Alimenten el cos, però també l’esperit. Ja fa divuit anys que Salvador Guinart coordina els Sopars del Fòrum, una “trobada privada d’amics” que es du a terme el primer dijous de cada mes, en la qual un ponent convidat realitza una breu intervenció sobre una temàtica concreta, i tot seguit, s’obre la veda del debat entre els assistents. Història, política, economía, dret… Guinart lamenta no haver enregistrat abans les xerrades, perquè recorda haver fruït d’autèntiques “classes magistrals”. Ara fins i tot està estudiant l’opció d’obrir un lloc web dels Sopars del Fórum, des d’on compartir les cròniques dels actes amb tothom.
Ell mateix s’encarrega de seleccionar els ponents i de contactar-hi. “És una feinada, però m’encanta fer-la, perquè et trobes amb els amics, i alhora aprens” assegura. “Primer intentava combinar només temes locals”, afirma Guinart, que amb el pas del temps ha anat incorporant també als sopars qüestions d’abast nacional, estatal o fins internacional. Han parlat de temes tan diversos com el futur de l’euro, la situació del Sàhara Occidental, l’ètica en els mitjans de comunicació, l’objecció fiscal, la Guerra del Francès a la ciutat, el paper dels Jocs del Mediterrani o la influència del Port de Tarragona. “M’enorgulleix el caràcter transversal de les trobades”, assevera.
Els Sopars dels Fórum es van gestar el 1995, quan el partit polític Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va començar a organitzar trobades “amb la societat civil tarragonina”. Tot i haver fet les trucades als respectius convidats, Guinart va acabar perdent-se el primer sopar, celebrat el febrer 1996, per motius laborals. Es tracta d’una petita espina clavada que encara recorda, ara ja amb un somriure. Als pocs mesos d’haver arrancat la iniciativa, Guinart va optar per convertir-la en un projecte personal, que com ell bromeja, ja ha assolit “la majoria d’edat”. Guinart, que porta escrupulosament els comptes, assegura que ja porten un total de 122 sopars celebrats i han comptat amb la presència de 98 ponents diferents—alguns, com Jordi Piqué, Josep Sánchez-Cervelló, Josep Fèlix Ballesteros i Josep-Lluís Carod-Rovira, han repetit experiència.
Actualment Els Sopars del Fórum compten amb una llista de 90 participants. “Si pogués ho muntaria al menjador de casa, però com que no es pot, anem a un restaurant”, explica Guinart. En aquests divuit anys d’existència han passat per vuit restaurants diferents de la ciutat: Cal Llesques, El Barquet, Les Valls, Les Voltes, La Taverna, A Bordo, Tecla 60, i el Palau del Baró, que és el darrer on s’han instal·lat, i en el qual ja han celebrat 24 sopars. Com en el restaurant caben un màxim de 44 persones, Guinart ha de regular l’assistència dels convidats. “Intento que, com a mínim, qui més qui menys pugui dir que ha vingut, al llarg de l’any, a cinc o sis sopars”, relata.
“Quan acaba al sopar, facilito una carta d’agraïment al convidat, on sempre repeteixo la mateixa idea: aquests sopars ens ajuden a ser més savis”, explica. Sapere aude, doncs, i si és amb la panxa plena i amb bona companyia, millor!
Ponents dels Sopars del Fórum organitzats el 2014
Gener. Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona.
Febrer. Germà Bel, economista.
Març. Eduardo Reyes, president de SÚMATE.
Abril. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya.
Maig. Josep-Lluís Carod-Rovira, director de la càtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
Juny. Alfonso González, Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Propers ponents confirmats
Juliol. Fabian Mohedano Morales, polític, militant del PSC.
Setembre. Matthew Tree, escriptor.
Octubre. Tortell Poltrona, pallasso.
Novembre. Jordi Piqué, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona.
Desembre. Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració (UPF).
Gener 2015. Jordi Panyella, periodista.
Us estic molt agraït per aquest reportatge. És per a mi tot un honor i un luxe poder sortir aquí. Gràcies Enric pel teu magnífic escrit i et demano disculpes per la meva tortura amb el tsunami de dades. Ho has fet de conya, de veritat. Gràcies també als “quefes” de la revista per la publicació. Gràcies Ricard i Albert. També us estic molt agraït. Són uns sopars modestos, sense pretensions… és la nostra manera (una de les maneres) de fer ciutat. Una reunió mensual de tarragonins i tarragonines, a l’entorn d’una taula, un ponent, ganes d’aprendre, i les virtuts d’un àpat. Per molts anys!
Gràcies a tu, Salvi. Parlar, debatre, acordar, pactar. I si es damunt una taula i fent un bon àpat, encara millor. La teva iniciativa n’es un molt bon exemple. Així sóm els mediterranis, del sud i del nord. I així ens agrada conviure en democràcia i pau. Felicitats i per molts anys!!!
Gràcies per les teves paraules amic!