Onze de Setembre de 2012. Acte institucional de la Diada a Tarragona. En l’ofrena floral al monòlit a Rafael Casanova la persona més aplaudida és Albert Cortés, un veí de Residencial Palau, treballador de l’administració pública i casteller de la Colla Vella Xiquets de Valls. Cortés -desconegut per a la majoria d’assistents – és a l’acte en qualitat de coordinador de l’Assembla Nacional Catalana al Tarragonès.
Els aplaudiments a un tarragoní que no havia participat fins llavors a l’acte oficial de la Diada i els crits d’independència que l’acompanyen són el símptoma que indica el canvi de paradigma i objectius per a una part majoritària de la societat tarragonina i catalana; són un presagi del que succeirà poques hores després a Barcelona: una manifestació multitudinària, amb més d’un milió de persones al carrer, a favor del dret a decidir i darrere la pancarta ‘Catalunya, nou estat d’Europa’.
El gest simbòlic que es produeix aquell matí, a quarts d’onze, amb el representant de l’ANC desborda per primera vegada en molts anys l’acte que organitza l’ajuntament amb motiu de la Festa Nacional. Un acte repetitiu i anodí que no ha canviat d’esquema des de fa lustres: discurs de l’alcalde, ofrena d’una vintena llarga d’entitats i institucions, un parell de cançons tradicionals a càrrec del cor Gregal, els pilars de les 4 colles castelleres i el comiat amb el Cant del Segadors dirigit per la Banda Unió Musical de Tarragona. Els assistents són els representants de les institucions, entitats i partits polítics i unes poques desenes de simpatitzants de cada formació: no més de 200 persones.
Conec molt bé la forma i el fons de l’acte de l’Onze de Setembre, perquè el vaig presentar -a petició de l’ajuntament- durant una desena llarga d’edicions (sis de manera consecutiva, entre el 2007 i el 2012, amb el govern de Ballesteros). El malestar, però, d’una part de la societat civil de Tarragona en relació a la manera de commemorar la Diada a nivell local ja s’havia expressat abans. El 2010, una coordinadora formada per diverses entitats, bàsicament de l’esquerra independentista o vinculades a la cultura tradicional, havia començat a organitzar tot un seguit d’activitats populars i lúdiques al voltant de la plaça del Fòrum, carrer Merceria i plaça de les Cols. Li volien donar un caire festiu i reivindicatiu a la Diada Nacional i després s’hi van afegir les colles castelleres canviant la tradicional actuació d’horari i lloc: al migdia, al pla de la Seu. La imatge de les últimes ‘diades’ és la de milers de persones celebrant la festa per la Part Alta. Un altre símptoma dels canvis que s’estaven produïnt a la societat tarragonina.
No cal repassar aquí l’èxit de la convocatòria ja esmentada del 2012 a Barcelona o de la Via Catalana del 2013 que va lligar de manifestants més de 400 quilòmetres des d’El Pertús a Alcanar. Ara, l’ampli moviment transversal que reclama poder votar el 9 de novembre convoca els ciutadans a dos actes l’Onze de Setembre de 2014: la V gegant a la Diagonal i Gran Via de Barcelona i, prèviament, al matí, concentracions davant de tots els ajuntaments de Catalunya.
A Tarragona, l’ANC vol aplegar milers de persones a la plaça de la Font el dia 11 a les 11 del matí per demostrar que són majoria els que volen exercir el seu dret a decidir el futur polític del país. L’alcalde Ballesteros rebrà una delegació de l’entitat al seu despatx de l’ajuntament i, per primera vegada en molts anys, introduirà un petit canvi a la seva agenda de la Diada, després de l’ofrena floral a Rafael Casanova i abans de l’acte de record a Salvador Allende.
Els temps s’acceleren a un ritme vertiginós. L’acte oficial de Tarragona -carrincló i folklòric- forma part del passat, d’una època ja superada, i perd protagonisme davant l’empenta de la majoria social, formada per àmplies capes mitjanes i populars, i professionals de tot tipus que s’incorporen a un independentisme no identitari, sinó basat en qüestions econòmiques i vinculades al benestar social i la qualitat de vida. És el moviment transversal que es veurà a la plaça de la Font i a la V.
