Carregant ...

Pagant, Santa Tecla canta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge de la presentació del marxandatge oficial de les Festes de Santa Tecla, que es va dur a terme a la sala cultural d'El Corte Inglés de Tarragona (Font: Ajuntament de Tarragona).

Imatge de la presentació de la imatge i el marxandatge de les Festes de Santa Tecla, que es va dur a terme a la sala Ámbito Cultural d’El Corte Inglés de Tarragona (Font: Ajuntament de Tarragona).

 

Pagant, Santa Tecla canta, i si cal, organitza rodes de premsa de les festes populars de la ciutat en superfícies comercials. La nostra puríssima patrona, davant la situació d’escassedat de les arques municipals, s’ha passat a la mala vida. I, esclar, això implica renunciar a alguns valors ètics. Ella, una dona ferma, que va resistir estoicament els intents dels romans d’assassinar-la, ha acabat sucumbint a les forces del patrocini privat, i ara professa l’indeleble lema de la Bruja Avería: “¡Viva el mal, viva el capital!”.

El passat dimecres 16 de juliol, l’Ajuntament de Tarragona va presentar el cartell i el marxandatge de les Festes de Santa Tecla a la sala Ámbito Cultural d’El Corte Inglés. Mentre la gent comentava el disseny de Jordi Caralt, que compta amb el Lleó com a protagonista, i que sembla que ha tingut bona acceptació, jo no em podia treure del cap un parell de qüestions: per què s’havia celebrat la roda de premsa al Corte Inglés? Per què no es podia dur a terme a la Casa de la Festa, o en qualsevol altra dependència municipal?

L’acord de patrocini amb El Corte Inglés, que aporta 10.000 euros a les Festes de Santa Tecla, i que vendrà el marxandatge oficial en els seus magatzems de Tarragona, especificava aquesta condició. “Ells volien col·laborar directament amb un acte concret, i ens va semblar que la presentació del marxandatge, que és la part més comercial de la festa, era la que més s’hi adequava. Evidentment no hi hauríem fet la presentació del programa de festes, per exemple”, respon Begoña Floria, regidora de Cultura, que treu ferro a l’assumpte. Per altra banda, des del consistori tarragoní reconeixen que el 2012 ja van presentar-hi la imatge del Concurs de Castells.

Entenc perfectament que els ajuntaments, i la majoria d’entitats culturals, depenen, en més o menys mesura, del finançament privat per organitzar actes i bastir programacions atractives. I em sembla raonable que aquests mecenes, que solen ser grans empreses, tinguin, fins i tot, una presència destacada en rodes de premsa i actes de comunicació pública oficials. No obstant, crec que no cal arribar a l’extrem de les genuflexions, és a dir, de presentar la imatge d’unes festes populars en un centre comercial. L’organitzadori més tenint en compte la seva condició, hauria d’haver acollit l’esdeveniment en un dels seus espais. I, de fet, hauria estat una bona oportunitat per reivindicar i refermar la Casa de la Festa com a punt de trobada de la festa major tarragonina.

Si ens fixem en altres festivitats catalanes declarades “festa patrimonial d’interès nacional”, les maneres de fer són diametralment oposades a les del nostre consistori. A Berga, per exemple, les rodes de premsa de la Patum, que per cert, disposa d’un conveni de col·laboració amb Estrella Damm, que injecta 15.000 euros fixos anuals a la festa, s’organitzen a l’Ajuntament, normalment a la Sala d’Agermanaments. En el cas de Mataró, ens consta que la presentació de la imatge i el cartell de Les Santes 2014 es va dur a terme a Can Palauet, on el mes de juliol instal·len la botiga de Les Santes. A Vilafranca del Penedès, els administradors de la festa van desvetllar la imatge de la festa major, el gener passat, a l’espai Km 0 Enoturisme Penedès—on conviuen l’Oficina de Turisme de Vilafranca i la seu del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès—, i al maig van presentar el marxandatge de la festa major al campanar de l’església de Sant Joan. Ni tan sols a les Decennals de Valls de 2011, amb una inversió privada d’un milió i mig d’euros, van anar a parar a les cases dels patrocinadors per fer-hi rodes de premsa.

