Estimat director,
El meu darrer article en aquest espai, que vaig titular Fora de joc ha aixecat certa polèmica. A l’espai de twitter (poseu-hi l’enllaç https://twitter.com/masked_ganxet) on de vegades despotrico de vosaltres, pelacanyes, n’hi ha hagut uns quants a qui els ha tret de polleguera que un ganxet (on s’és vist, això?) els digui que allà a la Part Alta fer-hi un cafè pot ser un esport de risc. Jo, que en el fons sóc bona persona malgrat haver nascut a la capital del Baix Camp, ja l’he convidat a fer una copeta a la Plaça del Mercadal per llimar asprors. Però res, tu. Em va respondre que ell “mai” posaria als peus a Reus. Carai, quin caractot.
Això m’ha fet pensar en la rivalitat que fa anys i panys que uns i altres mantenim. Jo, reusenc de cap a peus però un enamorat de Tarragona, m’ho miro des d’una certa distància i fent-ne conya. Tu ja saps que m’agrada fer salsa, director. Trobo que hauríem de treballar plegats per tirar endavant el territori, com diu el vostre batlle Ballesteros. Ai, el pobre. Se li ha girat feina amb això de la imputació. I ell, que habitualment és així com tranquil, ha estat ben ràpid aquest cop. Ha convocat els mitjans amb caràcter d’urgència i ha proclamat la seva innocència. Mals temps, per als nostres polítics. Ja no ens refiem d’ells ni tan sols quan aporten proves de la seva netedat.
El més sorprenent de l’afer és que dels 44 alcaldes de la FMC (la Federació catalana de municipis), tan sols se n’han lliurat tres, de la imputació. I un d’ells, mira tu, és el nostre estimat Carles Pellicer, el líder del l’ajuntament ganxet. Em consta que encara corre per la Plaça del Prim ruixant-se amb cava. És el primer cop en molt de temps que surt als diaris i no li cauen hòsties per tots costats.
I què me’n dius, d’això d’en Pujol? És que no hi ha un pam de net! No obstant, i sense voler justificar-lo, oblidar-se de les coses és molt normal. Ens passa a tots. Allò que de sobte et poses uns pantalons i hi trobes un bitllet de 20 euros. I quina alegria, oi? Doncs ve a ser el mateix, això del Molt Honorable. Un dia es va llevar i va recordar que a Suïssa hi tenia uns dinerons. Uns quants més, d’aquests 20 euros que jo deia. Però vaja, res, per tapar quatre forats i para de comptar.
Les reaccions no s’han fet esperar. Tothom s’ha mostrat decebut (que no pas sorprès, que curiós) i n’hi ha que alguns que demanen dimissions i en fan befa. Són els mateixos, en alguns casos, que estan imputats per pagar sous en negre i tota la pesca, però mira. Fins i tot en això són solidaris. Tots volen acabar als jutjats, es veu. I a CiU, mentre, diuen que això no aturarà pas el procés (què han de dir?) i que és un “assumpte personal”. Ja t’ho faràs, Pujolet. Home, doncs no. En Mas i companyia haurien de valorar-ho, tot això.
I així, mentre ells s’esbatussen i s’obliden de pagar impostos i es passegen per la llotja del Camp Nou, nosaltres, els mortals, ho païm tot i anem tirant. A més, amb la calor que fa és que ens és igual, que la política faci pudor de podrit. Potser per això els senyors de Madrit aprofiten que estem més pendents de la platja que dels diaris per aprovar lleis que ens acabaran abocant al desastre.
Apa, i ara me’n vaig a la platja de Reus. Tarragona, en diem.
