Carregant ...

Les cançons que parlen de Xavi Sarrià

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Xavi Sarrià llegint un fragment del primer capítol de la novel·la "Totes les cançons parlen de tu".

Xavi Sarrià llegint un fragment del primer capítol de la novel·la “Totes les cançons parlen de tu”.

 

Feia temps que li rondava pel cap publicar una novel·la. Ho havia intentat amb una de tipus futurista, però el resultat, que no l’havia convençut, havia quedat desat en un calaix. Tampoc no era el millor moment per submergir-se en un procés de reescriptura, o de reestructuració del text. Calia concentrar tots els esforços en una altra tasca. Xavi Sarrià, vocalista dels Obrint Pas, estava preparant, aleshores, les lletres de Coratge (2011), el darrer disc del grup valencià, que el passat mes de maig va acomiadar-se indefinidament dels escenaris. Mentre escrivia el primer tema, La vida sense tu, Sarrià va descobrir el marc de la novel·la que anhelava: “La cançó parla de València, de quan vam començar, és una mirada enrere per intentar recordar i per crear el referent d’eixes batalles que vam viure a València, i que no es coneixen”. “Era la nostra història”, hi afegeix.

El llibre, intitulat Totes les cançons parlen de tu (Sembra Llibres, 2014), narra la història de l’Ivan, un jove que retorna a València, on “s’enfronta amb els seus records, les seves antigues vivències”. L’esguard retrospectiu ens condueix a l’any 1992, justament quan Sarrià i els seus amics eren encara adolescents. “Érem les primeres generacions que podíem créixer en un context de democràcia, amb el català a l’escola; i ens enfrontàvem a una societat canviant i a una València que derivava cap a la dreta”. Efectivament, durant la dècada dels noranta, Rita Barberà assumia l’alcaldia de València i Eduardo Zaplana ocupava la Generalitat Valenciana. La novel·la, segons Sarrià, retrata una València “alternativa”, que defuig el relat oficial, i de la qual ell n’és un bon coneixedor, perquè la va viure en pròpia pell.

“No volia parlar tant del conflicte extern com del conflicte intern”, puntualitza, tanmateix, Sarrià. Aquesta València resistent és tan sols el complement circumstancial d’”una història de sentiments, de ferides que encara estan obertes”. El personatge protagonista i els seus amics viuen en un barri obrer, on expressen les seves inquietuds diferents subcultures, des dels skinheads fins als primers skaters, i on freqüenten les friccions per motius ideològics i irromp la xenofòbia amb l’arribada dels primers africans. “Ells són molt valents a l’hora de clavar-se en problemes, però són covards, o els fa vergonya, o senzillament no s’atreveixen a explicar els problemes que viuen de portes cap endins, a les seues cases”, diu Sarrià referint-se a Ivan i els seus amics. “La novel·la s’endinsa en eixos blocs d’edificis i parla de la història de les seues famílies”, declara.

Per harmonitzar els sentiments d’aquest mosaic de personatges, Sarrià es recolza en la música, pilar fonamental de la seva trajectòria personal i professional. “La música té eixe poder: pot acompanyar-nos quan estem tristos, quan estem feliços, però també ens ensenya una sèrie de maneres d’entendre el món, ens dóna, en definitiva, moltes claus per a la vida”, manifesta. Les cançons esdevenen motiu conductor de l’obra, i d’entre les pàgines del llibre ressonen des dels Al Tall, Lluís Llach, Ovidi Montllor i Daniel Viglietti dels pares fins als Kortatu, Negu Gorriak i Extremoduro dels “xavals” d’esperit rebel. Una polièdrica banda sonora del llibre que està disponible a la xarxa, en una llista d’Spotify. Són les cançons que parlen de Xavi Sarrià, del país de l’olivera que els especuladors pretenien convertir en el país del totxo, de les vivències d’una generació hereva del valencianisme fusterià que està constatant, amb delit, com l’esperança, a poc a poc, renaix.


LA VIDA SENSE TU, ESTELLÉS, I LA UNITAT DE LA LLENGUA

A tall d’anècdota, l’esmentada cançó que va encendre la bombeta del Sarrià novel·lista—anteriorment ja havia publicat Històries del paradís (Bromera, 2008) un llibre de relats curts—, s’inicia amb uns versos del Cant a València de Vicent Andrés Estellés, el poeta burjassoter que va confessar, en el Mural del País Valencià, que havia retrobat la unitat de la llengua catalana a Tarragona.

Estellés, com Joan Fuster i tants altres escriptors del País Valencià, van trepitjar repetides ocasions la Llibreria La Rambla, espai en el qual Sarrià presentà la seva opera prima novel·lística. Qui sap si el tornarem a veure a la ciutat per presentar una segona novel·la, després de la bona acollida que està tenint Totes les cançons parlen de tu. L’escriptor Xavier Aliaga, en un article al setmanari El Temps, ja ha manifestat públicament que ell ho té clar: “Per si algú tenia dubtes, Sarrià no està fent un parèntesi en la seua carrera musical amb una mica de turisme literari. Ha vingut per restar-hi”.

 

 

Imatge de la coberta del llibre, que es va presentar a la Llibreria La Rambla.

Imatge de la coberta del llibre, que es va presentar a la Llibreria La Rambla.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *