Carregant ...

Sis dies de Festa Major a la URV

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La Xaranga Tocabemolls amenitzant la Festa Major de la URV al Campus Catalunya.

La Xaranga Tocabemolls amenitzant la Festa Major de la URV al Campus Catalunya.

No és una setmana qualsevol al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Pot ser que hi accedeixis mentre sona Born to run, de Bruce Springsteen, Are you gonna be my girl, dels Jet, Natural mystic, de Bob Marley, Sweet child o’ mine, dels Guns N’ Roses, o Get Lucky, dels Daft Punk. L’atzar, sempre magnífic, també et pot brindar l’oportunitat, menys probable, per sort o per desgràcia, de topar-te amb autèntics èxits de vendes en les benzineres de l’Estat, com els mítics Camela.

 

Els dos futbolins i la taula d’air hockey que han instal·lat aquesta setmana al costat de la copisteria, juntament amb una barra de bar amb preus populars, trenquen la monotonia, i es converteixen en pomes temptadores davant les quals molts estudiants han de reprimir-se, exhibir la vena responsable i pujar a l’aula a l’hora que pertoca. L’ambient lúdic impregna a tothora la plaça de la Concòrdia, que amb el permís de Sescelades—on es desenvolupen gran part de les competicions esportives—, es converteix en la plaça de la Festa. Durant tota la setmana s’hi duen a terme activitats de tota mena, com per exemple, un tast culinari, una diada castellera amb els Pataquers de la URV i diverses gimcanes. L’oferta és eclèctica. La sessió nocturna de cinema de dimarts, amb V de Vendetta, Intocable i American Story X, acompanyades de crispetes i beguda gratuïtes, arrossega força gent, i el karaoke de dimecres és una de les cites que més triomfa. Frank Sinatra, Bon Jovi, Alaska, Estopa, Els Catarres i els Strombers representen part de la banda sonora d’un concurs amb molta afluència de públic.

 

Durant la setmana també es comparteix coneixement, a través, per exemple, d’un curs d’escriptura i diverses xerrades. Les ponències giren al voltant de temes com la crisi econòmica, el concepte d’smart city, les estratègies d’èxit en la comunicació 2.0 i la transparència en les administracions públiques.

 

Imatge de la "Macropaellada universitària" del dijous.

Imatge de la “Macropaellada universitària” del dijous.

El dijous i la paella ja fa anys que representen, plegats, un clàssic en els menús dels restaurants. Unes quatre-centes racions d’aquest plat alimenten els ventres dels estudiants. Després de dinar no hi ha opció de becaina. Es desferma la bogeria. Els músics de la Xaranga Tocabemolls, que han arribat al Campus a ritme d’Amparito Roca, en són els culpables. Tarragonins de soca-rel, saben com guanyar-se el públic. El pasdoble que mou masses, però, acaba essent el Paquito el Chocolatero.

 

Després d’interpretar unes quantes peces populars, inicien un recorregut esbojarrat per l’interior del Campus. Campi qui pugui. Corredisses i moltes persones enregistrant la desfilada amb el telèfon mòbil. La comitiva envaeix les classes i els més atrevits converteixen les taules en pòdiums improvisats on delecten el públic amb moviments de malucs inverossímils. En la primera aula on s’introdueixen, del segon pis, alguns dels alumnes segueixen el ritme de la música, tímidament, picant de mans, tot i que no s’atreveixen a alçar-se de les cadires. La sessió, com és obvi, s’ha aturat. Durant uns segons, el professor prefereix no alçar la mirada del llibre que té al damunt de la taula, però finalment resta observant el panorama, immòbil com una roca, mentre mossega la vareta de les ulleres. Després d’uns minuts caòtics, la massa festaire desapareix i deixa que la classe prossegueixi.

 

El tomb pel Campus finalitza a la biblioteca. Silenci col·lectiu aparent en entrar-hi, a la planta baixa. Quan accedeixen al primer pis, però, sona la banda, i de nou les taules i les cadires eleven els més balladors. Els qui estaven fent feina en silenci es queden mirant l’escena, atònits. Moments de follia. La biblioteca deixa de ser una biblioteca qualsevol. Hi ressona el Todo los días sale el sol, dels tarragonins Bongo Botrako. No és carnaval, però sembla que gairebé tot s’hi val.

 

Arriba la calma. Quan la xaranga clou l’espectacle, situats ja de nou a la plaça de la Concòrdia, és el moment idoni per parlar amb Alexandre Hernández i Sara Reigada, copresidents del Consell d’Estudiants, l’òrgan que va proposar que la URV celebrés una Festa Major, i que ho ha organitzat tot amb la col·laboració d’un total de 40 voluntaris. L’any passat van idear el conjunt d’actes, i a partir dels mesos de març i abril d’aquest 2013 van començar a produir i coordinar l’efemèride. Si la festa gaudeix de continuïtat, es plantegen l’opció d’ampliar-la a més campus de la URV, però tenen clar que per aconseguir-ho caldrà dotar de més voluntaris l’organització, per poder distribuir millor les tasques.

 

Hernández afirma que, amb aquests sis dies de Festa Major, pretenien “incrementar la participació activa dels estudiants” i fomentar “la vida social de la universitat”. “Hem volgut apostar, no només per la festa, sinó també per la cultura i l’oci”, destaca Reigada. La setmana vinent, quan tot i tothom torni a la normalitat, serà el moment de començar a pensar ja en la segona edició d’aquesta celebració.

 

La Xaranga Tocabemolls i  una comitiva d'estudiants envaint la biblioteca del Campus Catalunya de la URV.

La Xaranga Tocabemolls i una comitiva d’estudiants envaint la biblioteca del Campus Catalunya de la URV.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *