Àustria, Suïssa, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca, Noruega, Suècia i Filàndida. Vuit estats europeus que tenen en comú unes xifres econòmiques i un nivell de cohesió social envejables. Són el grup CAD-8, un nom ben original que ha sortit de tres economistes catalans que han analitzat el seu model econòmic i social per mirar d’aplicar-lo en una Catalunya independent. Les sigles ‘CAD’ sorgeixen del títol del llibre que signen tots tres: ‘Com Àustria o Dinamarca’, publicat per l’editorial Pòrtic.
Els autors són Modest Guinjoan, Xavier Cuadras i el tarragoní Miquel Puig, doctors en Economia, professors en diferents universitats i articulistes de diversos mitjans de comunicació. Això es nota en el llenguatge planer i el to pedagògic del llibre que duu com a subtítol ‘La Catalunya possible’. Els autors parteixen de la certesa que un estat català seria viable econòmicament -“seria solvent des del primer dia”- i per tant, la gran pregunta que miren de contestar és: “Podem viure millor si Catalunya és independent?” I la resposta la busquen en vuit països avançats econòmicament i socialment.
Acte de presentació a la Cambra de Comerç de Tarragona amb Modest Guinjoan i organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i Sobirania i Justícia. L’economista compara les xifres de Catalunya amb les del CAD-8, que han assolit un nivell d’excel·lència a partir de la competitivitat i d’una cohesió social basada en unes desigualtats menors. La gran diferència que separa Catalunya d’aquests països és la taxa d’atur i aqui rau una de les claus, segons Guinjoan: s’hauria de canviar el model productiu basat excessivament en la construcció i el turisme -“massa paletes i cambres”-. En aquesta línia, l’economista considera un error insistir en aquest model a partir de projectes com BCN World: “Resol una necessitat urgent i molt greu de falta de llocs de treball, però suposa tornar a caure en errors del passat i oferir una imatge poc edificant del país. Ens allunya dels CAD-8”.
‘Com Àustria o Dinamarca’ analitza i compara dades sobre sanitat, educació, serveis socials, infraestructures, energia…i s’atreveix a posar xifres a un hipotètic exèrcit format per 23.000 efectius i amb un pressupost de 1.300 milions d’euros. També explica que països de petites dimensions, però dels més avançats d’Europa, han assolit aquest benestar a partir de grans consensos entre empresaris, sindicats, societat civil i govern. La conclusió dels autors és que el progrés de Catalunya passa per aquest consens i per la llibertat de poder triar el model econòmic i social que volem per al nostre país.
