Carregant ...

Errors que no hauríem de cometre

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El militant del PP, assenyalant la sortida als integrants de la protesta (Font: Pobleviu.cat).

El militant del PP, assenyalant la sortida als integrants de la protesta (Font: Pobleviu.cat).


Rectificar és de savis
, i quan dissabte a la tarda vaig veure que el Diari de Tarragona publicava un comunicat de premsa de Javier Hurtado, militant del Partit Popular i secretari general de la Democrat Youth Community of Europe (DEMYC), vaig pensar que, allunyada la tempesta, el militant dels populars havia captat la moralitat del refrany i havia decidit assumir el seu error. Lluny d’això, Hurtado centrifuga responsabilitats en el text, i justifica la seva actitud demanant que es comprengui el context en què es van produir els fets.

 

Recordem que Hurtado, tal com va captar una càmera del mitjà Pobleviu.cat, va enviar “a la ducha” un seguit de manifestants avortistes que s’aplegaven a la sortida del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics el dia que Alejandro Fernández hi pronunciava la conferència “Una alternativa de canvi per Tarragona”. En un dels moments més tensos del vídeo, en què manifestants i Hurtado s’increpaven mútuament, el militant dels populars va proferir les següents paraules: “Eres muy fea, igual te hubieran abortado por malformación”.

 

 Hurtado ha d’entendre que les seves declaracions no són justificables

Tot i que Hurtado fa referència a un cop de colze que, segons ell, li van assestar de manera voluntària, i que la tensió del moment es pot copsar observant les imatges, el jove militant dels populars hauria d’entendre que cap situació justifica les seves declaracions, que es va equivocar, sense emperòs. Però el seu comunicat no destil·la autocrítica, no aprofita l’oportunitat per corregir. A més, obvia els insults i prefereix parlar, eufemísticament, de “tono tenso”. 

 

Hem de canviar les formes. Aquest joc infantilista no contribueix gens a la construcció d’un debat públic propi d’una societat madura. Aquesta és l’àgora tarragonina que volem construir? La de “todos a la ducha” d’Hurtado i la de la “xusma” d’Alejandro Fernández? No sembla coherent que precisament Hurtado parli de “miembros de organizaciones radicales como las CUP (Candidatura d’Unitat Popular) que acostumbran a intentar dinamitar todo evento que se organiza en la zona con el único fin de imponer su violenta ideología” i, alhora, es posi al servei de l’agressió verbal i del comportament anti-democràtic.

 

He de reconèixer que les declaracions d’Hurtado em van sorprendre. El passat desembre de 2012 un grup d’alumnes de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV) vam convidar-lo a un cara a cara televisiu, conjuntament amb un integrant del Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona (CNL), perquè tots dos debatessin sobre els continguts de l’avantprojecte de la Llei Wert, que tot just havia aixecat una enorme polèmica. Malgrat les diferències, ambdós van intercanviar arguments, sense alçar la veu, respectant els seus torns de paraula. Quan vam acabar, van marxar plegats i es van quedar una bona estona dialogant a l’entrada del Campus Catalunya. A mi aquella escena em va complaure. Aquesta és l’actitud que necessitem els tarragonins dels nostres responsables polítics, o d’aquells que aspiren, en un futur, a ser-ho. Esperit constructiu, respecte, i altura de mires.

 

LES PRÀCTIQUES DESHONESTES DELS MITJANS

 

La polèmica també ha esquitxat el món del periodisme, i ha deixat en evidència una vegada més les pràctiques deshonestes que s’hi perpetuen. L’ús del vídeo de Pobleviu.cat per la resta de mitjans, sense permís, sense ni tan sols citar la font, ha demostrat que la manca d’ètica periodística és un problema generalitzat, que es propaga, amb molt poques excepcions, entre la majoria de les grans redaccions del país.

 

El periodista Josep Maria Llauradó fou l’encarregat de captar les imatges amb la seva càmera. Hores després comprovava com aquestes s’escampaven per tot arreu: Cuatro, La Sexta, Ara, Público, etc. Molts encara no han respost les seves peticions de rectificació, i al final Llauradó ha optat per denunciar-ho tot per mitjà del seu blog, on es pregunta: “Tan difícil era citar?”. “El que m’ha fet més gràcia, però, és el tractament mediàtic que se li ha volgut atorgar a aquestes declaracions. Mentre que la meva intenció ha estat sempre donar difusió a allò que fan els moviments socials, en aquest cas el moviment feminista de la ciutat, la visió de la gran majoria ha estat centrar-se únicament en Javier Hurtado”, assegura Llauradó al Fet a Tarragona. No demana que el citin a ell, sinó al portal Pobleviu.cat, que és el mitjà que va publicar la informació, i també exigeix que respectin la durada real de la peça. “De l’anècdota n’han fet un titular, i el cos de la notícia ha desaparegut. Per això no m’agrada que es talli el vídeo, perquè almenys d’aquesta manera se sap que hi va haver una protesta feminista per l’avortament, totalment pacífica”, afirma Llauradó.

“Fa quatre mesos que estic en situació d’atur sense interrupció, sóc llicenciat, busco feina, i la que faig pel meu compte me la roben grups de comunicació amb estructures que res tenen a veure amb un simple digital, sense citar, sense passar per caixa. Aquests casos són greus, com els que simplement encara avui no s’han dignat a respondre”, afegeix el periodista.

 

Les desafortunades paraules d’Hurtado i el gran rebombori que han despertat han permès fer visibles molts errors que no hauríem de tornar a cometre, ni des de l’espectre polític, ni des dels mitjans de comunicació. Enduguem-nos una lliçó de tot plegat.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *