Carregant ...

Una diada de Sant Magí antològica

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona (CEDIDA: Dani Seró).

Cinc de nou amb folre descarregat per la Colla Jove Xiquets de Tarragona (CEDIDA: Dani Seró).

 

La calor, la gentada carrer Major avall, la presència entre el públic de castellers d’altres comarques, les ulleres de sol d’alguns ressacosos. Tot això ja ho coneixen de sobres. És el pa de cada diada castellera de Sant Magí. El que converteix l’actuació que es va viure ahir a Tarragona en antològica són, si em permeten l’expressió, els castellassos que s’hi van bastir.

La plaça de les Cols, on la bellesa i la tradició es conjuguen, va comprovar durant uns segons com una altra catedral, de nou pisos, feia la competència a la Seu tarragonina. La prova que ho documenta, la fotografia de Dani Seró que ha circulat per les xarxes socials i que els liles retindran durant molt de temps a la retina. Qui sap, potser aquest castell serà carn d’un futur documentalles imatges d’arxiu del tres de nou amb folre descarregat el Sant Magí de 1994, gravades amb una càmera Super-8, són una joia que es llueix al flamant 20de9, i que de ben segur van servir per motivar els castellers. La gesta bé s’ho valdria, a més, ja en van sis consecutius descarregats. Malgrat tot, a la ronda de pilars, els més exigents, que en altres ocasions ja havien protagonitzat l’anècdota, demanaven des d’un balcó de la plaça el pilar de vuit amb folre i manilles als del Cós del Bou, amb un interrogant i el dibuix d’una tifa. Però de res van servir les provocacions amables. La Colla Jove Xiquets de Tarragona va completar l’actuació amb un nou de vuit ferm que va patir un despenjament de la canalla, el tres de nou amb folre i un pilar de sis. Els liles ja tindran ocasió, en els propers dies, de continuar fent salts qualitatius, amb un final d’agost exigent (El Catllar, L’Arboç, Sant Fèlix).

Imatge del dos de nou dels Xiquets de Tarragona, que va meréixer l'ovació de tota la plaça.

El dos de nou dels Xiquets de Tarragona va meréixer l’ovació de tota la plaça (CEDIDA: Loreto Conesa).

De les camises ratllades brollaven llàgrimes d’alegria. I entre els mocadors agitats enlaire al ritme de les gralles, un reconegut casteller, pujat a les espatlles d’un homòleg, agraint al cel el que acabava de viure. Es tractava de Quico Pino, aquell home baixet, de pell morena, que molts recordem baixant el pilar caminant, i que ja fa cinc dècades que fa castells. Els Xiquets de Tarragona van fer història amb un dos de nou amb folre i manilles que per primera vegada portaven a plaça, i que van saber acompanyar de dos castells més de nou pisos—el tres i el quatre—i d’un recuperat pilar de sis. Ja són colla de gamma extra, etiqueta que ja feia un parell d’anys que perseguien amb el cinc de nou amb folre, i que s’han guanyat a pols amb un castell que va fer vibrar la plaça de les Cols per tots els cantons.

Així com els matalassers han canviat de porta d’entrada a la gamma extra, els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han passat d’obcecar-se amb el carro gros a carregar el tres de vuit. El pilar de sis, descarregat per primer cop pels de Jordi Gaya enguany a La Pineda, se’ls va resistir aquesta ocasió, potser per l’esforç ja consumit en una diada brillant, on també van descarregar el cinc de set i el dos de set, castells que anys enrere eren el somni de final de temporada.

El capteniment d’uns Xiquets del Serrallo que han ajornat l’estrena del quatre de vuit per a més endavant demostra saber fer. Un cinc de set que a l’edició anterior de Sant Magí se’ls va estroncar, el set de set i el quatre de set amb l’agulla els fan valedors d’una actuació digníssima, i sobretot, molt precoç. Tots ens fem la mateixa pregunta, que a més és extensible a la resta de colles castelleres de la ciutat: què podríem arribar a veure en els propers mesos? El gran nivell del món casteller en general, i la progressió de les quatre colles tarragonines, que han convertit la tradicional jornada de Sant Magí en una actuació de límits, és il·lusionant. Esperem que Tarragona pugui tenir el goig de disposar aviat de dues colles de vuit—ara ja podem dir que en tenim dues de gamma extra, orgull només a l’abast de Valls—, i que totes quatre continuïn superant noves fites. Que la festa no s’aturi!

 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *