Carregant ...

“És intolerable dir que la consulta és impossible”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La taula de ponents amb l'historiador Josep Sánchez Cervelló, el rector Francesc Xavier Grau, i el professor de Dret Constitucional, Jordi Jaria, moderats pel director del FET (foto: David Oliete)

La taula de ponents amb l’historiador Josep Sánchez Cervelló, el rector Francesc Xavier Grau, i el professor de Dret Constitucional, Jordi Jaria, moderats pel director del FET (foto: David Oliete)

“A Catalunya li aniria bé un estat propi independent, però aquesta no és l’única sortida a la situació plantejada”. Paraules del rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau, en la primera sessió del cicle de xerrades ‘Diàlegs 2014’, que organitza FET a TARRAGONA i la pròpia URV. Grau explica que l’origen del conflicte és que l’Estat espanyol discuteix la condició de Catalunya com a nació i el seu dret a decidir. I en aquest punt es mostra taxatiu: “Quan es diu que això és impossible que passi (la celebració de la consulta), s’està fent una amenaça i això és intolerable en democràcia”.

Una sala plena de gom a gom, amb moltes cadires suplementàries per acollir el públic assistent, escolta amb atenció els arguments del rector de la URV, del professor de Dret Constitucional, Jordi Jaria; i del catedràtic d’Història Contemporània, Josep Sànchez Cervelló. Arguments a favor de la realització de la consulta al poble de Catalunya sobre el seu futur polític. Amb perspectiva històrica: “L’estat espanyol és imperfecte perquè no ha acomodat mai les seves minories nacionals, i després de tants segles, és pertinent el dret a decidir”, afirma Sánchez Cervelló. I amb plantejaments actuals: “Som en un procés constituent perquè una part majoritària de la societat creu que cal ‘fer net’ i avançar cap a un nou model social, econòmic i polític”, remarca Jaria.

Sala plena de gom a gom i molta expectació per escoltar els arguments dels tres primers ponents del cicle 'Diàlegs 2014' (foto: David Oliete)

Sala plena de gom a gom i molta expectació per escoltar els arguments dels tres primers ponents del cicle ‘Diàlegs 2014’ (foto: David Oliete)

El procés “traumàtic” de l’Estatut que desemboca amb la sentència del Tribunal Constitucional i la crisi econòmica amb un distribució més desigual dels recursos, són els factors que s’apunten per entendre el desplaçament del centre del catalanisme polític i de gran part de la societat catalana cap a  posicions sobiranistes: “Espanya no ens convé”. Jaria recorda que hi ha vies jurídiques legals perquè es pugui celebrar la consulta, però alerta que “tot requereix la tolerància de l’Estat”. En una Catalunya independent, segons el rector, s’haurien de desenvolupar noves polítiques en l’àmbit de la universitat, la ciència i la recerca perquè ara es dissenyen des d’una “cultura i estructura uniformistes”.

En el torn del col·loqui hi ha veus que qüestionen el dret a decidir i el procediment polític utilitzat per anar cap a la consulta i aposten perquè els partits diguin clarament en els seus programes electorals si volen o no la independència de Catalunya; i a partir del resultat de les eleccions, negociar amb l’Estat espanyol. Altres, en canvi, pregunten als ponents pel futur més immediat: “Espanya recorrerà a la violència?”;  “Si no hi ha consulta, què passarà el 9 de novembre?”; “És probable una declaració unilateral d’independència al Parlament?”

El rector de la URV en la seva primera intervenció al costat del director territorial de Cultura, Jordi Agràs (foto: David Oliete)

El rector de la URV en la seva primera intervenció al costat del director territorial de Cultura, Jordi Agràs (foto: David Oliete)

Respostes amb matisos dels ponents: “No crec que s’utilitzi la violència, tot s’haurà de pactar, passi el que passi, decideixi el que decideixi la gent”, diu Sánchez Cervelló. “Si no hi ha consulta anem a unes eleccions avançades, mal anomenades ‘plebiscitàries’ però que poden deixar un panorama més complex i indeterminat per precisar el que volen els ciutadans”, apunta el rector. “La declaració unilateral és un escenari poc probable, difícil d’imaginar, però si hi ha una majoria electoral sòlida a favor de la independència de Catalunya, l’Estat no es podrà fer el sord i haurà de negociar”, conclou Jaria.

L’acte es tanca al cap d’una hora i mitja. Un centenar llarg de persones han seguit el debat a la sala del Departament de Cultura de la Generalitat. El seu responsable, Jordi Agràs, agraeix la iniciativa de la URV i del FET perquè representa una fórmula per analitzar un dels principals reptes que te plantejat el país. El cicle ‘Diàlegs 2014: Tarragona i la consulta’ seguirà amb altres quatre sessions. La pròxima tindrà lloc dimarts 4 de març a les 19,30h i comptarà amb la participació del periodista d’El Punt-Avui, Òscar Palau; el director del festival Tarraco Viva, Magí Seritjol; i el gestor cultural, Jordi Bertran.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *