Carregant ...

Us veig molt bé d’edats (pel cul)

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El cartell commemoratiu del 500 aniversari.

Fa dos dies que no puc parar de cantar: “Els Borbons han arribat a Barcelona, i a mi em sua la xona, em sua la xona, em sua la xonaaaaaaaa!”. Els que hagueu vist Dames i Vells, segur que m’enteneu… I els que no… Bé, sapigueu que esteu a punt de morir de la més cotxina de les envejes. Una enveja tan cotxina, com cotxinos són ells. Aquests Dames i Vells que fa cinc cents anys que ens escandalitzen i ens fan riure. “Ohhhhhhhhhhh!!! Hahahahahahaha!” Què és primer l’exclamació o la rialla? Amb els seus versots no ho saps mai!

“No fan versos i cançons, sinó de luxúria i vanitats d’aquest món”, deia Ramon Llull dels joglars. I de luxúria i vanitats d’aquest món és del que parlen els nostres Dames i Vells. I per això se l’engullen a l’inici de l’espectacle. Pobre nostrat i beat Ramon Llull!! Qui li havia de dir que seria l’escollit per obrir un espectacle musical titulat “500 anys, una qüestió d’edats (pel cul)!!! Aixxxxxxx.

Del 1514 al 2114. Dels descobriment de la patata a l’holocaust que arrasa Tarragona i la converteix en Reus Mar. Així han reescrit la nostra història aquesta colla d’homenots indecents i de donotes amb titola. I m’encanta. Han aconseguit un espectacle brillant, petardu, divertit, rítmic i, el més difícil de tot, amb múltiples nivells de lectura. L’humor de broc gros hi és com cada any. Però també hi ha referències més elaborades.  El moment en què acusen de Reus d’haver deixat passar les tropes borbòniques és gloriós:

“Reus va dir: Vive la France!

I  de tant xupar/

els va sortir al menjar blanc”.

I quan se’n carden del setge de la guerra del Francès? Ohhhhhhh El tradicional desmai de la dama “Ai pobreta de mi”, acaba convertit en una recreació escènica de l’Estàtua dels Despullats, el monument als herois de 1811.

“Algun dia aquest martiri

Haurà de ser recordat!”

Patapam. El moment més tràgic de Tarragona convertit en una escena hilarant. I més difícil encara. Combinat amb les crítiques a les retallades en sanitat.

“Ui, són les tres.

Si és un infart,

Per a Joan XXIII

Ja és tard”

Clavat, rodó. I surts del teatre tenint la sensació que no se’ls ha escapat res. Evidentment se’n carden de Pujol, de la negativa del PP a la consulta, de l’espardenya de la CUP, dels deu anys del Prestige, dels sobres del Bèrcenas, del cavernícola del Cañete, de la fitipaldi de l’Aguirre, el borratxo de l’Ortega Cano i la farlopera de l’Esteban, fins i tot de la mòmia de Prim… Tothom hi surt retratat, tothom!! I sobretot el titella de l’alcalde. Ohhhh, gran Ballesteixons!!! Als seus peus!!! “Enguany m’he reconciliat amb Dames i Vells”, em deia un amic. És un d’aquells que pensa que des del canvi de govern municipal s’havien estovat i rebaixat el to de crítica. Doncs ja no ho pot dir.

“ Qui no té boca

Mai no s’equivoca”

Canta Ballesteixons.

“Sóc l’Obama dels alcaldes.

En resum són un titella.

Jo penso estimats tarragonins

Que si em seguiu votant

Em podeu xupar la polla!”

Ole tu!! Retratat com ell sol, com el líder indecís del partit veleta, que no es defineix ni sobre les dietes que ha de cobrar!

I totes les punyalades, enguany Dames i Vells les han revestit d’una estructura de cançons delirants que es claven a la memòria i que ressegueixen tots els registres. Dels ritmes moriscos, de l’escena de 1614, a la chanson française, de 1814, al cabaret de 1914 i el brillant cha cha cha, amb què Pere Navarro i Fermí Fernández canten a la patata, el 1514. I entre escena i escena, mentre darrera el teló es canvia l’escenografia, petits interludis que barregen la tonada de Dames i Vells amb Mozart, Bethoven, Shakira i fins i tot la banda sonora de Tiburón! Bravo per Quim Miracle!

I encara estic dubtant amb quina tornada em quedaria. La dels Borbons i la xona? O la morisca:

“Menja’m la petxina jalal!

No que és de gorrina

I per mi és pecat mortal!”

O la de Reus Mar:

“Tarragona ya no existe

Bienvenidos a Reus Mar

Ciudad del reposo eterno

Aquí todo és nuclear,

TODO ÉS NUCLEAAAAAAAR!!!”

O calleu, calleu!! És clar, no me’n podia oblidar. Encara estic plorant amb la reinterpretació de Mar i Cel

“Per què he potat,

Per què he potat,

Com mai no havia vomitat??”

Si ho sentís la Gonyalons! Oh, quants spoilers, estic fent, oi? Però vaja ara ja ho heu vist tots, no? Ai és veritat que molta gent es va quedar sense entrada! Però tranquils que aquest vespre ho podeu veure a TAC 12. I sempre podem demanar una reposició. Un espectacle així no es pot perdre. S’ha d’explotar al màxim! A més, ens ha permès descobrir grans veus. Grans ballarins, no tant. Però bons cantants si. I sobretot una gran vedette. Si el Pere Navarro mai deixa la universitat, que se’n vagi al Molino!!! No en trobaran cap altre com ell!

I si en 500 anys heu deixat

Milers de calces pixades

Espero que les meves

També els hi hagueu comptades!

Toca Perón!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *