Carregant ...
Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Sin título

Estimat director,

L’altra tarda berenava amb un amiga que tenim en comú a la Plaça de la Font. Érem en una terrassa, envoltats de guiris d’aquells amb xancles i mitjons. La moda britànica, es veu.

Per cert, molta oferta cultural i turisme de qualitat, a Tarragona, però aquella colla s’estava fotent litres i litres d’una sangria d’aspecte sospitós. Per allà a prop, a banda de coloms i paneroles, també hi teníem unes altres bestioletes, uns nanos escandalosos jugant a futbol. Els pares, a la vora, ni se’ls miraven. Ni els vigilaven. I clar, com ja t’ho deus poder imaginar, va passar el que havia de passar.

Un dels nois, per cert amb una samarreta d’Espanya (jo més m’estimo la d’Holanda, mira), va xutar amb les totes seves forces mentre per darrere una àvia del barri passejava distreta.

I pam, tu. Diana. Deu punts. Quina una es va formar! La pobra iaia buscant les ulleres i les dents per terra. I els pares? Ai, sí, els pares. Doncs amb prou feines la van ajudar a aixecar-se. I para de comptar.

La premsa de la capital n’ha parlat últimament, d’aquest problema. De fet, es veu que passa constantment. Els pares d’avui són tan cool, tan hipster i tan verds i solidaris i tolerants que no se’ls acut renyar els nens, no fos cas que la canalla els quedi traumatitzada.

Ells, allà tranquils fent una Rosita (bé, de fet unes quantes) i els nanos fotent puntades a la bimba. I ja està. Quina escena més guai, oi? Doncs no. Es veu que cambrers i empresaris de la zona ja han fotut el crit al cel.

Que per què? Home, tu diràs. El futbol de carrer els espanta la clientela. Quan ja pagàvem, un altre ganxet infiltrat em va explicar que és força habitual que volin plats i gots per una xilena mal executada, i que més d’un cambrer s’ha fumut de lloros tot intentant esquivar els Messi i Neymar de torn.

I això de qui és culpa, estimat director? Dels pares, que només pensen en els discos de Mishima i no pas en fer un cop d’ull als nanos, de vegades? O de l’Ajuntament, que ni ho regula ni hi diu res?

Pensa-hi, amic meu. I el proper cop que ens trobem per fer un cafè en parlem. Per si de cas, però, du proteccions, no fos cas que encara rebem una bona pilotada.

Ep, però abans de dir-te adéu una altra cosa. Està molt bé que els restauradors es queixin. Però aquí, si ens comencem a queixar tots, els pacients veïns de la Part Alta també en deuen poder dir unes quantes, de coses, dels bars i pubs de la zona. Soroll, crits, pixats al carrer, nits d’insomni… I l’Ajuntament, què fa?

Salutacions,

Ganxet emmascarat


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *