Advertisement Advertisement
Carregant ...

L’11-M, des de Tarragona, deu anys després

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Capçalera de la manifestació celebrada a Tarragona el 12 de març de 2004 contra els atempats de Madrid (foto: MAURI)

Capçalera de la manifestació celebrada a Tarragona el 12 de març de 2004 contra els atempats de Madrid (foto: MAURI)

Aquell matí, a la tertúlia de Tarragona Ràdio estaven convidats el periodista Guille Soler, redactor en cap del diari El Punt a Tarragona; Joan Menchón, arqueòleg; i Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol. Són quarts de deu del matí i ja fa una estona que ens hem assabentat que s’han produit diverses explosions a prop de l’estació d’Atocha a Madrid. La primera alerta l’he escoltada a les vuit amb la veu d’Iñaki Gabilondo, a la Cadena SER. No hi ha Twitter ni Facebook, són altres temps…Tot és molt confús…però ja s’apunta que hi ha víctimes mortals.

El monitor de la televisió comença a ensenyar alguna imatge dels voltants d’Atocha amb l’arribada de policies, bombers i ambulàncies. Els tertulians i el director del programa, bocabadats i desconcertats, no sabem què dir davant d’uns fets imprevisibles. Un atemptat de gran magnitud a quatre dies de les eleccions! L’equip de producció del programa m’avisa que se suspén l’entrevista electoral que teníem pactada a les 10 del matí amb el cap de llista de CiU per Tarragona, Josep Maldonado. Era la penúltima de les entrevistes de cara als comicis de diumenge. En pocs minuts, la dimensió de la tragèdia fa que els partits acordin suspendre les últimes hores de la campanya.

Dijous 11 de març de 2004. A Tarragona, des de la distància, seguim en directe els atemptats de Madrid. A l’emissora, un cop acabada la tertúlia i sense l’entrevista electoral, improvisem els continguts de la programació. La casualitat ha volgut que aquell matí hagin d’estar a Tarragona el conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, i la consellera d’Ensenyament, Marta Cid, visitant diversos centres escolars. La visita, però, se suspén a corre cuita. La companya periodista Teresa Ortega, des de l’Ajuntament -on hi havien d’anar els consellers- comença a subministrar informació.

Just després de les onze, entrevisto en directe l’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. La magnitud de la tragèdia es comença a fer evident. Nadal expressa el condol de la ciutat amb les víctimes i els familiars. Els caps de llista dels partits a la demarcació també expressen la seva consternació pels fets. L’ajuntament dicta un ban i convoca un ple extraordinari d’urgència. Concentració a les dotze del migdia a la plaça de la Font. Les hores següents seran de vertígen. Per l’endemà es preparen actes de rebuig a l’atemptat.

Concentració a la plaça Corsini de venedors del Mercat i altres ciutadans contra els atemptats de l'11-M a Madrid

Concentració a la plaça Corsini de venedors del Mercat i altres ciutadans contra els atemptats de l’11-M a Madrid

Divendres al matí, amb el país absolutament consternat, parlo amb el doctor Enric Contreras, director del Banc de Sang i Teixits a Tarragona. Cal fer una crida a la solidaritat dels ciutadans perquè aportin sang per als nombrosos ferits de Madrid. Al migdia es convoquen concentracions d’empresaris i sindicats a la plaça Imperial, de treballadors de RENFE a l’estació, de venedors del Mercat a la plaça Corsini… Per a la tarda s’organitza una manifestació a la Rambla, que acabarà sent una de les més multitudinàries de la història de Tarragona (unes 40.000 persones). A la marxa, que retransmeto en directe a través de la ràdio amb la companya periodista Anna Plaza, es detecta una barreja de consternació per l’atemptat i de dubtes per la informació que subministra el govern espanyol –“l’atemptat és obra d’ETA”, insisteix– i que molts intueixen com a esbiaxada i poc transparent.

Jugadors del Nàstic guarden un minut de silenci per les víctimes dels atemptats el diumenge 14 de març de 2004 (foto: MAURI)

Jugadors del Nàstic guarden un minut de silenci per les víctimes dels atemptats el diumenge 14 de març de 2004 (foto: MAURI)

La situació esclata dissabte, el dia de reflexió abans de la cita amb les urnes. És el dia del ‘Pásalo’, el missatge SMS de telèfon mòbil que corre a gran velocitat i que provoca concentracions de protesta a moltes ciutats quan es constata que el govern d’Aznar vol enganyar els ciutadans sobre la responsabilitat de l’atemptat. Al vespre, s’informa de la detenció d’uns islamistes com a presumptes autors de la tragèdia. La tensió és tan gran que a Tarragona, a les 10 de la nit, es deixen sentir milers de cassoles convocades per telèfon mòbil, mentre centenars de persones es concentren davant la seu del PP al carrer Eivissa. Ràbia i indignació. De manera improvisada es fa una manifestació fins al davant de la Subdelegació del Govern central, a la plaça Imperial. És pràcticament mitjanit. Sensació d’incertesa. Moment per fer-se preguntes trascendentals: Es podrà votar amb normalitat? Algú té la temptació de suspendre les eleccions?

Finalment, la jornada es desenvolupa amb normalitat, temps quasi primaveral i una assitència massiva a les urnes. Aquell diumenge a la tarda el Nàstic juga contra el Barça B al Nou Estadi, on també es guarda un minut de silenci per les víctimes. Poques hores després, la jornada electoral s’acaba amb un tomb polític com no s’ha vist mai a Espanya.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *