Advertisement Advertisement
Carregant ...

L’any tarragoní que ens espera

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Detall exterior de la façana de l'edifici modernista del Mercat Central de Tarragona, construit l'any 1915

Detall exterior de la façana de l’edifici modernista del Mercat Central de Tarragona, construit l’any 1915

Titulàvem ara fa un any que el 2013 havia de ser a Tarragona l’any de l’Escola Oficial d’Idiomes i del Mercat. El pronòstic s’ha complert només a mitges. Tot i que no han pogut ocupar l’edifici sencer en contra del que s’havia dit i promès per part del Govern, alumnes i professors de l’EOI estrenaven a l’octubre la nova seu de la Chartreuse. En canvi, a la plaça Corsini, venedors i compradors no han vist el final de les obres del nou mercat i continuen convivint en una carpa ‘provisional’ que aguanta el pas del temps des de fa més de sis anys.

Amb l’obertura de la seu de la plaça dels Infants, l’escola d’idiomes ha tancat un dels culebrons més llargs de la història de Tarragona i una etapa de precarietat a les antigues instal·lacions. Ara bé, ja diuen que la felicitat mai no és complerta i, en aquest cas, la tercera planta de la Chartreuse -on havia d’anar la biblioteca i la sala d’actes– continua buida a l’espera que decideixin quina direcció territorial de la Generalitat ocupa aquell espai per alliberar-ne d’altres i retallar despeses en lloguers. Si llegiu el primer número de la revista FET a TARRAGONA, publicat al setembre, trobareu una fotografia espectacular a dues pàgines del que havia de ser la biblioteca de l’escola amb una quarentena de professors, alumnes i personal administratiu. Una foto, signada per Agustí Arévalo, que ja no es podrà repetir, perquè les sales de la ‘planta noble’ no es destinaran a l’EOI.

En el cas del Mercat Central, les obres continuen -com es pot comprovar amb les fotografies de David Oliete al segon número de la revista- però amb un ritme i unes dificultats que fan molt difícil pronosticar el seu final, tot i que a nivell oficial es parli del pròxim estiu. Els darrers mesos s’ha treballat amb intensitat en les quatre plantes inferiors i des de fa setmanes es poden comprovar els avenços a la superficie i a l’exterior de l’edifici modernista. El 2015, coincidint amb el centenari del mercat, podria ser l’any d’aquest equipament que continua esperant el finançament per part de l’Estat.

certeses i incògnites

El capítol d’infraestructures estatals també vindrà marcat els propers mesos per les obres del tercer fil i per les propostes per millorar –aprofitant aquest projecte- la rapidesa dels trens de passatgers que comuniquen Tarragona i Barcelona. L’obertura el passat estiu d’un petit tram de l’A-27, però, no tindrà continuïtat en direcció Valls i, per tant, seguirà sent una de les grans mancances del territori. El Port i la indústria química, tant interessats en aquesta autovia i en el transport de mercaderies en ample europeu, presentaran oficialment allò que es coneix com a “cluster” i que ha de servir per impulsar a nivell internacional la gran àrea industrial i logística que envolta Tarragona.

Un cop aprovat el pla director dels Jocs Mediterranis, aquest 2014 s’haurien de confirmar ja les licitacions dels equipaments que s’hi han de construir. I un cop decidit que la Savinosa deixarà de ser un Bé Cultural d’Interès Local, primer pas per poder destinar la finca a altres usos, caldrà veure quan la Diputació i l’Ajuntament convoquen un concurs públic perquè els interessats presentin projectes d’explotació públicoprivats.

L’any que acabem d’estrenar ens deixa altres incògnites: s’avançarà en alguna proposta en relació a Tabacalera? Es decidirà què fer amb el Banc d’Espanya i amb la Ciutat Residencial? Quin ritme seguirà la tramitació urbanística que ha de fer possible la implantació d’Ikea? Es resoldran les barreres arquitectòniques i s’acabarà de remodelar l’estació de ferrocarril? Es desencallarà d’una vegada per totes el pàrquing Jaume I? Es pendrà alguna decisió per reobrir i condicionar la plataforma de la platja del Miracle?

En un context de penúries econòmiques com l’actual es fa difícil creure en respostes positives a les preguntes que aquí plantegem o a d’altres que estiguin relacionades amb el futur de Tarragona. El 2014 estarà condicionat -agradi més o menys- per la crisi, les retallades, el procés sobiranista i la consulta del 9 de novembre. I encara hi hem d’afegir les eleccions europees del maig i, sobretot, els moviments dels partits i la precampanya de cara a les municipals de la primavera de 2015.

Amb aquest panorama, sort en tenim d’August i dels castells! Aquest any celebrarem el bimil·lenari de la mort de l’emperador romà amb un festival Tarraco Viva especial, un congrés amb experts internacionals i altres activitats. I aquest any tindrem una gran temporada castellera amb la gran cita del Concurs de la TAP el pròxim 5 d’octubre. Només per aquests motius ja paga la pena gaudir del 2014.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Una resposta a “L’any tarragoní que ens espera”

  1. A la nostra Tarragona sempre hi passa el mateix, totes les obres que s’emprenen son com les de la Seu que no s’acaban mai més. Som una ciutat que sempre va a la cúa de les altres.
    si és el mercat, ja veie-ho els anys que duran les obres! si és l’estaciò de l’Ave a la chimbamba etc, com pot anar endevant una ciutat tan bonica com la nostra i tant descuidada de la mà del nostre Ajuntament?. QUE ALGÚ M’HO EXPLIQUI!!!!!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *