El proper dissabte 28 de juny, a les 20h, la companyia de teatre amateur 45 RPM s’estrena al Teatre Tarragona amb motiu de la celebració dels seus vint anys d’existència. El seu director, Vicenç Cañón, reconeix que actuar per primera vegada al Tarragona és un honor que els fa “una mica de respecte”. L’ocasió, però, paga la pena. Han preparat un espectacle, titulat Ara que fem vint anys, que repassa els millors moments d’aquestes dues dècades de vida teatral, al llarg de les quals han dut a terme un total de 18 estrenes i 2 accions de carrer.
El grup, conformat exclusivament per dones, va sorgir el 1994, després de l’èxit d’un seminari de teatre organitzat per mestres del Moviment de Renovació Pedagògica—si girem les sigles del Moviment apareixen les revolucions per minut del nom del grup teatral—a Tarragona, en el marc d’una escola d’estiu. L’experiència va ser tan fructífera que Rosa Gairal i Lluïsa Garcia, que volien continuar fent teatre, van enredar Cañón perquè agafés les regnes del projecte col·lectiu. “Durant un temps vam mantenir la porta oberta als homes, però no en va venir cap, i ara aquesta peculiaritat ja s’ha convertit en el nostre segell identificatiu”, explica Cañón.
Tot i que ell, com a actor i director, viu econòmicament del teatre, les quinze integrants del grup actuen per amor a l’art. Això no vol dir, però, que no s’hi esmercin. De fet, en aquests vint anys, fins i tot s’han endut premis a diferents concursos de teatre amateur, com els de Calaf, Tàrrega, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Tamarite de Litera (Osca) i Arenys de Mar. El gènere que més han treballat és la comèdia. “Les actrius vénen a passar-ho bé, i la gent té ganes de desconnectar”, assegura Cañón. Totes les obres que han representat són de creació pròpia, i el mateix Cañón és qui assumeix el doble repte d’escriure i dirigir.
Aprofiten l’acte de presentació de l’espectacle, acompanyats de la regidora de Cultura, Begoña Floria, per homenatjar Rosa Gairal, una de les fundadores del grup. Gairal, obsequiada amb un collage fotogràfic, rememora públicament els orígens de 45 RPM, i trau pit: “Hi ha molt pocs grups que resisteixin vint anys”. “I que només siguin dones, i mestres, encara costa més!”, afirma.
Si volen gaudir de l’espectacle que estan preparant aquestes quinze valentes per festejar, aquest dissabte, al Teatre Tarragona, que fa vint anys que van a 45 revolucions per minut, hauran d’afanyar-se. Ara com ara, queden tan sols una quarantena d’entrades disponibles. I és que elles, com els vinils, no passen mai de moda.
En nom de cia 45rpm estem molt satisfet del vostre comentari, i del cas que ens hau fet, ja sabeu que això del teatre amateur està aixì com una mica arreconadet. Una cordial salutació.