Acabo en clau estrictament personal: els organitzadors de l’ANC m’han demanat que condueixi la concentració i els parlaments davant de l’ajuntament l’Onze de Setembre al matí. Ho faré ben gustosament. En dos anys, hauré passat de posar la veu de l’acte institucional a la manifestació popular en el camí cap al 9-N. Un petit gest, dels milions que s’han produït en aquest país en poc temps, que simbolitza una nova era: volem més democràcia, reclamem el dret a decidir.
Senyor articulista-periodista professional i institucional de tota la vida, m’agradaria que em resolgués un dubte. Quan diu:
“L’acte oficial de Tarragona -carrincló i folklòric- forma part del passat, d’una època ja superada, i perd protagonisme davant l’empenta de la majoria social, formada per àmplies capes mitjanes i populars, i professionals de tot tipus que s’incorporen a un independentisme no identitari, sinó basat en qüestions econòmiques i vinculades al benestar social i la qualitat de vida. És el moviment transversal que es veurà a la plaça de la Font i a la V.”
Es refereix a què l’independentisme no identitari es troba només en els actes de l’ANC? De debò? Allà on s’hi reuneixen més “iaies” convergents, barretines i senyeres no estelades per metre quadrat? En canvi, a la ja tradicional marxa de torxes de les JERC de la nit abans, a l’acte polític de l’EI la nit abans, o als actes de la Coordinadora 11 de setembre, formada -encara que no ho vulgui- per més d’una trentena d’entitats… en tots aquests altres actes -que hi passa moltíssim per sobre- és un “independentisme identitari” el que s’hi respira, o més identitari que el de l’ANC? De debò? Demanar, per exemple, el reconeixement del projecte polític dels Països Catalans en un sistema social just, és més identitari que fer un mural amb la senyera, sense més? En quin cap cap?
Dit això, em sembla molt curiós que vostè, ex-director de Tarragona Ràdio i partícep de la institucionalització del que es mou a Tarragona (mitjançant parlaments que no rebutjava, entrevistes que no concedia a la ràdio, etc.) ara digui que cal congratular-se d’aquest canvi de xip de la ciutat en vers la Diada. Tothom té dret a rectificar, però em sembla a mi que vostè no ha canviat gaire, per exemple ignorant totalment qualsevol iniciativa popular o reivindicativa que no provingui d’una entitat institucionalitzada (colles castelleres, ANC, CCOOUGT, Òmnium, Casal Tarragoní, Ateneu de Tarragona, etc.). A vostè tant li fa que existeixi, des de fot més de 10 anys, una xarxa de moviments socials més o menys organitzats que han sapigut crear els seus espais, que han aportat coses positivíssimes a la ciutat quant a lleure, cultura, però també reivindicació social i nacional, que són motor de bona part del que passa en aquesta ciutat malgrat que sempre s’amagui la seva existència. Per tant, i aquí acabo, la seva retòrica és evident que és deliberadament falsa, i és que deliberadament, elogiant-ne uns, està amagant tota la resta.
Ai que no es va fer cap vot anticipat , ni menys cap consulta sobre la independència?, que es va realitzar una de les jornades de vot anticipat un 11 de setembre del 2010, en que el dia de consulta popular era el 17 d’Octubre a Tarragona? gràcies per oblidar-se de la gent que vam organitzar com vam poder, amb mil entrebancs de l’Ajuntament de Tarragona, i amb l’ajuda sincera de una centena d’entitats petites, gràcies. Ara ja fa quasi 4 anys, però pocs són els que s’enrecorden i potser altres donen el mèrit alguns integrants de l’ANC, quan actuals integrans de l’ANC, diria i espero que almenys possesin un vot, així fem ciutat , així fem país.
Felicitats per l’article i per mullar-te a títol personal. La “fotografia” de Tarragona està canviant i cada cop som més persones les que fem visible i sense complexes aquest canvi.
Ara és hora de remar en la mateixa direcció, cap a les urnes, i deixar rencunies o malentessos enrera. Ara, és l’hora!
El dia 11, a les 11h, a la plaça de la font. Allí estarem.