Ja s’ha obert el termini del 3r concurs del disseny de la carpeta del curs 2014/2015 de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que clou el proper 21 de febrer. Els participants que optin enguany pel premi, dotat amb 600 euros, hauran de carregar amb la responsabilitat de succeir el guanyador de l’edició anterior. Pel que sembla, Edu Polo, estudiant d’Arquitectura, de 21 anys, ha deixat el llistó molt alt. El seu “Trencadís” —així es titulava el disseny— va destacar d’entre cinc propostes en una votació popular, després d’haver passat una fase eliminatòria inicial. Produïda ja físicament, la seva carpeta ha acabat disposant d’una acceptació unànime entre els estudiants, que la llueixen des del passat mes de setembre en el seu dia a dia acadèmic.
A través d’un títol inspirat en l’arquitectura modernista que pretenia, entre d’altres, com ell mateix explica, reforçar el lligam amb el territori, el jove tarragoní va construir una obra abstracta, evocadora, generadora de múltiples interpretacions. El seu joc de superposició de peces ha estat comparat amb una rosa, però també, pel seu efecte de profunditat, amb una figura tridimensional. Fins i tot l’han relacionat amb la banyera coberta de pètals que guarneix el cos de l’actriu Mena Suvari a American Beauty, una pel·lícula que Polo ha acabat visionant a propòsit d’aquest comentari. El nom de l’obra, que el seu autor també vincula amb la situació de l’ensenyament públic i del context polític, econòmic i social actual, és un altre exemple de les diverses connotacions que pren el seu trencadís.
“Tenia molt clar que havia de ser un dibuix abstracte, perquè és un objecte que veus molts cops al dia”, assegura. Sinó, considera que es corria el risc de “cansar” la vista dels seus propietaris. Polo també era molt conscient que calia jugar amb “colors vius, saturats”. Aquestes foren les seves dues premisses bàsiques a l’hora de posar-se a treballar. Es tractava d’unes conclusions fermes i contrastades, que havia extret després d’una exhaustiva tasca de documentació que el portà a analitzar el disseny de les carpetes d’altres universitats catalanes.
Confessa que el disseny el va desenvolupar en un matí de feina, abans de marxar de viatge, malgrat que duia molt de temps donant-hi voltes. El procés de creació fou intencionadament intuïtiu. Polo anava col·locant peces, seguint la tècnica del collage, de forma desordenada. De la barreja de dos colors diferents, corresponents a dues peces posades una damunt l’altra, n’apareixia una tonalitat cromàtica nova. “Jo no controlava totalment com acabaria sortint”, afirma Polo. En aquesta creació, atreta voluntàriament per l’atzar, el tarragoní no només va jugar amb el grana corporatiu de la URV, sinó que també emprà tonalitats vermelles, fúcsies, taronges i groguenques que impregnen de vitalitat la carpeta. La seva cara posterior està envaïda també, en part, pel color blanc, segons Polo, perquè el conjunt no quedés “massa atapeït”.
SENSIBILITAT PER AL DISSENY
El nom d’Edu Polo comença a resultar familiar a la ciutat. Moltes portes se li van obrir quan va començar a elaborar cartells per a la Colla Jove Xiquets de Tarragona, de la qual Polo forma part des del 2011. De fet, la idea de la carpeta està basada en un disseny per a un acte social de la Jove del passat 2012 que no es va acabar celebrant. Integrant habitual dels folres liles, els seus projectes artístics han estat molt ben rebuts al Cós del Bou. En aquest sentit, assegura que “la Jove ha estat com l’escola”. Aquest 2013 fins i tot va realitzar un nou disseny per a un dels autobusos de la marca Hife, amb fotografies i l’escut de la colla tarragonina. Per altra banda, el periodisme casteller li oferí l’oportunitat de treballar en els logotips dels programes Toc de Castell, de Tarragona Ràdio, i Tots Forts, de Constantí Ràdio.
Els seus inicis es remunten al 2009, amb l’Ateneu Popular l’Espina, i posteriorment amb el col·lectiu Tarragona Decideix. Enguany, a més de l’experiència de l’autocar —per a la qual assegura que va analitzar els busos de tots els equips de futbol de Primera Divisió de lligues europees—, també s’ha ocupat de la imatge de l’Any Estellés a Tarragona. El seu muntatge amb imatges de la Tarragona actual combinades amb fotografies de principis del segle XX, anomenat l’Efecte Kappa, dut a terme el gener de 2012, impressiona. Si fos per ell, tanmateix, realitzaria canvis en quasi totes les creacions que ha presentat. Les seves paraules destil·len minuciosa autocrítica. Tot i la seva traça, Polo assevera que tot plegat és tan sols una afició. Beneïda sigui.
