Les cinc colles de Tarragona Dansa han aconseguit enguany fer pòdium en el Campionat de Catalunya de Sardanes. És un moment dolç per a l’entitat, nascuda el 1979, i presidida actualment per Alfred Abad. Compten amb 110 balladors d’edats molt diverses i, sobretot, han creat una xarxa de sardanistes joves més que necessària a la ciutat per preservar aquesta tradició nostrada. El juny passat, fins i tot, van recuperar el cos de dansa juvenil (Nova Tarragona Dansa), que portava anys sense representació.
Tot i haver assolit un important nombre d’èxits en el tram final de la temporada, l’activitat encara no cessa al seu local social, situat a l’Avinguda Andorra. Les colles infantil (Petits Tarragona Dansa) i gran (Tarragona Dansa) assagen amb intensitat per afrontar la final de punts lliures, que es durà a terme aquest dissabte 30 de novembre, a les 22h, al Palau d’Esports i Congressos de Platja d’Aro. Aquesta modalitat consisteix a treballar una coreografia amb jocs de peus inventats, sempre prenent com a base l’estructura clàssica de la sardana, és a dir, dels curts i dels llargs, que són els passos de la sardana tradicional. Tal com determina el jurat, els infantils han hagut de desenvolupar aquest exercici artístic a través de les peces Blanca Espurna, de Jordi Paulí, i La sardana de les bruixes, d’Enric Sans; i els adults han partit de les obres Al·legoria, de Josep M. Albertí, i Pal de paller, de Ricard Viladesau.
David Allué i Maria Gils són els monitors dels Petits Tarragona Dansa (PTD), d’edats compreses entre els 11 i els 14 anys, que es van proclamar sotscampions a la final de Valls, celebrada el passat 17 de novembre. Allué, que balla amb la Tarragona Dansa, i Gils, que ho fa amb els veterans, porten tres dècades compromesos amb l’entitat, i els dissabtes dediquen gran part de la tarda a ensenyar als més menuts —tant als infantils de la PTD com als alevins de la Xerinola— les interioritats del món de la sardana.
UNA FORMA LÚDICA D’APRENDRE
L’àncora, el pendó, la fideuà, el llaç i la campana són els noms d’alguns dels punts que utilitzen els seus alumnes en les coreografies. Alguns d’aquests passos han estat inventats pels mateixos joves, i d’altres han estat aprofitats de fornades anteriors. Aquí la creativitat s’acumula i s’explota amb el pas de les generacions. “Des de ben petits, una part de l’assaig ja la dediquem als punts lliures, perquè a través del joc vagin interioritzant-ne la interpretació”, assegura Allué, que els veu “molt motivats i engrescats” amb aquest exercici.
L’assaig és físicament exigent. Des del punt en què comença a sonar el flabiol fins al moment en què la música del reproductor s’atura els seus cossos no paren de moure’s. Quan els monitors els deixen cinc minuts de descans, la gran majoria aprofiten per asseure’s o per anar a buscar aigua.
Mentre els joves ballen davant del mirall, Allué i Gils s’esforcen en remarcar-los apreciacions tècniques. Allué comenta que el jurat d’aquest tipus de concursos valora aspectes molt diversos com la posició dels braços (han d’estar forts i ferms), el conjunt (entès com la coordinació a l’hora de desenvolupar els moviments de forma col·lectiva), la interpretació i el repartiment.
Després de la final de Platja d’Aro, l’entitat celebrarà la Festa de Nadal, el 22 de desembre, en la qual “cada cos de dansa prepara una actuació que no tingui res a veure amb la sardana”, tal com explica Gils. I, posteriorment, el 12 de gener participaran en el concert de sardanes de la Cobla La Principal al Teatre Metropol, amb motiu del 125è aniversari del naixement d’aquesta formació musical de La Bisbal d’Empordà. Precisament, el 2014, que tot just encetaran amb aquesta actuació, Tarragona Dansa complirà 35 anys de vida fomentant a la ciutat “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”, com diria el poeta Joan Maragall.
