Antoni Castells ve caminant pel carrer Major, acompanyat de l’exalcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez. En arribar al destí –la seu del departament de Cultura– el que va ser titular d’Economia de la Generalitat saluda efusivament Joan Manuel Tresserras i Josep Lluís Carod-Rovira. Cordialitat, somriures i comentaris de complicitat. Ells tres representen una part important –potser la més significativa- dels governs catalanistes i d’esquerres nascuts a les acaballes del 2003.
Som a l’acte de presentació del llibre ‘2014’, escrit per l’exvicepresident i publicat per primera vegada fa sis anys. Ara, el llibre es torna a publicar revisat sota el segell de l’editorial lleidatana Pagès Editors, la mateixa que ha impulsat la Història de Tarragona en sis volums. Sala plena de gom i gom, cadires supletòries i gent dempeus. Molta expectació per escoltar tres pesos pesants de la política catalana més recent.
El professor Tresserras –exconseller de Cultura- qualifica el text de Carod-Rovira com “el més rellevant políticament de la història del catalanisme” (a l’alçada de Valentí Almirall, Prat de la Riba i Rovira i Virgili) perquè posa al dia aquest corrent polític i suposa un trencament amb les idees expressades al llarg de cent anys. De les idees del polític i intel·lectual tarragoní, Tresserras destaca el seu “catalanisme inclusiu, on no importa l’origen i la llengua de les persones, que mira més al futur que al passat, i que és més ambiciós, més popular, més d’esquerres i més independentista”. Tresserras recorda a l’auditori que ell ja va presentar el llibre la primera vegada que es va publicar i que llavors ja va apreciar que ‘2014’ no era “una profecia”, sinó l’obra que feia “el primer pas cap a l’hegemonia sobiranista dins del catalanisme”.
Antoni Castells diu sentir-se molt proper a Carod-Rovira: “Tots dos sabíem que a l’hora de la veritat estaríem al mateix costat de la trinxera. I ara hi ha una trinxera entre els que volen i els que no volen fer el referéndum”. El doctor en Economia se sent amb ganes de reflexionar sobre nació i poder polític. Constata que el fracàs de l’Estatut significa el trencament del pacte constitucional i “la fi d’un cicle del catalanisme polític que tenia dos objectius: l’autogovern de Catalunya i la voluntat de canviar Espanya”. Per a Castells, el catalanisme s’ha cansat d’aquest segon objectiu i s’ha tornat sobiranista: “Espanya no vol ser transformada, mai ha ofert cap proposta”. El polític socialista creu en el paper d’Europa en el procés català i aposta des d’aquí per “tenir objectius immediats clars, cometre pocs errors, carregar-nos de raons i guanyar la batalla”.
Josep Lluís Carod-Rovira agraeix la presència de Castells i Tresserras –“dos excompanys de Govern i, malgrat tot, amics”– en la presentació del seu llibre a la seva ciutat. ‘2014’ és un text que reivindica l’Estat perquè, diu, “asssolir la independencia és un gest de maduresa política, s’acaba l’enemic exterior i tot depèn d’un mateix”. Carod denuncia l’actual “persecució” a la llengua i la cultura catalanes, i presenta el llibre com una contribució que obre les portes del catalanisme a nous agents socials (classes mitjanes i populars) i allunya la temptació d’armada d’alguns.
Per a l’exconseller en cap, Catalunya i Espanya representen dues visions del món (el “parlem-ne” i el “ni parlar-ne”) que han de conviure des de la igualtat. “Mai Espanya ha acceptat cap proposta que s’han fet des de Catalunya”, proclama. I sobre el moment actual, Carod-Rovira es pregunta si algú, discretament, està preparant les estructures del futur estat en els àmbits de la diplomacia, les relacions internacionals, la defensa, l’energia…
A Carod l’escolten entre d’altres els alcaldes d’Altafulla i La Secuita i l’exalcalde de Reus (de tres partits diferents). Cap representant de la direcció actual del seu expartit, ERC, però sí alguns dels antics responsables locals. Cap dirigent socialista de Tarragona acompanya Castells, i només un regidor del consistori –Robert Vendrell, d’Unió– passa per l’acte. Així és la política i la manera de fer dels partits. El públic aplaudeix les intervencions dels tres exconsellers i marxa convençut que 2014 és “una data per a la democràcia” i que el llibre del mateix títol mira de “posar data a un somni”.
