Carregant ...

Tarragona també vol decidir

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Míting de l'Assemblea de Catalunya de l'any 1976 (foto: Arxiu diari Avui)

Míting de l’Assemblea de Catalunya de l’any 1976 (foto: Arxiu diari Avui)

El dissabte 6 de novembre de 1976, un any després de la mort del dictador, el Camp de Mart de Tarragona va ser l’escenari del primer gran acte polític unitari convocat per l’Assemblea de Catalunya per reclamar llibertats i autogovern. En aquell míting van arribar a parlar una dotzena d’oradors que representaven aleshores les nombroses sensibilitats de l’oposició al franquisme.

Josep Lluís Carod-Rovira i Matias Vives són dues de les dotze persones que van pujar a l’escenari. Carod va parlar en nom del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i Vives representava la veu del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Al cap de 37 anys, el filòleg i l’advocat tornaran junts a fer d’oradors al Camp de Mart. Serà en un altre acte polític que vol fer història, organitzat amb un esperit similar al de la transició a la democràcia. En una data especial: el 10 de setembre, al vespre, vigília de la Diada Nacional i de la convocatòria de la Via Catalana cap a la Independència que travessarà el pais de nord a sud.

Tarragona decideix. Aquest és el lema genèric i sintètic d’un acte polític que aspira a ser el punt de trobada dels milers de tarragonins que es mostren a favor del dret de Catalunya a decidir democràticament el seu futur. Organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Assocació de Municipis per a la Independència, l’acte comptarà amb els parlaments de Carod-Rovira, Matias Vives i una llarga llista d’oradors, fins a la trentena, procedents d’àmbits molt diversos.

Acte convocat per l'Assemblea Nacional Catalana al Camp de Mart el 8 de setembre de 2012 (foto: ANC)

Acte convocat per l’Assemblea Nacional Catalana al Camp de Mart el 8 de setembre de 2012 (foto: ANC)

Vol ser una demostració de força i unitat d’un ampli espectre social i polític de la ciutat que, com la majoria del pais, vol decidir a les urnes el futur de Catalunya. És també, d’alguna manera, la resposta de la societat civil a les decisions preses per l’ajuntament de Tarragona en contra del dret a decidir.

Aquells joves, melenuts i barbuts Carod-Rovira i Vives, amb l’estètica pròpia del 1976, no han perdut el contacte en aquestes gairebé quatre dècades, tot i seguir camins diferents en la política. Ara s’han citat el dia 10, un altre cop al Camp de Mart, amb molta, moltíssima més gent. Perquè tenen la necessitat de dir ben alt i ben clar que la consulta és el gran objectiu del catalanisme polític actual (igual que l’autogovern era la principal reclamació al final de la dictadura) i que Tarragona no camina al marge de Catalunya.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *