El port ha deixat de ser la principal porta de connexió de Tarragona amb la resta del món. La consolidació de la Universitat Rovira i Virgili l’ha convertida en un centre d’atracció internacional de coneixement i talent i, en els darrers cinc anys, prop de 6.000 estrangers hi han passat per les seves aules. Molts s’hi queden uns anys, encisats per una ciutat que, escoltant-los parlar, admiren més que els seus mateixos habitants.
La comunitat estrangera de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que aquest curs integren més de 1.100 persones dels cinc continents entre professors, investigadors, personal d’administració i estudiants, està farcida d’històries interessants. El FET n’ha escollit quatre que poden ser representatives d’aquests tarragonins nouvinguts que no dubten en integrar-se des del primer dia, parlen català, fan castells i s’enamoren tocant ferro. Una aportació de capital intel.lectual, cosmopolitisme i mestissatge cultural que, alhora, enriqueix i millora la ciutat.
Lismary Cristina Castillo Marengo va nèixer a Maracaibo (Veneçuela) i porta sang colombiana i italiana. Té 31 anys i els darrers 10 els ha viscut a Tarragona, a on va acabar els estudis de Filologia Hispànica que havia iniciat al seu país. Posteriorment es va especialitzar en l’ensenyament de l’espanyol com a llengua estrangera i, hores d’ara, és professora a la URV, tasca que compagina amb un doctorat en Estudis Humanístics centrat en l’investigació del lèxic específic veneçolà (…)
Aquest és un fragment del reportatge que publiquem al número 3 de la revista FET a TARRAGONA. La publicació es pot comprar a Llibreria La Capona, Llibreria de la Rambla, Llibreria Adserà, Cal Matias (Serrallo), Espai Turisme (carrer Major), El Lloro i La Cocotte. També la podeu rebre còmodament a casa si us en féu subscriptors per només 30 euros l’any. Per complimentar la subscricpió només cal clicar aquí.
