El tercer debat del cicle ‘Diàlegs 2014: Tarragona i la consulta’, celebrat aquest dimecres a la sala d’actes de la Delegació Territorial de Cultura de la Generalitat, va tenir un efecte balsàmic. La xerrada-col·loqui, organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i el FET a TARRAGONA, va aportar una dosi d’optimisme i esperança a l’anomenat procés sobiranista, instal·lat actualment en un petit moment de baixada.
La doble estratègia de la por i del no a tot que arriba cada dia des de les institucions espanyoles està generant un deja vu en referència a la sensació de cansament i tedi que va provocar el procés d’aprovació de l’Estatut del 2006.
L’escenificació oficial del no a la consulta que es representarà el 8 d’abril al Congrès dels Diputats agreujarà la situació i no sembla que res pugui canviar (malgrat els castells europeus d’Òmnium i un Sant Jordi més reivindicatiu que mai) fins el proper 11 de setembre, un cop més diada per al record, amb l’objectiu -pendent de confirmació- d’omplir la Diagonal de Barcelona, d’Esplugues al mar, amb dos milions d’independentistes.
Mentre arriba aquest punt d’inflexió, que ens portarà ja de forma vertiginosa fins el 9 de novembre, el dia de la consulta, els tres ponents convidats al debat van afegir més dades per a la reflexió sobre quin seria el futur d’una Catalunya independent.
Ho van fer des de diferents perspectives sectorials, tot i que amb un punt de coincidència: tot és possible, malgrat les nombroses dificultats que hi sorgiran, si hi ha una majoria de ciutadans que ho demana de forma democràtica i està disposada a arribar fins el final.
Els ponents del tercer debat del cicle Diàlegs 2014 avalen la viabilitat de l’Estat propi
L’acte el va obrir l’economista Francesc Xavier Mas. L’expresident del Club Bàsquet Tarragona va fer d’auditor de comptes -la seva feina actual- i amb el poder racional de les xifres va demostrar que Catalunya, malgrat el dèficit fiscal que pateix, és més productiva que el conjunt d’Espanya, i sortiria guanyat económicament amb la independència.
Això sí, sempre que es mantigui dins la Unió Europea i amb l’euro com a moneda. Seguint les conclusións d’un llibre encarregat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya a 18 experts, Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència, Mas fa afirmar que el nou Estat seria viable.
Tot i això, va expressar els seus dubtes personals sobre el resultat final del procés, resumits en la frase “certeses econòmiques, interrogants polítics”.
L’advocat Pere Grau, especialitzat en assessorar petites i mitjanes empreses va agafar el testimoni per defensar que la majoria de les pimes donen suport a la independència.
Grau, columnista habitual de la revista del FET, va vincular aquesta tesi amb el tarannà “progressista” i de “canvi” dels emprenedors i els empresaris catalans, que no veuen “cap altre sortida” a la crisi actual que “un nou model econòmic dins un nou país”.
Grau va reconèixer que es tracta d’una independència més per “necessitat” que no pas per convicció, tot i que va afegir que cada dia té més adeptes dins el món empresarial. En aquest sentit es va alinear amb la idea que Catalunya serà un Estat “el dia que ho demani també en castellà i tingui el suport del poder econòmic”, i va dir que s’està avançant molt en totes dues direccions.
El tercer ponent, el degà de la Facultat de Jurídiques de la URV, Alfonso Gonzàlez, va tancar el cercle de l’esperança trencant tòpics en referència al futur d’una Catalunya independent dins la Unió Europea (UE).
Gonzàlez, una veu autoritzada en la seva condició d’expert jurídic en política exterior i institucions europees, va mostrar la seva confiança envers una resposta dialogant, pactista i integradora de la UE si Catalunya dóna el pas i trenca amb Espanya.
“Fins que no hi hagi una votació o una declaració unilateral d’independència, els països membres no es posicionaran i, fins i tot, ajudaran l’Estat espanyol per afinitat i per evitar-se més problemes dels que ja tenen. Però si han d’afrontar-ho intentaran que no hi hagi un trencament amb Catalunya”, va dir.
PERÍODE DE TRANSICIÓ
Després d’explicar l’exemple de Kosovo, que no ha estat reconegut per diferents estats europeos, com ara Espanya, però amb qui la UE manté una relació estable i negocia ja futures aliances, el doctor de la URV va dibuixar un full de ruta de l’adhesió catalana. “No hi haurà un ingrés automàtic. Serà simultani, mentre es negocien acords, o establint un període de transició”, va afirmar.
Gonzàlez va recordar que en procesos de secessió, la comunitat internacional, valora quina de les dues parts ha respectat més els principis democràtics (i si Espanya veta la consulta tindrà un punt negatiu), tot i que al final primen els interessos particulars i generals.
“Arribats a aquest punt, és més normal i lògic pensar que la Unió Europea preferirà comptar amb Catalunya, que no pas marginar-la“, va concloure.
El cicle Diàlegs 2014: Tarragona i la consulta continuarà amb dues sessions més el proper 6 de maig i el 3 de juny.