A Tarragona també coneixem altres formes de patrocini menys agressives, que fa anys que es materialitzen. Es fa extremadament difícil imaginar la presentació de la imatge i els productes oficials de les festes, o d’un element nou del Seguici petit, a la indústria petroquímica. El govern municipal no hauria d’ignorar que les festes majors són patrimoni de tots els tarragonins, i no de les empreses que, en part, les sostenen. Sense ànims de pontificar—que consti per escrit—, però potser caldria establir uns límits ètics de patrocini més respectuosos amb el caràcter popular de la festa, i aprofitar, de nou, espais com la Casa de la Festa per a les rodes de premsa. 



Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Pagant, Santa Tecla canta”

  1. Josep Salvat ha dit:

    No entenc la polèmica que vol crear el periodista que escriu la notícia. El Corte Inglés aporta diners a les festes de Santa Tecla i no trobo malament que el marxandatge de les festes es presenti a les seves instal·lacions. La qüestió és criticar per criticar. I comparar per comparar, Tarragona amb d’altres llocs. Per cert, sembla ser que el senyor Enric Garcia es l’unic que s’ha preguntat el tema aquest, la resta de tarragonins i tarragonines parlen del disseny, si el Lleó tal o el el Lleó qual. Santa Tecla és tradició, però no està renyida amb la modernitat, amb els patrocinadors i amb què es faci una presentació en un centre comercial.

  2. Enric Garcia Jardí ha dit:

    Bon dia, senyor Salvat.

    1. No es tracta d’una notícia, sinó d’un article d’opinió, i com a tal, està etiquetat en la secció d’opinió. Crec que el matís és substancial.

    2. Que vostè tingui una opinió sobre el tema—tan legítima com la meva—, no vol dir que tot Tarragona pensi igual que vostè. No sigui tan vanitós. Li puc assegurar, com a integrant d’una entitat del Seguici Popular de la ciutat, que conec més d’una desena de persones que van compartir la mateixa indignació que servidor, que es van fer la mateixa pregunta, i que també consideren que existeix un conflicte ètic. No sóc un boig purista que ha aparegut de sota terra.

    3. Altra cosa és que la resta de mitjans en fessin ressò d’una altra manera. No obstant, com a periodista crec que hem de fomentar l’esperit crític, i sobretot, la crítica constructiva—i crec, modèstament, que aquest article respon a aquesta voluntat.

    4. Comparar per comparar? Es tracta de festes populars que, com la de Santa Tecla, estan catalogades com a “festa patrimonial d’interès nacional”, i no arriben a aquests límits amb el patrocini. Els periodistes de la resta de poblacions, i les persones de les respectives regidories de cultura amb qui vaig conversar, restaven perplexos quan se’ls preguntava on celebraven aquest tipus d’esdeveniments. Per cert, tal com es diu a l’article, Estrella Damm, a la Patum de Berga, aporta 5.000 euros fixos més que el Corte Inglés aquí, i utilitza unes formes de patrocini menys agressives. La comparació no és gratuïta, em sembla.

    5. Celebro que les empreses privades aportin diners a la festa i que s’hi impliquin. Vull que es respecti el caràcter popular de la festa, però no estic en contra de la “modernitat”, o millor dit, entenc el context actual. No obstant, crec que s’han de marcar límits ètics als acords de patrocini, i personalment, en aquest cas, crec que el consistori es va excedir. Parlo de trobar un punt d’equilibri més elegant.

    De ben segur que fruït del debat podríem arribar a punts en comú. La divergència d’opinions pot ser enriquidora.
    Ben cordialment,

    Enric

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *