Carregant ...

Francesc Xammar: “Els partits impedeixen la voluntat del poble”

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El jesuïta Francesc Xammar, davant d'un dels edificis del barri de La Floresta (foto: DAVID OLIETE)

El jesuïta Francesc Xammar, davant d’un dels edificis del barri de La Floresta (foto: DAVID OLIETE)

Un modestíssim pis de 56 metres quadrats comprat el 1968 per unes 180 mil pessetes. Una sala amb dues butaques i una estufa elèctrica. Una senzilla làmpara de sostre i una altra de peu per facilitar la lectura. Una taula allargada i una segona, més petita i rectangular, amb papers i llibres com l’autobiografia de Nelson Mandela ‘El largo camino hacia la libertad’. Una humil prestatgeria, sense televisor. Un pòster a la paret amb el lema ‘Sense arrels, els homes moren’. Tot és auster en aquest pis del jesuïta Francesc Xammar Vidal, uns baixos d’un bloc de cinc plantes a La Floresta.

Com es viu la crisi des d’un barri de la perifèria?

Els efectes de la crisi són molt durs, devastadors. Aquí, en aquest mateix edifici s’han produït quatre desnonaments, i a l’escola detecten molts nens amb problemes de nutrició. La Floresta s’ha anat marginalitzant. Les primeres emigracions procedents del sud d’Espanya van ajudar a construir, transformar i millorar el barri; després van aconseguir una feina fixa i van millorar el seu nivell de vida, fins al punt que molts van marxar a altres zones de la ciutat, i en els darrers anys s’hi han instal·lat altres emigrants procedents del Magrib, l’Àfrica subsahariana i Llatinoamèrica  amb pocs recursos econòmics i molts sense feina. Alguns han tornat al seus països perquè aquí no poden sobreviure. Entre els que continuen s’ha instal·lat el desànim i el desconcert.

(…)

Què li sembla el Procés Constituent que impulsen l’economista Arcadi Oliveres i la monja Teresa Forcades?

Reconec que m’és desconcertant el protagonisme d’una religiosa de vida contemplativa que te aquesta projecció mediàtica. Dit això, ella i les altres persones que impulsen el moviment tenen unes idees excel·lents, constaten el fracàs de l’actual model econòmic i polític i propugnen un nou procés impulsat des de baix. Forcades compta amb un gran bagatge intel·lectual i tota iniciativa que sorgeix del poble em sembla que ha de tenir el meu suport i el de la gent. Els partits polítics impedeixen la voluntat del poble i el poble ha de ser protagonista de la governabilitat del país. Som davant d’un gran desastre, perquè a la política s’estan servint interessos econòmics inconfesables i això deriva en aquesta corrupció generalitzada que impregna tot el sistema. El diner és com una droga. La droga més perillosa, amb efectes perniciosos, que crea dependència i destrueix la persona. La gent que només viu pensant en el diner perd els valors. I el consumisme és com un virus. Entre el virus i la droga, la política i el sistema de governació han deixat d’estar al servei de les persones.

(…)

Aquest és un breu fragment de l’entrevista a Francesc Xammar que publiquem al número 4 de la revista FET a TARRAGONA. Una publicació que podeu trobar a les llibreries de la ciutat: La Capona, La Rambla, Adserà, Cal Matias (Serrallo), Espai Turisme (carrer Major) i El Lloro (Governador González).

També us en podeu fer subscriptors per només 30€ l’any i rebreu la revista còmodament a casa. Es pot complimentar la subscripció clicant aquí.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *