15.5 C
Província de Tarragona
Divendres, març 29, 2024

La marea groga, la bandera negra i el record de Suresnes

Imatge de la concentració  de resposta a la suspensió cautelar de la llei de consultes i el decret de convocatòria, convocada ahir a la tarda a Tarragona i a tots els municipis de Catalunya.
Imatge de la concentració convocada ahir a la tarda a Tarragona i a tots els municipis de Catalunya per Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana.

 

Una marea groga es dirigeix a la plaça de la Font, carrer Comte de Rius amunt. Ja són les set de la tarda i la plaça de la Font s’omple a poc a poc per respondre a la precoç actuació dels magistrats del Tribunal Constitucional, que han admès a tràmit els recursos contra la llei de consultes i el decret de convocatòria del 9-N. Sembla que no hi ha “solució britànica” per al procés sobiranista, ni tampoc puntualitat britànica en el cas del grapat de persones que pugem amb el temps just.

 

Al llarg de l’acte, la massa de gent arribarà fins a l’alçada de la cantonada amb el carrer de la Palma. Inimaginable anys enrere. En els primers instants a plaça evoco l’escena del barber que ha fugit de l’hospital on havia estat inconscient durant anys, i retorna al barri jueu on havia viscut i treballat abans de patir un accident durant la la Primera Guerra Mundial, defensant els interessos de Tomania. Com el barber de Chaplin—que ningú aprofiti de forma políticament deshonesta la comparació—, és a dir, com si des d’abans del 10 de juliol del 2010 hagués restat estabornit, en copsar per primer cop l’ambient a plaça, em pregunto: “Què ha succeït a Tarragona?”. Potser no era prou conscient del canvi que s’ha anat gestant també a la ciutat, tot i els sorprenents comicis al Parlament Europeu del passat maig, en què Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es convertí en la força política més votada a Tarragona. Passat, present i futur se sintetitzen amb un moviment panoràmic que s’atura davant l’edifici consistorial: fins a quin punt poden condicionar els temps de la qüestió nacional el resultat de les eleccions municipals del 24 de maig de 2015?

 

La pancarta que feia feia referència a Ballesteros i el Congreso de Suresnes.
La pancarta que feia feia referència a Ballesteros i el Congreso de Suresnes.

Decideixo deixar enrere hipòtesis i travesses i opto per observar la multitud d’estímuls que m’envolten. Rodejat de tantes senyeres estelades, un cartell capta la meva atenció: Ballesteros queremos votar. El missatge, més extens, rememora el Congreso de Suresnes del Partido Socialista Obrero Español (PSOE), celebrat l’octubre de 1974, i en el qual els socialistes van acordar la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles de l’Estat, concretament per mitjà de la Resolución sobre Nacionalidades y Regiones: “La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español parte indefectiblemente del pleno reconocimiento del derecho de autodeterminación de las mismas que comporta la facultad de que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que va a mantener con el resto de los pueblos que integran el Estado español”. Però els temps fa dècades que canviaren.

 

Lluny queda també per als socialdemòcrates catalans del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el cinquè punt del Pacte d’abril (1977), referent al dret a l’autodeterminació, i diluïda una de les seves promeses electorals a les eleccions autonòmiques del novembre de 2012: “Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat” (algú creu que el PSOE donaria suport a la inclusió del “dret a decidir” en el marc d’una proposta federal per reformar la Constitució?).

 

Abans que es desenvolupin les intervencions pactades—Jaume Sobrequès, Rosa Maria Codines (Òmnium Cultural del Tarragonès) i Albert Cortés (Assembla Nacional de Catalunya al Tarragonès)—, sona la cançó Bon dia, d’Els Pets. Reiterativa, cert, però símbol, com el grup, i com l’independentisme actual, de la superació de la barrera intergeneracional, fet que es copsa a la plaça. Aquest moviment social i polític ha esdevingut transversal, també ideològicament parlant. S’hi veu gent molt diversa. Un “gràcies President” fa surar un reducte de discrepància durant els parlaments. Les concepcions d’un nou país són múltiples, i això no és pas negatiu. Tants caps, tants barrets, i les estelades blaves i roges repartides pertot arreu. També s’observen a plaça pancartes clamant la desobediència. Ara el verb es conjuga amb una bandera negra, que curiosament se situa aproximadament al centre de la plaça, en un espai que cada vegada sembla més difícil de definir, i que serà clau per resistir i guanyar. Els Sacaires de Tarragona toquen Els Segadors i les veus s’alcen a l’uníson. Veurem com acaba el pols democràtic.

 

PUBLICITAT
CATEGORIES
ETIQUETES
POTSER TAMBÉ T'INTERESSA...

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here