Lluís Forcadell és un jove voluntari de l’Assemblea Nacional Catalana i s’encarrega d’animar el tram 230 de la Via Catalana cap a la Independencia. És el tram que va des de l’inici de l’avinguda Roma fins a la Font del Centenari i que una hora abans del previst ja està ple de gom a gom.
A dos quarts de cinc de la tarda, el Lluís comença a cridar la gent perquè vagi assajant i se situi en el lloc adequat perquè tot surti perfecte. Ja no hi cap ningú. Públic familiar, intergeneracional, nens, pares i avis en grup, parelles, grups d’amics, la majoria molt joves… converses en català i en castellà, i moltes samarretes grogues i banderes estelades.
La vista des de l’avinguda Roma cap als barris de Ponent és espectacular. S’imposa una taca de color groc inmensa. La plaça Imperial Tarraco, tallada al trànsit des de fa dues hores, ja està perfectament organitzada i encara falta més de mitja hora per a les 17,14 h. Es veuen molts auriculars per seguir per ràdio el so de les campanes que indica l’inici de la Via.
Al tram 227 no calen auriculars perquè l’organització ha disposat un gran equip de megafonia que permet seguir perfectament totes les indicacions. És el tram que separa urbanísticament des de fa 50 anys el centre de la ciutat i Torreforta i que aquest Onze de Setembre uneix el desig de la plena sobirania per Catalunya.
A tocar d’Icomar i a la zona coneguda com la dels concessionaris de cotxes, la gent no para de cridar “In-de-pen-dèn-ci-a” i fer voleiar les banderes. Amb les mans encara unides, els manifestants es diverteixen fent onades de banda a banda de la carretera. Molts dels presents s’hi van apuntar fa setmanes per garantir que es cobria un tram sense edificis d’habitatges, però d’altres hi han anat a última hora. Gent de totes les edats, però destaquen les riuades de joves i més joves vestits amb l’estelada.
Els trams de la Rambla (230 i 231) són una curiosa barreja del groc i les banderes dels manifestants amb els centenars de turistes que s’hi passegen més o menys sorpresos per l’espectacle no previst. Els bancs estàn a plena ocupació de persones grans que contemplen somrients una agafada de mans infinita. Al voltant del monument dels castells, més banderes i un munt de càmeres fotogràfiques.
El recorregut dels trams tarragonins de la Via permeten veure moltes cares conegudes en un ambient de festa familiar. Davant del Banc d’Espanya –tota una metàfora de la jornada que viu el país- se situa Quim Nin, delegat del govern a Tarragona, que no ha volgut marxar gaire lluny del despatx per si sorgeix algun imprevist. A pocs metres, al costat de la Font del Centenari es troba Jordi Navarro, president de la Fundació Casal Amic i ex regidor d’IC, que no ha pogut arribar a Camp Clar, tal com volia. Nin i Navarro són un altre petit exemple de la transversalitat del moviment pel dret a decidir i la plena sobirania.
Al balcó del Mediterrani, guarnit amb una immensa senyera, i al passeig de les Palmeres es respira un ambient com no s’havia viscut mai. Desenes de voluntaris de l’ANC treballen sense parar perquè tot funcioni, inclòs els dinars que han servit al migdia. A la barana, Oriol Grau fa onejar l’estelada poques hores després de la seva intervenció a l’acte del Camp de Mart. I al costat, la tarragonina Anna Maria Bofarull, directora de la pel·lícula “Barcelona 1714” que es continua rodant en vistes a l’any vinent, llueix la samarreta groga que molts guardaran per sempre com un record.
A la Via Augusta, al tram 234, un altaveu endollat a un cotxe permet als assistents seguir per ràdio el parlament final de Carme Forcadell, presidenta de l’ANC i acompanyar un Cant dels Segadors més emotiu que mai. Hi ha tanta gent –la inmensa majoria de Tarragona ciutat- que el tram s’ha doblat amb una segona cadena paral·lela. Un altre cop, moltes conegudes en un ambient de festa familiar.
Més a Llevant, el tram 236. La Via Augusta, que en temps dels romans connectava les penínsules ibèrica i itàlica, ara obre les portes a la repercussió mediàtica internacional. Fa goig veure-la repleta de persones. Quan el rellotge s’acosta a l’hora marcada, les 17:14h, el cel gris deixa pas a un Sol que comença a guanyar la partida als núvols que amenaçaven l’entrada de la ciutat. Tot un símbol. La proximitat geogràfica amb un prostíbul mític de la ciutat genera moltes conyes. Sembla que n’hi ha que ja preparen una celebració controvertida.
Molts han aprofitat també per fer un Chartreuse en algun dels bars de la zona. I és que el licor francès — tarragoní d’acollida— i la independència no són incompatibles. Queda demostrat. Bon ambient. Alguns cotxes giren cua a la rotonda de la Savinosa maleint estructures d’estat, consultes i la catalan way. No obstant això, tot evoluciona sense imprevistos ni incidents. Símptoma de normalitat democràtica.
La capacitat de mobilització ciutadana posa en dubte el convenciment revestit d’axioma matemàtic que afirma que Tarragona i l’independentisme són com l’aigua i l’oli. De Ponent a Llevant, de Bonavista a La Móra i Ferran, milers de tarragonins expressen de forma lúdica i festiva el desig de la independència de Catalunya, l’objectiu de construir un estat propi. Un clam que ha vingut per quedar-se de manera definitiva.
Ens agradaria poder veure el tram 232 al Passeig de les Palmeres. Hens hem repassat tots els diaris i no hi ha forma de vure rès.
Moltes mercès.
Mª José.
[…] Fet a Tarragona El clam de la independència travessa Tarragona […]