12 C
Província de Tarragona
Dissabte, març 16, 2024

Dos mesos (de l’11S al 9N)

Mural organitzat a l'Amfiteatre de Tarragona per l'ANC, el passat mes d'agost, dins la campanya internacional per buscar suports al dret a decidir dels catalans
Mural organitzat a l’Amfiteatre de Tarragona per l’ANC, el passat mes d’agost, dins la campanya internacional per buscar suports al dret a decidir dels catalans

De l’Onze de Setembre —tricentenari de la derrota de 1714, amb una nova convocatòria massiva, com la dels últims dos anys, per posar de manifest la voluntat del poble de Catalunya de decidir el seu futur—al nou de novembre —vint-i-cinquè aniversari de la Caiguda del Mur, data de la consulta en què el poble de Catalunya hauria de decidir el seu futur polític—. Dos mesos enquadrats en dues dates simbòliques en els que sembla que hagin de passar moltes coses.

 

El guió previsible, però, sembla bastant simple. Atesa la impossibilitat de convocar un referèndum —crida dels inscrits en el cens electoral i control de l’Administració electoral—, ja que el Govern espanyol ha rebutjat les diverses opcions per fer-ho —des de l’autorització d’acord amb el 149.1.32 CE fins a la reforma constitucional—, s’aprovarà una llei catalana de consultes no referendatàries —no es crida al cens electoral ni participa l’Administració electoral—. La diferència entre una cosa i l’altra pot semblar de matís al lector no especialista, però el cas és que aquesta diferència determina la recognoscibilitat del resultat per part de l’opinió pública, incloent-hi la internacional —en el primer cas, això està garantit; en el segon, depèn d’un marc legislatiu nou i d’una logística que s’ha de posar a prova—.

 

La nova llei catalana seria el marc legal que permetria convocar una consulta no referendatària amb la pregunta acordada el mes de desembre passat. Ara bé, a hores d’ara es vox populi que el Govern espanyol impugnarà la llei davant del Tribunal Constitucional, la qual cosa implica, d’acord amb el desenvolupament que fa la Llei Orgànica de l’article 151.2 CE, la suspensió automàtica durant cinc mesos. Aquesta suspensió representa que el marc legal per convocar la consulta resta en hivernació fins a la finalització d’aquest període, independentment de què el Tribunal Constitucional validés la llei catalana en una sentència futura.

 

En aquest punt, el Govern de Catalunya ha de decidir acatar el pronunciament del Tribunal Constitucional i no convocar la consulta, o bé no acatar-la i convocar-la de tota manera. Aquí es planteja una pregunta essencial: considera el Govern de Catalunya que el suport electoral que va rebre la força política que el sosté fa dos anys incloïa la convocatòria d’una consulta trencant la legalitat o no?

 

En aquest punt, el debat es desplaça de la legalitat a la legitimitat. Davant de la suspensió automàtica de la llei catalana —és important recordar que el Tribunal Constitucional aquí no té marge, ha de suspendre sí o sí en cas que el Govern espanyol invoqui el 151.2 CE—, cal plantejar-se si hi ha un aval popular per al trencament, és a dir, si el poble de Catalunya ha manifestat clarament la seva voluntat (legítima) de trencar amb el marc jurídic actual i iniciar un procés constituent. Això, però, és justament l’objecte de la consulta, de manera que no es pot donar per fet, a priori, que hi ha una voluntat majoritària de trencament.

 

Tot plegat, doncs, malgrat la frustració que pugui produir en molts ciutadans que voldrien ser consultats el 9 de novembre i que creuen que el Govern de Catalunya té un mandat clar en aquest sentit, condueix a un escenari on el més plausible —i recomanable— és que la consulta, finalment, no es convoqui. Ara bé, atès que aquesta no hauria estat possible per la voluntat inamovible del Govern espanyol—en aquest cas, contràriament al que succeeix amb el Tribunal Constitucional, sí que hi ha marge—, caldrà veure com respon la societat catalana a un bloqueig que la menysté d’una manera tan clara.

 

Els dos mesos que hi ha entre l’Onze de Setembre i el nou de novembre serien, doncs, si es compleixen les previsions, la representació d’una obra el guió de la qual és conegut. El determinant i l’incert arribaran a partir de la data de la consulta. Els dos anys transcorreguts des de l’Onze de Setembre de 2012 han escenificat el canvi en la centralitat del catalanisme, a partir del 9-N caldrà veure com aquesta centralitat troba el camí per manifestar-se en un procés que no serà necessàriament ni curt ni fàcil. Pensar, però, que utilitzar el marc jurídico-constitucional per impedir la consulta del 9-N és la manera de desactivar la qüestió catalana no sembla massa intel·ligent. Potser més aviat contribueix a augmentar la voluntat de trencament.

Jordi Jaria i Manzano
Jordi Jaria i Manzano
Professor de dret constitucional i ambiental URV
PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here