Advertisement
Carregant ...

Amb ulls ganxets: Pelacanyes a la festa de Sant Pere

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

tronada

Benvolgut director:

Aquest cop no penso parlar d’en Fernández. I mira que el noi està imparable! Que si ara vull fer un padró dels sense sostre per fotre’ls fora de Tarragona (hi anirà ell, fent el còmput?), que si demanaré explicacions a TV3 per la retransmissió del Llagostera-Nàstic… Ho admeto, director. Sóc un fan total d’aquest noi. Ha nascut una estrella. Ves que no acabi estrellat, però.

Ja hem deixat enrere una nova festa major de Sant Pere, a Reus. Aquests dies la ciutat estava preciosa. Carrers, places i balcons engalanats, i gresca fins ben entrada la nit. Són dies en què et trobes tothom, dies en què es viu aquella típica situació que et creues amb algú que se suposa és amic (o amiga) i et gira la cara tot fingint que no t’ha vist. I són dies, també, en què alguns pelacanyes baixeu i us ho passeu prou bé envoltats de ganxets. Que ja ho tenim, això, aquí, som hospitalaris.

Un tarragoní il·lustre m’explicava al carrer Llovera que la dona i ell vénen cada any perquè la festa els agrada i tot fa goig. I amb la boca petita em va dir que algunes coses que passen per Sant Pere “ja les voldria, ja, a Tarragona”. Sí, estimat amic. A Reus som pioners en moltes coses, i a la capital més d’un cop (i de dos, i de tres) us inspireu en les nostres iniciatives. Cap problema, home. Ja n’inventarem de noves, nosaltres, per seguir anant un pas per davant.

Enguany hi ha hagut marro. A veure, de fet sempre en tenim. En Carles, l’alcalde, i l’Alícia, la seva sòcia del PP, se les han tingut tota la festa. Ara ella l’ha plantat, ara ell ha dit que si això o que si allò. Semblen una parella d’enamorats, director. De culebrot, a més. Entre baralles i reconciliacions ens tenen ben distrets. I després hi ha un xicot nou, n’Àlfred Pitarch (sí, sí, amb accent), d’ERC. Es veu que és actor amateur. Li auguro un gran futur a la política, doncs. Estar dotat per a la comèdia és bàsic, en aquest món.

La cosa és que durant la tronada els nostres responsables polítics s’han hagut de sentir dir de tot. Vaja, mira que em sap greu. Després de tot, però, la gent el que vol és passar-s’ho bé i gaudir la festa i la ciutat, i un cop s’apaguen els llums i comencen a petar tots els masclets, l’un darrere de l’altre, la joia reusenca t’omple per dins i t’oblides dels totxos que hi tens manant a l’ajuntament. Llàstima que després de la tronada hi hagués una mena de piromusical lent, lentíssim, fet amb desgana i en què diversos ninots en flames que es movien com autòmats em van recordar aquells cartells d’hotel de carretera que surten a les pel·lícules, fets de llums de neó.

És a dir, que a Reus no tot ho fem bé. Jo, de vosaltres, el piromusical ganxet no el copiaria. Després de tot, el vostre concurs de castells de foc és excel·lent. Ara, si n’heu de fer un, a qui hi posaries, d’autòmat que crema? Va, que no vull ser dolent i posar-te en un compromís.

Ah, i deixa-m’ho dir o rebento. L’any vinent tornarem a tenir derbi a la 2a B.

Ben cordialment,

Ganxet emmascarat


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *