14.1 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

Jesús Monllaó, un “pes pesat” del cinema

Jesús Monllaó comparteix una classe amb alumnes d'Imatge i So de l'IES Pere Martell en una trobada convocada pel FET a TARRAGONA (foto: Agustí Arévalo)
Jesús Monllaó comparteix una classe amb alumnes d’Imatge i So de l’IES Pere Martell en una trobada convocada pel FET a TARRAGONA (foto: Agustí Arévalo)

Una seixantena d’alumnes de segon del cicle superior de Realització de projectes audiovisuals i d’espectacles s’apleguen a la sala d’actes de l’Institut Pere Martell. Han vingut a escoltar i a interrogar el Jesús Monllaó. Ell s’hi entrega amb l’energia desbordant que el caracteritza. Jesús Monllaó és un tipus alt, d’espatlles amples -­­­­­cultivades en la seva etapa com a boxador- que gesticula molt i parla més. Ell n’és conscient i en fa broma. Enguany viu un moment dolç. El seu primer llargmetratge, Fill de Caín, ha tingut molt bona resposta de crítica i públic i ara s’està obrint portes a nivell internacional.  Fet a Tarragona ha organitzat aquest encontre en col·laboració amb Josep Maria Grau, que és el cap del departament d’imatge i so. Sis alumnes han estat seleccionats per interrogar Jesús Monllaó. S’asseuen al seu voltant a la taula que presideix la sala. Aviat la conversa s’obrirà a la resta de públic.

 

Josep Maria Grau: Com et vas iniciar en això del cinema?

Sóc filòleg de formació. L’any 1997 estava treballant de professor d’anglès a l’Estonac. Em volia obrir nous horitzons i me’n vaig anar a Gran Bretanya a fer un doctorat en literatura. Volia ser crític literari. Però d’allò no en va sortir res. La bèstia creativa era més forta que la crítica. Vaig sentir una forta intuïció i vaig decidir quedar-me a estudiar cinema. En aquell moment no vaig pensa en si tenia futur o no. Vaig anar a Canterbury i allí vaig deixar anar la meva creativitat, que és el que realment importa. El meu ha estat un viatge emocional. Evidentment, vaig tenir els meus alts i els meus baixos. El projecte final de carrera va ser el meu primer curt: La mirada obliqua. El vaig voler presentar a Tarragona i, contra tot pronòstic, vam omplir el Camp de Mart. El curt va guanyar més de 30 premis i va estar nominat als Goya. Aquell encert em va obrir les portes. A més, vaig tenir la sort de ser el primer en dedicar-me al cinema a Tarragona i això va despertar expectatives. Però no ha estat fàcil. Quan a Anglaterra se’m van acabar els estalvis vaig haver de treballar de segurata i de cambrer. He viscut anys amb 300 euros al mes, invertint tot el que tenia en els meus projectes. Mentre escrivia el guió de Fill de Caín, treballava de guarda en un càmping! Pel camí m’he endut moltes hòsties. Però jo sabia que volia ser director  (…)

 

Aquest és un fragment del reportatge dedicat a Jesús Monllaó, que forma part del Dossier del segon número de la revista FET a TARRAGONA on s’aborda en detall el món de l’àudiovisual a la ciutat.

La revista la podeu trobar a: Llibreria La Capona, Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Espai Turisme (carrer Major), Cal Matias (Serrallo), El Lloro i La Cocotte.

Us podeu fer subscriptors de la revista per només 30 € l’any i la rebreu còmodament a casa. Per complimentar la subscripció només cal clicar aquí 

 

Anna Plaza
Anna Plaza
Periodista
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

1 COMMENT

  1. Vaig llegir que “Fill de Cain” ha estat exclosa dels Goya per temes burocràtics.
    Suggereixo que des d’aquest digital encetem una campanya de suport.
    Crec sincerament que la película s’ho val.

Respon a Xavier Climent Cancel reply

Please enter your comment!
Please enter your name here