Carregant ...

Amb ulls ganxets: Què dur és ser del Nàstic

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El derbi Nàstic-Reus, al Nou Estadi, la tempoerada 2012-2013 (foto: Fet a Tarragona)

El derbi Nàstic-Reus, al Nou Estadi, la tempoerada 2012-2013 (foto: Fet a Tarragona)

Estimat director,

Amb això del Nàstic em fareu parar boig. Em sobta molt que els pelacanyes us carregueu entrenadors un darrere de l’altre (l’últim, el nostre Santi Castillejo) i que a la mínima que perdeu un partit ja ho vulgueu cremar tot.

N’hauríeu d’aprendre de nosaltres, home. A Reus tenim un equipet per anar tirant que, mira, de vegades guanya i tot. Per als quatre gats que anem al camp a veure el Lleida, l’Hospitalet o el Llagostera no està pas malament. Suposo que per a vosaltres ha de ser fumut passar del Nàstic-Madrit de quan éreu a Primera a un Nàstic-Olot. La vida és dura.

A nosaltres el que ens sorprèn és allò que Cruyff anomenava l’entorn. Sembla que a Tarragona hi tingueu aficionats que quan són al camp bufen perquè la pilota vagi fora. Denúncies de jugadors, entrenadors rivals que us acusen de suborns… Sembla de culebrot, tot plegat. I ja se sap que en aquests serials hi ha traïcions i assassinats.

Ep, i consti que aquí no són tots flors i violes. Ara ha arribat el Joan Oliver amb la cartera plena. I a mi aquest home em fa més por que una pedregada. Sí, home, és aquell que va ordenar espiar tota la junta d’en Laporta i mitja plantilla d’en Guardiola. Aquí a Reus els detectius privats (que n’hi ha, que n’hi ha) ja es freguen les mans. I els periodistes, de rebot, clar.

Trobo que hauríeu de canviar el xip. Si no es puja, no es puja. Si aneu amb presses i neguits no anireu enlloc, i després us passa el de sempre, que a l’estiu heu de fitxar dotze paios que no senten precisament la samarreta. I un projecte sòlid de futbol passa per tenir el vestidor ple de jugadors que sentin els colors, oi? L’afició també compta. Si hi ha il·lusió ja hi ha molt guanyat. I en això els diaris us poden ajudar.

Ai, els diaris. L’altre dia tombant d’incògnit per la Rambla Nova vaig escoltar la conversa d’un parell que feien el tallat. I saps de què es queixaven? Deien que el Reus tenia més cobertura que no pas el Nàstic! Per un moment vaig creure que potser era carajillo, el que bevien. I ben carregat de conyac.

Ganxet emmascarat


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *