Carregant ...

El centre d’art: de macro a micro

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

armandmiracle_ecp_13

Armand Mycasitas presenta la Capsa ambulant d’artistes a l’escola El Miracle. Fotografia: Teler de llum

“Volem mostrar la gran capacitat creativa que té la ciutat, crear un petit exèrcit de persones per defensar la contemporaneïtat des de baix”. Jordi Abelló s’emociona quan ho explica. Els ulls li brillen i la vermellor li puja a les galtes. No li costa. És d’aquelles persones que, s’emocionen amb facilitat quan parlen d’art. El desig de compartir la seva passió per la creació els fa bullir la sang.

Des de fa uns mesos el Jordi Abelló s’enfronta a un gran repte. Com a tècnic municipal de Cultura va rebre l’encàrrec de fer ressorgir el Centre d’Art de les cendres: el CA, que va morir abans d’assolir la maduresa. Incompatibilitats personals, manca d’interès polític, restriccions en el finançament… Segurament tot plegat va acabar amb un projecte que tot just tenia dos anys i que començava a recollir fruits. Algunes de les experiències més singulars que he viscut a Tarragona han estat gràcies al CA. La performance Domini Públic de Roger Bernat o els cursos de dansa amb Àngels Margarit em costaran d’oblidar. I no devia ser l’única a qui li agradava el projecte. L’any passat l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya li va donar el premi als Espais de Producció i Creació. Va ser un premi post mortem.

Domini públic a la plaça del Rei, estiu de 2012. Foto: CA

Domini públic a la plaça del Rei, estiu de 2012. Foto: CA

El CA es va tancar, ara fa una mica més d’un any, sense donar gaires explicacions i sense una alternativa clara. El primer moviment va ser encarregar un nou projecte a la Chantal Grande i el David Balsells, de la Fundació Forvm, dos referents en l’art contemporani i sobretot en fotografia. Però no s’ho devien veure clar, perquè aquell projecte mai va veure la llum. I així és com la pilota va arribar als peus de Jordi Abelló. Venia a ser allò de “fes el que bonament puguis”. I ho ha fet. Després d’uns mesos de reflexió va sorgir el Teler de Llum, el Fènix del CA ressorgit de les cendres. El pressupost s’ha reduït a la meitat. Són 120 mil euros, a parts iguals entre l’Ajuntament i la Generalitat. I el centre segueix sense espai físic.

“D’això n’hem fet una virtut”, explica Jordi Abelló. “Com que el centre d’art no té una seu física , hem decidit que el seu espai sigui tota la ciutat.” D’aquí el concepte de Teler de llum. La seva idea és que tot Tarragona acabi cosida de puntades artístiques que configurin un gran tapís. I el primer pas per aconseguir-ho és posar en valor i donar una nova empenta a totes aquelles iniciatives que fa anys taquen de color els carrers i espais públics de la ciutat: els plafons artístics de Display, els graffitis dels Murs que parlen, les intervencions de l’Estació Creativa, que ha transformat l’estació d’autobusos en un espai molt més amable…

“A més, estem fent un inventari de totes les pantalles que hi ha a la ciutat, per fer projeccions de cinema i videoart i un altre dels Murs que parlen. Volem fer una ruta en bici per aquests espais d’art urbà i conquerir-ne de nous”, relata Abelló. El projecte d’Estació Creativa també està a punt d’expandir-se als autobusos nocturns, que es convertiran en Poesia en Moviment, de la mà de la il·lustradora i poeta Joana Brabo.

Andrea Eidenhammer, Jordi Llort i Jordi Abelló presenten la primera intervenció de Transmissions. Foto: Teler de llum

Andrea Eidenhammer, Jordi Llort i Jordi Abelló presenten la primera intervenció de Transmissions. Foto: Teler de llum

En paral·lel, el centre d’art manté el repte de la mediació, de fer arribar l’art a totes les capes de la societat. D’aquesta voluntat n’han sorgit els projectes Capsa ambulant d’artistes i Transmissions, que ara tot just comencen a veure la llum. El primer, coordinat per Joan Rioné i Esther Canals, inclou presentacions públiques d’artistes locals i activitats pedagògiques, que els aproparan a les escoles, els instituts, la presó… El primer en presentar la seva capsa màgica ha estat Armand MyCasitas. I en uns dies, serà el torn de Lluc Queralt.

Transmissions està comissariat pel col·lectiu Künstainer i es començarà a visualitzar amb una intervenció pictòrica de Jordi Llort als terrats de Parc Riuclar. Les altres dues residències artístiques les realitzaran Ro Caminal i Raquel Freira. Des les seves experiències sobre el terreny i el resultat final de la seva obra en sortirà una exposició que es farà l’any que ve al Tinglado 2 del Moll de Costa.

Són multitud de microprojectes que poden deixar una gran empremta, o bé passar desapercebuts… El millor és que donen veu a una bona representació dels artistes locals. Dinamitzen el sector. El pitjor, que poden quedar diluïts, perduts enmig del gran teler artístic que somnia Jordi Abelló.

I també hi ha el risc de perdre l’empremta territorial que s’havia intentat imprimir en l’etapa anterior. El CA havia impulsat l’Irradiador, un directori d’artistes de tota la demarcació i L‘Antena, una publicació online realitzada pels propis gestors culturals i artístics de tot el territori. Que aquests esforços de crear xarxa no es perdin, si us plau. Sobretot si ens volem seguir omplint la boca parlant de capitalitat cultural.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *