Reinventar: el verb de moda d’Alejandro Fernández. Reinventar, transformar Tarragona: l’eslogan del cap de files del Partit Popular. En un nou intent de respondre la conferència anual de l’alcalde sobre l’estat de la ciutat, Fernández es proclama “l’alternativa” a l’actual govern i treu pit pronosticant que guanyarà les eleccions municipals de maig de 2015. No el fan callar ni els crits insistents de fons que llencen un grup de contraris a la nova llei de l’avortament que impulsa el ministre Gallardón.
Una setmana després de la conferència de l’alcalde Ballesteros, la sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics escolta una altra diagnosi de Tarragona. La que denuncia un “front marítim tancat o de futur incert” (Ciutat Residencial, Savinosa, fortins, plataforma del Miracle i marina Port Tarraco). La que critica unes zones d’“aparcaments mal planificats”, l’abandonament d’edificis i el mal estat de moltes façanes. La que lamenta una oferta hotelera escassa i una reducció del nombre de congressos. La que assegura que els dos projectes dels dos mandats de Ballesteros –Tarragona 2017 i ‘smart city’– no dónen resposta als problemes de la ciutat. Amb aquest panorama tan negre, Alejandro alerta d’un altre factor negatiu: els ingressos que històricament rebia Tarragona procedents de la indústria química, “aviat els recaptarà íntegrament La Canonja”.
Davant d’això, el líder popular -amb guió, però sense llegir estrictament un discurs- proclama que la ciutat necessita reinventar-se, activar-se. Amb la rehabilitació del front marítim, la qualitat de l’espai urbà i la creació d’indústries culturals potents. En aquest últim cas, utilitza arguments com els que va exposar a la presentació del número 3 de la revista FET a TARRAGONA el fotògraf i geògraf, Rafael López-Monné, parlant de Tarraco Viva. Fernández el cita per explicar algunes de les seves idees quan afirma que “el que ens fa únics és que som la ciutat que explica la història” (Aquí teniu la crònica publicada en aquest digital el passat 15 de gener).
A Fernández li agradaria viure en una ciutat del nord d’Espanya. Sempre posa d’exemples a seguir ciutats de la franja cantàbrica (Donosti, Santander, Gijón, Oviedo), i aquest any evoca els casos de transformació urbanística de Bilbao i Avilés. El popular voldria tenir el seu Guggenheim particular a la Savinosa. Voldria una ciutat de serveis (cultura, turisme i comerç), amb parcs ben cuidats, la Residencial en mans de l’ajuntament i la Universitat Laboral dedicada a macrofestivals d’estiu.
Ara bé, Alejandro no diu com pagar aquesta reinvenció de Tarragona. Amb les finances municipals? Amb les aportacions de la Generalitat i el govern espanyol? En una hora de discurs, cap referència a la crisi, a l’atur, a les retallades, a les pujades d’impostos, als serveis socials, a l’atenció a les persones i als col·lectius més vulnerables, als autònoms, als emprenedors, al foment de l’ocupació… Cap comentari sobre els efectes devastadors de la recessió econòmica i la gestió que en fa el govern de Rajoy. I, esclar, cap comentari sobre la llei de l’avortament o sobre el procés polític sobiranista a Catalunya.
Alejandro va a la seva. I la seva és assolir l’alcaldia de Tarragona. Sense nomenar els adversaris i sense nomenar i reconèixer el context de grans dificultats econòmiques. A ell li sembla que ja en te prou amb la paraula “reiventar”.
