“Sobretot fan falta colors, guixos, tisores i cola en barra”, asseguren Inés Solé i Manel Torres, membres del col·lectiu Una Finestra al Món. Aquest dijous, a partir de les 18.30h, i fins a les 20h del vespre, estaran recollint material escolar al Bar Teatre, al carrer Méndez Nuñez. Ambdós fan una crida a la participació ciutadana. Han organitzat aquest acte perquè dissabte marxen al campament sahrauí de Smara, on viuen, o millor dit, sobreviuen com poden, més de 50.000 refugiats. Durant vuit dies participaran en el projecte pedagògic, que fomenta l’intercanvi cultural i la cooperació entre els pobles català i sahrauí. Necessiten tot tipus d’eines bàsiques i útils per al desenvolupament acadèmic i didàctic dels nens, d’edats compreses entre els 7 i els 13 anys. “No marxem de vacances, hi anem a treballar”, remarca Torres.
Arribats de l’aeroport del Prat, Solé i Torres es reuniran a Alger amb les seves companyes Núria Bota, Elena Llorens i Marianna Llauró, que van partir dilluns passat a la capital d’Algèria per recollir-hi una munió de llibres escrits en àrab, que serviran per ampliar el fons de les set biblioteques escolars de Smara, que han estat rehabilitades —una d’elles construïda— en els darrers anys gràcies a l’esforç del grup tarragoní i a la suma de sinèrgies amb el Centre de Cooperació al Desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Tot i que Torres i Solé tornaran a Tarragona el proper 14 d’octubre, la resta de persones que conformen l’equip han demanat una excedència en els seus respectius llocs de treball per poder quedar-s’hi durant un mes sencer.
Aquesta serà la cinquena vegada que Una Finestra al Món estimula projectes al campament de Smara. Tal com explica Solé, tècnica en cooperació, la iniciativa va sorgir el curs acadèmic 2008/2009, a partir de la voluntat “d’apropar les realitats catalana i sahrauí”. L’activitat es va iniciar el curs 2009/2010, per mitjà de l’experiència simbiòtica entre l’Escola Cèsar August de Tarragona i l’escola Castilla la Mancha de Smara. S’establiren vincles entre les dues cultures a través d’un universal, com són els jocs. Els tarragonins van aprendre jocs sahrauís i els sahrauís van interactuar amb jocs catalans. El curs següent van decantar-se per les llegendes. El timbaler del Bruc i la llegenda de Sant Jordi prengueren protagonisme, juntament amb històries més desconegudes per a nosaltres com la del gat pelegrí i els ratolins, que simbolitza els enganys i les falses promeses del Marroc. D’aquella experiència en va sorgir l’edició del quadern Un teixit de contes. Relats tradicionals sahrauís (Una Finestra al Món, 2011)
Enguany formen part de l’intercanvi, per segon any consecutiu, les escoles catalanes CEIP Torreforta i CEIP Ramon Casas de Barcelona, i l’exercici simbiòtic tindrà relació, en part, amb Tarragona i el món de la cultura popular. Els nens catalans s’han inventat tot un seguit de llegendes, contes i representacions que seran compartides amb els seus homòlegs sahrauís, i en les quals tenen un paper destacat els elements del Seguici de les festes de Santa Tecla.
Des del passat 2012, també hi estan implicats cinc antropòlegs de la URV, que estan immersos en un estudi sobre els proverbis i expressions genuïnes que són herència de la tradició oral sahrauí, que és molt potent, ja que el hassania és una llengua no escrita. Els estudiosos ja porten fetes i transcrites unes vint entrevistes.
Una Finestra al Món representa la suma de perfils ben diversos que comparteixen la preocupació per la situació social i política del país. Professors, antropòlegs i estudiants, entre d’altres, en formen part activa. Solé s’hi va sumar l’octubre de 2010, arran de la necessitat de rehabilitar i dinamitzar les biblioteques escolars, que els docents del campament de Smara havien reivindicat, i que aleshores restaven en un mal estat de conservació. Torres, de tan sols 21 anys, va conèixer el col·lectiu fa relativament poc temps, concretament el passat mes d’agost, mentre feia de voluntari a la iMAGInada. Ell s’encarregava de gestionar els actes de la Petita Imaginada, dedicada als més menuts, i que va girar al voltant de temàtiques com la cultura i reivindicacions històriques del poble sahrauí. S’hi organitzaren, per exemple, una introducció als jocs sahrauís i un taller d’henna, un tipus de tints que s’utilitzen per fer tatuatges que s’esborren amb el pas del temps. Tot i que Torres ja havia quedat atrapat per la realitat social del Sàhara quan va visitar els campaments “farà cinc o sis anys”, tal com rememora.
EINA DE SENSIBILITZACIÓ I DENÚNCIA
La situació al Sàhara Occidental i als campaments situats al sud d’Algèria és un llast de caire internacional que fa anys que s’arrossega, i del qual l’Estat espanyol precisament no es pot eximir de responsabilitats. Des que l’any 1975 les tropes espanyoles es retiressin del territori africà, la població sahrauí encara espera la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. Aleshores, la invasió marroquina i mauritana va desencadenar en un conflicte bèl·lic. El 5 d’agost de 1979 el poble Sahrauí i Mauritània van signar la pau, però llavors el Marroc va ocupar també la part mauritana. La solució pactada no ha estat possible amb el Marroc. Mentrestant, milers de persones viuen a l’exili, en campaments situats al sud d’Algèria, i el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), que teòricament disposa de caràcter provisional i que està encapçalat pel Front Polisario, encara no ha estat reconegut per una majoria clara de països.
“La comunitat internacional ha donat l’esquena al conflicte”, assevera Solé. “Cada cop arriben menys ajuts humanitaris”, afegeix. Parla sense embuts dels interessos comercials de l’Estat francès, que qualifica com a “líder de l’impediment constant a qualsevol mena de gestió per part de les Nacions Unides per solucionar el problema”. Aquest bloqueig és degut, sobretot, al seu dret de vet a l’Organització de les Nacions Unides (ONU). També fixa el punt de mira en l’Estat espanyol i la corona reial. “La zona del Sàhara que va envair el Marroc està repleta de fosfat, és molt rica i està ben connectada”, i Solé considera que els interessos econòmics occidentals prefereixen l’immobilisme. Solé té molt clar que “la solució no és la cooperació”. Reconeix que la presa de consciència des del països occidentals, però, és la peça clau del canvi. Un món globalitzat emana de responsabilitats globals, i és aquí on Una Finestra al Món assumeix el compromís de “sensibilitzar” la societat catalana des de les aules.
