Advertisement Advertisement
Carregant ...

Convençuts de sempre i nous convençuts

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Les estelades van onejar durant tota l'estona a la Gran Via

Les estelades van onejar durant tota l’estona a la Gran Via

Ja és casualitat. Surts del lavabo d’un bar del carrer Rocafort i qui et trobes? Josep Lluís Carod Rovira.

Són dos quarts de set de la tarda i ja fa estona que la V s’ha anat fonent al tram del Tarragonès, el 48, a la Gran Via. Acalorats, morts de set (i sí, també amb ganes de fer un pipí per què no dir-ho), qui més qui menys s’arrecera a les cafeteries que hi ha de camí als autobusos. I enmig d’una d’elles, regentada per uns xinesos que estan fent l’agost al setembre, em trobo l’home que fa set anys va dir que el 2014 seria una bona data per fer un referèndum.

IMG_20140911_152434

Casa indepe al centre de Barcelona

Llavors Carod Rovira era el vicepresident del Govern català i el líder d’ERC. Ara està apartat de la vida política. I ahir no estava a la primera línia de la Via, ni davant els focus mediàtics. Estava assegut tranquil·lament i discreta amb la seva dona en un bar del carrer Rocafort. “Jo i la meva germana vam ser les primeres en fer pintades independentistes a Tarragona”, m’explica la seva dona. Eren els anys 70 i si bé la efervescència política era intensa, ser independentista no estava especialment de moda. I menys a Tarragona. Ja llavors ells n’eren uns convençuts.

Però, ves tu!, aquells pocs convençuts dels anys 70 s’han multiplicat i multiplicat… I ahir van omplir la Gran Via i la Diagonal. Me la bufa si eren 500.000 o 1,8 milions. Era molta gent. Molta. Disposada a aixecar el cul del sofà, a fer quilòmetres, a gastar-se diners, a passar calor, a treballar hores i hores de voluntari per reivindicar els seus drets i la llibertat. Al meu tram vaig estar envoltada de gent gran i petita. Nens a coll i persones d’edat assegudes en tamburets. Vam ballar al ritme d’una batucada, vam entrellucar castells de lluny, el nostre costat es va alçar algun petit pilar. Vam fer l’onada. Vam cridar In-inde-independència i Volem votar, volem votar volem votar!!

Molta gent gran va optar per portar cadiretes plegables de casa

Molta gent gran va optar per portar cadiretes plegables de casa

Això també ho veia venir fa set anys Carod Rovira. N’he recuperat les declaracions recollides en un article del Punt Avui (què faríem sense Internet?!). Eren de l’agost i m’imagino que en plena sequera informativa d’estiu devien caure com una bomba. “La gestió de l’Estat ajuda que cada cop hi hagi més independentistes” i “S’està creant consciència independentista per fatiga i cansament de Madrid”, deia. I tenia raó. Entre els centenars dels milers de persones que ahir es van mobilitzar segur que hi havia molts nous convençuts. Molts que han renunciat al vell somni federalista cansats de donar-se cops de cap contra la paret de Madrid. Quan no et fan ni cas, potser el millor es girar cua i marxar. No?

Fa quatre anys el que ahir va passar m’hauria semblat impossible. Sóc de Vila-seca. Territorio comanche, si em permeteu l’expressió. Ahir s’hi van omplir vuit autobusos. I l’alcalde, el convergent Josep Poblet, va recollir el compromís signat per una bona colla d’entitats del poble. Fa quatre anys, quan va començar el tsunami amb les consultes populars, no ho veia tan clar. L’Ajuntament no va posar cap trava a l’organització. És cert. Però tampoc li emocionava la idea. Els era incòmode. Ahir, quatre anys més tard, Poblet es va posar la samarreta vermella per anar a la V amb els indepes de Vila-seca.

El tram 48, a la Gran Via, estava ple de gent de Tarragona i els pobles del voltant

El tram 48, a la Gran Via, estava ple de gent de Tarragona i els pobles del voltant

El poble ha empès, des de baix. S’han vençut així moltes reticències. I els partits han hagut d’adaptar-se a la pressió i moure fitxa. Els agradés o no. Ha costat. Però aquí estem. Al 2014 i amb una consulta a la vista. Com va proposar Carod Rovira. Però ell encara va anar més enllà i, el 2008, en un llibre va dir: “Si Espanya no accepta un referèndum, el Parlament pot declarar la independència unilateralment”.

Esperem no haver d’arribar a aquest extrem. Votar no hauria de ser tan difícil. Al cap i a la fi, quan els va interessar van ser capaços d’aprovar una reforma exprés de la Constitució. I tot plegat per diners. Veieu com no és intocable?

IMG_20140911_112022

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca i president de la Diputació va recollir al matí el compromís signat per les entitats

De Vila-seca van sortir vuit autocars
De Vila-seca van sortir vuit autocars
Mòbils, tauletes, selfies... tot per immortlitzar el moment i seguir en directe què passava arreu de la V

Mòbils, tauletes, selfies… tot per immortalitzar el moment i seguir en directe què passava arreu de la V


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *