Carregant ...

La corrupció i el debat sobiranista

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Aquest dissabte, s'ha desplegat a l'Amfiteatre de Tarragona una gran lona amb un missatge adreçat al primer ministre italià, Matteo Renzi, perquè tingui en compte la voluntat dels catalans de votar el seu futur com a poble el proper 9 de novembre (foto: Anna Plaza)

Aquest dissabte, s’ha desplegat a l’Amfiteatre de Tarragona una gran lona amb un missatge adreçat al primer ministre italià, Matteo Renzi, perquè tingui en compte la voluntat dels catalans de votar el seu futur com a poble el proper 9 de novembre (foto: Anna Plaza)

La confessió de l’expresident Pujol ha irromput amb força sobre el debat sobiranista, amb un impacte incert. A curt termini, la caiguda del símbol del nacionalisme conservador comportarà incredulitat i decepció entre aquells qui el tenien per referent moral, que no són pocs. Però a mitjà i llarg termini, aquests casos de corrupció reforçaran l’argument independentista.

La raó és senzilla: un context de corrupció generalitzada exigeix un canvi democràtic i profund com el que l’independentisme té per idea força, mentre que l’unionisme, definit per la seva continuïtat (lògicament) i pel seu immobilisme (històricament), no està en condicions d’oferir canvis significatius en aquesta direcció.

Aprofitar el frau de l’expresident per a deslegitimar la consulta del 9N, com es fa des d’alguns sectors, és tant com utilitzar la corrupció de les elits per a retallar els drets democràtics de la ciutadania. Les mobilitzacions del “Tothom a la plaça de la Font“, previstes per l’11 de setembre a les 11h del matí, dirimiran si tinc o no tinc raó.

D’igual forma, pretendre fer extensiva la (ir)responsabilitat de Jordi Pujol al conjunt de la ciutadania partidària d’una Catalunya independent passa per alt el nimi detall de que “l’honorable” president era contrari a la independència quan va incórrer en frau fiscal. I passa per alt, òbviament, que cadascú és responsable dels seus actes. No som els ciutadans honrats, ni les idees independentistes, els hipotètics culpables de frau fiscal.

En aquest sentit, són reveladores les declaracions de Javier Zarzalejos -exdirector de l’ABC-, qui al seu article “‘Qué coño es la UDEF?’ El Estado, señor Pujol” (El Confidencial, 8/8/2014), afirma de l’expresident que “se le consintió este continuo comportamiento corrupto mientras el ex presidente de la Generalitat se instaló en la política de ‘la puta y la Ramoneta‘, es decir, en una soportable ambigüedad que no amenazaba la integridad del Estado”.

Amb altres paraules, si en Pujol s’hagués estalviat  la conversió independentista, ell i la seva família gaudirien de plena impunitat. Costa trobar un exemple millor que aquest per caracteritzar un estat estructuralment corromput, en el qual la justícia s’exerceix per venjança i amenaça més que per principi. A quantes persones corruptes més està encobrint l’Estat per raons polítiques?

Certament, el cas Pujol ens recorda que espanyols i catalans som iguals en matèria d’honradesa i corrupció. Però la qüestió no és allò que som sinó allò que volem ser i com ens organitzem per tal de ser-ho. En el debat sobiranista, quina alternativa política suposa una millor oportunitat per regenerar les regles del sistema democràtic? Aquest és l’interrogant que donarà avantatge a l’independentisme, el projecte del qual gaudeix d’unes dosis de canvi, democràcia i credibiitat que ni l’immobilisme ni el reformisme reactiu poden oferir.

Una gran mosaic amb la senyera a les grades de l'Afiteatre, en l'acte organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana (foto: Anna Plaza)

Una gran mosaic amb la senyera a les grades de l’Afiteatre, en l’acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (foto: Anna Plaza)


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *