Temporalment, el seu despatx es troba en una planta baixa d’un carrer molt tranquil de La Pobla de Mafumet. Res a veure amb les oficines del carrer Marquès de Montoliu, al costat de la plaça Imperial Tarraco, ara en obres de remodelació. Al cap de deu mesos d’assumir la direcció general de l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona), Teresa Pallarés parla sense embuts de la situació del sector, del problema del cost de l’energia i del “fracking”. N’ha après molt, diu, d’una “gent molt seriosa i preparada”.
Després d’una llarga etapa en l’àmbit de la política, amb càrrecs institucionals com la subdelegació del govern central a Tarragona, Pallarés evita les valoracions de temes polèmics com els Pressupostos Generals de l’Estat i les mancances d’infrastructures. Prudent, la directora general de l’AEQT afirma que es necessita un altre tram de l’A-27 per connectar amb l’autopista i que el tercer fil tirarà endavant tot i que ara es troba en un “punt complicat” per les “demandes lícites” dels alcaldes de Tarragona i Altafulla.
Hi ha, però, altres temes, on Pallarés no es mossega la llengua. La Llei de reforma del sistema elèctric n’és un. “El territori i el sector units reclamem al ministeri una singularitat per a Tarragona. L’energia és la primera despesa per a les empreses -per damunt dels costos laborals- i ens fa perdre competitivitat”, adverteix tot recordant els milers de llocs de treball de la gran indústria.
La directora general de l’AEQT critica la despesa energètica i defensa el “fracking”
Encara sota els efectes dels terratrèmols i la seva possible relació amb l’extracció de gas a la plataforma Castor, la directora general de l’AEQT alça la veu a favor del “fracking”, la tècnica de fractura hidràulica que permet alliberar gas i petroli del subsòl i que provoca moltes veus en contra. Argumenta Pallarés: “Cal fer tots els estudis previs que calgui i adoptar totes les garanties i controls de seguretat, però hem de buscar maneres per abaratir el gas. L’oposició frontal al ‘fracking’ ens bloqueja la competitivitat en un moment de canvis globals on es decidiexen moviments de grans inversions”.
El sector “està fort, no tant com fa uns anys, però aguanta bé” l’impacte de la crisi. Cal apostar per “productes de valor afegit” i cal fer les “inversions de manteniment sistemàtiques” per evitar l’envelliment de les plantes. Reflexions en veu alta de Teresa Pallarés al voltant d’unes empreses globals que “no fixen les seves estratègies en funció del procés independentista” obert a Catalunya.
Les companyies instal·lades aquí el que volen és configurar un territori atractiu a nivell mundial en el camp de la indústria, la recerca i la logística. I aquest projecte estratègic té un nom: clúster. El clúster químic de Tarragona amb vocació de lideratge internacional. Clúster, la paraula de moda al sector, la que més agrada a Teresa Pallarés -i al president de l’AEQT, Joan Pedrerol-. La paraula i el concepte que aspiren a ser coneguts i entesos ben aviat per tothom i que volen donar a Tarragona una projecció global.
