Carregant ...

Beatificacions inoportunes 2

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge de l'altar construit al Complex Educatiu per a la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs

Imatge de l’altar construit al Complex Educatiu per a la cerimònia de beatificació de 522 màrtirs

El passat 10 de juny vaig publicar a FET a TARRAGONA, un article que sota aquest mateix títol explicava,  segons el meu parer, els principals motius de la  inoportunitat de la celebració.

Quatre mesos després amb les experiències viscudes durant aquest període de temps he anat acumulant un seguit d’impressions i sensacions que no puc callar i que em disposo a compartir amb els lectors d’aquest mitjà de comunicació.

1 – A l’estructura eclessial de la nostra Ciutat no li agrada gens que signi cap comentari com a exdirector de Càritas, no sigui que les meves opinions fossin interpretades com a “doctrina”.

2 – Tant el nostre arquebisbe  com Monseñor Amato no diuen la veritat quan afirmen que era un acte “apolític”: a l’homilia es va parlar de la “niebla diabòlica”. Saben perfectament, històricament demostrat, com va anar la participació de la jerarquia en crear una animadversió cap a la República i la posició activa en el cop d’estat i posteriors purgues en nom de la “Creuada”.

3 – Em va agradar molt l’acte compensatori d’homenatge al cardenal Vidal i Barraquer. Alguna cosa calia fer perquè ens ajudés a descobrir que màrtir vol dir aquella persona que lluita per la justícia, i que en la seva defensa pot estar marginat i fins i tot pot perdre la vida. A la nostra societat en trobem molts màrtirs i molts d’ells no han rebut ni rebran mai cap homenatge.

4 – M’ha sorprès molt positivament les reaccions de la societat civil, concretament de la Coordinadora per la Laicitat i la Dignitat, que crec que han organitzat unes rèpliques plenes de senzillesa i a la vegada de sentit.

5 – He trobat a faltar més suport a aquestes iniciatives per part dels cristians més progressistes de la Ciutat. Crec que encara vivim en una societat poruga i poc lliure a l’hora d’expressar públicament el que pensem.

6 – També he trobat a faltar un posicionament clar per part dels partits polítics de la Ciutat, sobretot dels més d’esquerra i catalanistes. I en aquest sentit lamento profundament la maniobra de la nostra alcaldia impedint la presentació d’una moció que els obligava a mullar-se en el tema.

7 – M’he preguntat què hi feien en aquest acte el President de la Generalitat, els nostres representants polítics, l’escolania i la Mare de Déu de Montserrat.

8 – No he pogut assistir a la versió espanyola de la representació de l’espectacle del martiri de Sant Fructuós, Sant Auguri i Sant Eulogi, però estic segur que no té res a veure amb els màrtirs de la guerra civil.

9 – M’ha agradat molt el que ha dit el Papa Francesc: hem de ser homes de fets i no de paraules, cristians d’acció i no persones fosques amb un vernís de bondat.

10 – Finalment em pregunto si l’acte respon al missatge de l’Evangeli, si el turisme ho justifica tot, si la imatge que ha donat Tarragona es la que volíem o la que més ens convé. I sobretot m’agradaria saber quants diners ha costat la celebració i qui ho ha de pagar, perquè jo encara sóc dels que poso la creueta a la Declaració de la Renda.

El millor de tot es que ja s’ha acabat. Esperem que l’experiència ens serveixi a tots per reflexionar, que no es repeteixi i sobretot que amb situacions com aquestes no ens agafi mai amb el peu canviat.

Àngel Conesa Gonzàlez


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Beatificacions inoportunes 2”

  1. Olga Xirinacs Díaz ha dit:

    Com ja vaig comentar per a l’anterior article de la mateixa temàtica, d’Àngel Conesa, estic d’acord amb tot el que expressa. Són moltes les qüestions a reflexionar que han passat per alt. Aquest “passar per alt” de l’Església dita ‘oficial’, va parell amb el “passar per alt” del govern espanyol en tots els temes que es refereixen a Catalunya, lapidant-los amb la negació sistemàtica.
    El mateix s’aplica al bàndol vençut a la guerra. Les repressions arriben fins el dia d’avui i es noten en les actituds que es demostren vers Catalunya. I, encara, des de Catalunya fins determinades esquerres: quan van tancar el modèlic col·legi Olga Xirinacs, la premsa portava que la Consellera havia dit que era un col·legi de ‘rojos’. O sigui que la repressió és subjacent dins de nosaltres mateixos.
    Ara bé, si hem de tenir en compte el Papa Francesc (que fins que no demostri la igualtat de les dones en l’Església no serà creïble), prendré una frase amable que va dir quan es referia als gais i, per extensió, als marginats: “el cristia ha D’ACOMPANYAR TOTHOM, sigui quina sigui la seva condició.
    És evident que els ‘cristians’ beatificadors NO HAN ACOMPANYAT TOTHOM.

  2. Això ja és massa. Només ens faltava la plana major de Madriz. A Catalunya no ens fan cap falta.
    El que si va fer mal d’ulls, és l’assistència del president Mas i més al costat dels bultós espanyols que s’antestan en negar-nos els nostres drets vers la possibilitat de votar per la nostra llibertat.
    Hem de fugir com més aviat millor, i que la propera BEATIFICACIÓ, la facin a sus MADRILES.
    Ho sento, però aquí com que ens diuen ” rojos “, tampoc els volem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *