Carregant ...

Àngel Òdena debuta a París

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Retrat d'Àngel Òdena. Autor: Jordi Gómez. Fotografia de la pàgina web oficial del barítonm tarragoní

Retrat d’Àngel Òdena. Autor: Jordi Gómez. Fotografia de la pàgina web oficial del barítonm tarragoní

Àngel Òdena ha debutat a París amb un concert al Théâtre des Champs Elysées, amb dos parts dedicades a l’òpera verista italiana. El baríton tarragoní ha cantat aquest dijous al coliseum parisenc amb l’Orquestra Nacional de França i el Cor de Radio France. A la primera part va intertpretat l’ària del Pròleg de l’òpera ‘I Pagliacci’ del compositor Leoncavallo; i a la segona part va cantar la primera òpera escrita per Giacomo Puccini ‘Le Villi’.

Amb aquesta actuació, Àngel Òdena fa un pas més en la seva carrera internacional. Per celebrar el debut del cantant tarragoní a París reproduïm una part de l’extensa entrevista a Àngel Òdena publicada el passat mes de setembre al número 1 de la revista FET a TARRAGONA:

Es troba en el moment més dolç de la seva carrera. Àngel Òdena és l’artista tarragoní de més projecció internacional, després de vint anys de trajectòria professional al món líric. Coincideix amb l’any del retorn de l’òpera de gran format a Tarragona i de la seva doble actuació al Teatre Tarragona.

La temporada 2012-2013 ha suposat el debut del tarragoní Àngel Òdena al Metropolitan Opera House de Nova York amb “Il trovatore”. El baríton ha tornat a grans escenaris com el Liceu amb “L’elisir d’amore” i ha rebut el premi al millor cantant de sarsuela i òpera espanyola que atorga la prestigiosa Fundación Teatro Campoamor d’Oviedo, per la seva actuació a “El gato montés”.

Aquest és el millor moment de la seva carrera?

Debutar al Metropolitan ha estat molt important, una forma de reconeixement a tots els sacrificis i la feina de tants anys. Em costa valorar si aquesta ha estat la millor temporada, però sí comprovo que en els darrers 6 o 7 anys he anat a més en quantitat i en qualitat. El premi és una altra manera que et reconeguin que estàs fent bé les coses. Em fa il·lusió, molta, tot i que sóc d’aquells que no li dónen a les coses més importància de les que tenen realment.

Vostè que viatja tant, com veu el moment cultural actual de Tarragona?

És un moment difícil per raons econòmiques. Hi ha molta feina a fer i jo no conec a fons tots els àmbits culturals. Ara tenim nous equipaments, hem de dotar-los de contingut i, per tant, es poden crear unes sinergies. S’ha d’aprofitar el moment per vincular molt més cultura i turisme. Als últims 10 anys ha crescut el nombre de visitants, sobretot gràcies a la declaració de Patrimoni Mundial de Tarraco, però falta portar a Tarragona el turisme de nivell econòmic i cultural més alt que estiueja a la Costa Daurada, provinent del nord d’Espanya. Aquest públic estaria disposat a consumir cultura, si n’hi hagués una oferta més àmplia i de qualitat a la ciutat.

Què creu que es podria fer en aquest àmbit?

Tarragona té el potencial suficient per crear un gran festival d’estiu de referència. A Catalunya tots els festivals es concentren al nord i aquí no hi ha una oferta similar. Tenim un gruix de població important entre Tarragona, Reus, Valls, Salou, Cambrils… Tenim un turisme cada cop de més qualitat i amb inquietuds culturals. Tenim un escenari impressionant, únic –el Camp de Mart- que es pot aprofitar molt més. Tenim grans empreses per donar suport econòmic al festival. En definitiva, tenim tots els ingredients per muntar un festival d’estiu potent que atraigui públic de tota la demarcació amb una bona oferta d’espectacles. N’hi ha molts, de visitants a la costa, que no coneixen la ciutat o que només venen a comprar. El Patronat de Turisme i l’àrea de Cultura i Patrimoni poden sumar esforços i vendre el festival a les àrees més turístiques. I el Camp de Mart te una capacitat idònia –unes 1.800 localitats- per fer més sostenible les despeses.

Àngel Òdena ja fa dues dècades que es dedica professionalment al món de la lírica i és, sense dubte, un dels tarragonins amb més projecció internacional. La seva carrera inclou més de 50 títols. Assegura no tenir un compositor preferit, tot i que reconeix més simpatia per les obres de Verdi i Puccini –el seu primer gran paper va ser a “La Bohème”-, i també de Wagner, tot i la dificultat d’estudiar textos en alemany.

Com veu ara la seva carrera?

Per l’edat i per la maduresa vocal i musical intento abarcar una sèrie de rols que fins ara no havia fet. En un any i mig faré quatre nous papers d’òperes de Verdi, l’autor que més repertori ofereix als barítons. Estic en una època d’expansió, però has d’anar molt amb compte amb l’estudi, la preparació i l’elecció de les obres. Físicament i vocalment s’hi ha d’estar preparat.

Ha cantat amb Plácido Domingo i Montserrat Caballé, entre molts d’altres. Quins són els grans noms de l’òpera després d’ells?

Hi ha gent molt bona i molt coneguda dins de l’àmbit operístic, però poc mediàtica, desconeguda pel gran públic. No sé si afortunadament o desgraciadament. Si hi hagués artistes més mediàtics, aniria més gent a l’òpera? Es bo que el públic vagi al teatre, no perquè hi actua un cantant mediàtic, sino atret pel nom de l’obra i el compositor. També és veritat que noms coneguts poden atreure un nou públic a l’òpera. Ara, a Espanya, a més dels anteriors noms i el d’Ainhoa Arteta, pràcticament no hi ha cap cantant conegut. Els mitjans de comunicació aquí també tenen una resposabilitat pel poc temps i espai que es dedica a la cultura en comparació, per exemple, amb l’esport.

La crisi afecta la lírica?

I tant! Els teatres viuen majoritàriament d’aportacions públiques i ara estem en plena etapa de retallades. Jo, per sort, tinc feina i crec, sincerament, que me la mereixo. És un món molt agraït, però també dur i difícil. Cal agradar a determinats directors artístics, estar a l’aparador, ben preparat i que et contractin… Ara els promotors i les administracions haurien de tenir molta imaginació i destinar bé els pocs diners que hi ha. El públic no ha marxat, tot i la pujada del 21% de l’IVA que ha estat una massacre. Cal mantenir la flama del públic sigui com sigui, cobrant menys els directors artístics els directors d’escena, els cantants…S’han de rebaixar sous i pressupostos.

L’òpera és un gènere encara elitista?

Podria ser elitista perquè s’utilitza un llenguatge diferent al qual cal habituar-se. Però, econòmicament, no és elitista. A Tarragona veure La Traviata costava 48 €, i quant val veure una obra de teatre musical o un partit de futbol? A les òperes cal pagar una orquestra professional, un cor, uns solistes, un escenògraf, maquilladors, tècnics… Tothom ha de tenir clar que estem creant industria cultural

Com es presenta la temporada 2013-2014?

Encara hi ha coses per tancar,  però es presenta amb molta feina. Aniré a l’Òpera Nacional de Washington a cantar “La Forza del Destino”, de Verdi. Tornaré al Liceu amb “La Atlántida” de Manuel de Falla. També tinc el debut amb “Otello” de Verdi, un viatge a Pequín…Abans de la crisi, tenia contractes a dos o tres anys vista, però ara tot es planifica més a última hora.

A quins escenaris li agradaria cantar?

N’hi ha quatre d’Europa: l’Scala de Milà, la Viena State Òpera, el Covent Garden de Londres i l’Òpera de Paris, i ho veig factible, és qüestió d’entrar en un determinat circuit d’actuacions. No és un problema de qualitat o de nivell, a vegades és qüestió de trobar la coincidència del director artístic i el teu representant. Em trobo en un moment de maduresa ideal per poder actuar en aquests teatres.

Els tarragonins sabem posar en valor la gent nascuda aquí que triomfa fora?

Jo em sento valorat i estimat per la gent de Tarragona, tot i que és veritat que no he actuat gaire sovint aquí. Ara que hem inaugurat el nou teatre, espero poder-hi cantar de forma més habitual. A vegades, la gent no coneix la trajectòria d’un determinat professional de Tarragona perquè no ha sortit als mitjans de comunicació, i n’hi ha molts que estan fent una gran feina, i de prestigi, però no ens n’assabentem.

(…)

L’entrevista completa es publica al número 1 de la revista FET a TARRAGONA. Féu-vos-en subscriptors per només 30€ l’any i us obsequiem portant a casa aquesta publicació que inclou la conversa amb Àngel Òdena.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *