciutat. Deuen haver estat tres o com a molt quatre reunions en vint-i-quatre mesos. Cap mena de projecte, de complicitat, d’aspiració de millora. Probablement, amb unes reunions útils i crítiques, sense responsables polítics que creuen que en saben més que colles i tècnics, tot aniria millor.

Gairebé tot allò aconseguit ha sorgit de les colles i amb la complicitat dels tècnics de Cultura, de la seva iniciativa, del diàleg entre elles, del forçar les coses, del mirar més enllà i com no, dels estira i arronses que, com és lògic, sorgeixen. Cal destacar també, en el tema del Concurs, la presentació d’un primer projecte per part dels Xiquets del Serrallo i les ajudes i moviments de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Actuació dels Xiquets de Tarragona a la plaça de la Font (foto: Rafael López-Monné)

Actuació dels Xiquets de Tarragona a la plaça de la Font (foto: Rafael López-Monné)

– Un altre aspecte és la imatge de la balconada de l’Ajuntament de Tarragona els dies en què hi ha actuació. La presència d’autoritats destaca per la seva absència i només es salva en les dues actuacions de Santa Tecla, amb un flux lent però constant de desercions, i sobretot el dia de la Mercè (la recollida de l’enxaneta del pilar caminant es veu que dóna vots).

Sé que a les principals places del món casteller hi ha baralles per tenir un lloc a la balconada. A Tarragona sembla que això molesti o no es vulgui solucionar. Només cal observar quins personatges de rellevància convidats assisteixen i com estan de buits tots els balcons laterals.

Menció a banda és l’actuació de Sant Magí, i la d’aquest 2013 n’és l’exemple més clar: absència de les primeres espases de tots els colors del consistori. Si el balcó de l’Antic Ajuntament no és prou gran, segur que algun responsable pot parlar amb algun veí de la plaça per tenir un lloc on la visibilitat d’anada i de tornada sigui millor.

– Una variació d’aquest problema és la no presència del màxim dirigent de la ciutat en les grans actuacions on han actuat les colles grans de Tarragona. Un exemple clar va ser veure tots els alcaldes de les ciutats de les colles participants a la Diada de Sant Fèlix on la Colla Jove va prendre part, menys el de Tarragona. El mateix ha passat els dos darrers anys a la Diada de Tots Sants on hi han actuat els Xiquets de Tarragona.

Una de les proves en un assaig dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

Una de les proves en un assaig dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau

– En els darrers temps han sorgit iniciatives que diuen voler donar suport als castells des de fora de les colles. L’Ajuntament ha de vetllar sempre per a que les activitats que es duguin a terme compleixin un mínim de requisits dins de la tradició i la seguretat i que es respectin els modus operandi de l’activitat sense basar-se en la feina tècnica de les colles, autèntiques marmessores de la història del món casteller tarragoní. La imatge que es transmet o que es pot transmetre és molt important.

– Passat Sant Magí, les colles no han ingressat encara ni la totalitat ni part del conveni anual. Les juntes administratives estan formades per persones que donen el seu temps a l’entitat de forma totalment altruista i tot i que, evidentment, no sigui la única font d’ingressos, n’és una de força important a l’hora de quadrar els pressupostos i el dia a dia de la colla. No és just per ells que són els que donen la cara i a vegades quelcom més.

Assaig dels Xiquets del Serrallo a l'exterior del seu local (foto: Enric Garcia)

Assaig dels Xiquets del Serrallo a l’exterior del seu local (foto: Enric Garcia)

– A dia d’avui hi ha dues colles que van participar a la Diada del primer diumenge de festes de Santa Tecla 2012, Castellers de Vilafranca i Colla Jove, que encara no han rebut la seva remuneració. La Colla Vella i els Xiquets de Tarragona ja fa uns mesos que ho van fer. És incomprensible i dóna mala imatge, i més quan totes les colles que hi actuen, siguin o no de la ciutat, han demostrat al llarg dels anys un respecte molt gran per la plaça.

capitalitat castellera

Front tot això, la capitalitat per la qual es treballa i que em crec com a realitat històrica i present, queda, com a mínim, en entredit. Tot projecte de qualitat té un fons i una forma, i quan una pota de la cadira falla no t’hi pots seure amb comoditat.

Finalment, crec que les colles també han de fer autocrítica i em consta que ho fan. De ben segur que hi ha moltes coses a millorar, com sempre i com en totes les èpoques. La diferència és que aquí sí que posaria la mà al foc pels seus responsables perquè, per sort, ho he pogut viure des de dins.

No voldria acabar aquest article sense fer dos aclariments:

El primer és que no parlo en nom de ningú. Ni de la meva colla, ni molt menys de la resta. Les opinions i reflexions aquí expressades són personals i no pretenen ser altaveu de cap entitat ni dels castells de Tarragona.

I en segon lloc, vull expressar que els castells no són el melic del món, i menys amb els problemes que viu la societat. Però penso que tot és sempre millorable i estic segur que amb més humilitat, diàleg, sensibilitat i predisposició, el món casteller tarragoní milloraria i molt.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *